Canal Madrid: anàlisi

​Els sis torpedes del cas Puigdemont que posen Rajoy contra les cordes

«El president espanyol veu ara com la decisió de judicialitzar el conflicte a Catalunya li torna com un "boomerang" en forma de correctiu europeu»

per NacióGirona, 6 d'abril de 2018 a les 19:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Carles Puigdemont, després de sortir de la presó. Foto: Europa Press


L’alliberament del president de la Generalitat per part de la justícia alemanya no només ha fet caure el castell de cartes que el jutge Llarena havia construït sobre el terme “violència” per empresonar els líders independentistes, sinó que també envia com a mínim sis torpedes a la línia de flotació del govern de Mariano Rajoy, que veu ara com la decisió de judicialitzar el conflicte a Catalunya li torna com un "boomerang" en forma de correctiu europeu.

 
El "no" de les autoritats alemanyes –que consideren “inadmissible” el relat de Llarena- se suma a les reserves de les justícies belga i britànica, i al desconcert de la justícia suïssa, que ha vist la detenció exprés d’Hervé Falciani (un any després de fer efectiva la petició) com un intent barroer d’intercanviar cromos per  aconseguir l’extradició de Marta Rovira i Anna Gabriel, a qui consideren víctimes d’una persecució política.

El revés judicial alimenta les opcions del partit d’Albert Rivera, que promet obrir el prisma del combat per la unitat d’Espanya més enllà dels jutjats
 
Aquest és el primer impacte de l’alliberament: Rajoy veu trontollar el relat que havia construït sobre la imparcialitat de la justícia espanyola, assenyalada ja obertament no només per les Nacions Unides –que li retreu no permetre la investidura de Sànchez- sinó també pels mateixos estats que fins ara repetien que aquest era un afer intern espanyol. L’operació "toga" ha acabat retratant davant Europa la manca d’independència de cúria judicial espanyola, l’única que no es va actualitzar durant la transició, i ha avalat la via de l’exili com a mecanisme de defensa davant de l’Estat.

 
El segon torpede esclata sobre el calendari estratègic del president espanyol, que donava per tancada (i guanyada) la batalla catalana, i que preveia dedicar aquest últim tram de legislatura previ a les eleccions del 2019 a combatre els embats de Ciutadans. El flanc català revifa en el pitjor moment del seu mandat: assetjat per l’escàndol de Cifuentes, llastrat pels casos de corrupció i per la inacció d’un govern en minoria, sense pressupostos i amb Ciutadans cavalcant sobre el seu electorat. Una tempesta perfecta que atrapa Rajoy, a més, sense haver fet a temps els deures de la successió.
 

Mariano Rajoy amb Albert Rivera, al fons. Foto: ACN

 
La decisió del jutge alemany entela també una mica més el somni del PP de recuperar el terreny perdut gràcies als pressupostos. És el tercer efecte col·lateral de l’alliberament. Malgrat que a La Moncloa es dona per fet un acord amb el PNB, els nacionalistes bascos asseguren que mantindran el seu “no” als comptes de Montoro mentre duri l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, és a dir, mentre no es formi govern a Catalunya. La sortida de presó de Puigdemont no només allunya el camí d’una investidura fàcil, sinó també ràpida, i el tic-tac dels pressupostos s’esgota dia a dia.
 
El quart impacte té a veure amb Ciutadans, que després d’arrabassar al PP la bandera de la defensa de la unitat d’Espanya posa en dubte ara davant la societat espanyola la solvència de Rajoy a l’hora d’aturar l’independentisme català. El revés judicial alimenta les opcions del partit d’Albert Rivera, que promet obrir el prisma del combat per la unitat d’Espanya més enllà dels jutjats i convertir-lo en l’autèntica pedra de toc de l’acció del govern espanyol.
 
La decisió del jutge alemany entela també una mica més el somni del PP de recuperar el terreny perdut gràcies als pressupostos
 
El col·lapse de la via judicial atia, també, un hipotètic allunyament del PSOE, que després de votar el 155 i assistir en silenci a la creació del relat de la “violència” pot veure’s temptat ara a recuperar un discurs crític amb Rajoy. La justícia alemanya ha obert una nova porta per constatar que l’ús dels tribunals com a arma de dispersió s’ha demostrat ineficaç i contraproduent, i ha situat el conflicte a nivells inimaginables aquell 2012, quan Artur Mas va entrar al despatx de Rajoy per reclamar el pacte fiscal.
 
L’últim dels efectes col·laterals de la sortida de Puigdemont de la presó és el deteriorament de la moral d’un PP immers en una crisi existencial. El revés judicial i l’afer Cifuentes han acabat de marcar la Convenció popular que se celebra a partir d’aquest divendres a Sevilla, on els quadres del partit pretenien rellançar el projecte per afrontar amb energia el curs electoral. Rajoy hi trobarà un PP acomplexat per Ciutadans i caldrà veure si intenta recuperar l’alè redoblant un cop més la vella estratègia que precisament ens ha portat fins aquí. Aquella que diu que contra el catalanisme tot s’hi val.
 

Cristina Cifuentes ha sumit el PP en una nova crisi. Foto: Europa Press

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació