Referèndum

Els plans del Govern per al referèndum: 4.500 voluntaris, fins a 8.500 urnes i junta electoral pròpia

L'executiu català pretén que la borsa de treballadors voluntaris permeti garantir la logística que implica l'organització del referèndum

La Generalitat designarà els col·legis i els coordinadors electorals en aquells municipis en què l'ajuntament no col·labori en la votació

| 14/06/2017 a les 14:50h
Arxivat a:
Una urna amb una estelada, en una concentració sobiranista | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 14/06/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fixat aquest dimecres al Parlament els següents passos que farà el Govern en la preparació del referèndum, després que la setmana passada comuniqués la data i la pregunta de la votació en un acte solemne al Pati dels Tarongers. Puigdemont ha anunciat durant la sessió de control, en resposta a Junts pel Sí, que el seu executiu estudia la creació d'una "borsa" voluntària de treballadors -no necessàriament públics- per participar en l'organització de la consulta.

Així, els ciutadans que ho desitgin es podran inscriure en aquest registre com a "agents electorals" i passaran a formar part de la maquinària per preparar la votació. És el recurs que planteja el Govern per no "forçar" el paper dels funcionaris en la cita de l'1 d'octubre. El paper dels treballadors públics ha generat polèmica en les últimes setmanes, i el govern espanyol pressiona per amenaçar tots aquells que participin en el referèndum. Darrere de l'anunci d'aquesta borsa, però, hi una feina ingent de l'executiu per dotar el referèndum de garanties, uns detalls que s'explicaran a finals de juny -podria ser el dia 30-, però que ja han començat a transcendir.

Entre 6.000 i 8.500 meses

La Generalitat calcula que es necessitaran, com a mínim, 4.500 agents electorals per cobrir les necessitats de la jornada de votació en tant que "representants de l'administració" dins dels col·legis. En els processos electorals que s'han celebrat durant les últimes dècades a Catalunya s'han fet servir entre 6.000 i 8.500 urnes, i els càlculs del Govern van en aquesta línia de cara al referèndum. Això vol dir que, si s'agafa com a referència de 8.000 urnes -la més probable, tenint en compte l'acord marc de licitació per comprar-les-, vol dir que caldrien unes 72.000 persones implicades en l'operatiu. D'on surt aquest número? Inclou els tres titulars de la mesa, els tres primers suplents i els tres segons suplents.

La tria d'aquestes persones es farà a través de sorteig, com en els processos electorals habituals. Les fonts consultades indiquen que encara cal decidir qui "assumirà" aquest sorteig en forma de procés de selecció. Normalment, el fan els ajuntaments creuant les dades del cens i del padró. La Generalitat està convençuda que no podrà fer servir el cens electoral espanyol -l'ha demanat, sense esperances-, de manera que haurà de trobar la manera de "legitimar" les dades que ja té per fer-lo servir en el referèndum. El que sí que queda clar és que hi haurà una junta electoral pròpia que estarà inclosa dins la llei de transitorietat, que és d'on penjarà el referèndum. "La Generalitat té les dades i trobarà la manera de legitimar-les", assenyalen dirigents consultats.

El Govern i el paper dels ajuntaments

Què farà el Govern per assegurar-se que el referèndum disposarà tant de col·legis electorals com del personal necessari per dur a terme la votació? En unes eleccions, són els ajuntaments -via secretaris municipals- els que designen tant els punts de votació com els coordinadors electorals, una funció -aquesta última- que acostumen a assumir els propis secretaris. La Generalitat s'encarrega de validar la proposta dels consistoris. En el cas del referèndum de l'1 d'octubre, el Govern farà que els ajuntaments col·laboradors actuïn seguin el mateix procediment.

En el cas dels consistoris que no vulguin implicar-se en la votació, el Govern buscarà punts de votació alternatius -espais de la seva propietat- i designarà coordinadors electorals, que podran sortir de la borsa de voluntaris anunciada pel president. De fet, la llei electoral espanyola -recorden fonts de l'executiu- no determina que hagi de ser el secretari municipal qui assumeixi la funció de controlar la votació i comunicar-ne els resultats.

La Generalitat ja treballa amb algoritmes per determinar, per exemple, els punts de votació més propers als col·legis electorals utilitzats en altres votacions en els casos dels municipis que no col·laborin activament en la cita de l'1 d'octubre. Fonts parlamentàries han detallat que la Generalitat actuarà "quan falli la cadena de normalitat". El Govern es planteja, fins i tot, enviar un avís personalitzat als ciutadans per detallar-nos quin és el seu punt de votació en el cas que no estigui obert el seu col·legi habitual.
Per a Mireia Tresserres, regidora de la CUP a Olot, la campanya no va d'identitats i banderes, sinó de drets socials. | Martí Albesa.
Xavier Borràs
01/01/1970
En l'acte electoral al Torín d'Olot, Mireia Tresserres, Enric PIneda, Dani Cornellà i Lluc Salellas reclamen que el mandat popular per al 21-D és el de l'autodeterminació efectiva de l'1 d'octubre
Un cartell electoral d'ERC a tocar de la carpa de Cs | Adrià Costa
Toni Rodon
01/01/1970
Els estudis indiquen que, amb matisos, la polarització afavoreix a les opcions més "extremistes" | El debat territorial, la crisi econòmica i la corrupció ha canviat el panorama de partits i ha provocat que l’elector hagi perdut el lligam emocional amb determinades sigles
01/01/1970
El pròxim 12 de gener es celebrarà la I Jornada de control intern del sector públic local
Carles Puigdemont intervé al míting central de Junts per Catalunya a Barcelona | Junts per Catalunya
01/01/1970
El president de la Generalitat reclama aparcar les dinàmiques de partit i apel·la a la "mentalitat d'Estat independent" per votar el 21-D | El número dos de la llista, Jordi Sànchez, reclama "no donar l'esquena al president" en un míting marcat pel suport total a Puigdemont: "No tenim cap pla B"
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 23:18 Ponsatí veu «impossible» la República sense aturar la repressió, Serret demana «persistir» i Boya «avançar». El desplegament d'una Catalunya independent centra el debat organitzat pel casal català de Brussel·les entre ERC, CUP i JxCat a Brussel.les.
 22:48 LA CARAVANA La caritat d'Albiol. El candidat del PP visita un magatzem de Càritas inaugurat per ell mateix en la seva etapa com alcalde de Badalona.
 22:36 OPINIÓ Camins de Castella. L'article de Joan Ignasi Elena.
 22:32 ENTREVISTA Lorena Roldán: «Puigdemont no està a l'exili, està fugit de la justícia»; per Jonathan Oca. La número dos de la llista de Ciutadans per Tarragona apunta que la formació taronja té una oportunitat històrica de poder aconseguir un canvi de Govern a les urnes. Afirma que cal deixar enrere "el malson" del procés i carrega contra Puigdemont i Junqueras per la fugida d'empreses. 
 22:05 La CUP avisa JxCat i ERC: «Si cal tornarem a anar a eleccions perquè es compleixi el mandat popular». El candidat de la CUP per Tarragona, Xavier Milián, assegura que l'esquerra independentista és "garantia de no retrocedir". Informa Aida Morales.
 21:38 Puigdemont s'erigeix com a únic garant del retorn de tot el Govern legítim. El president de la Generalitat reclama aparcar les dinàmiques de partit i apel·la a la "mentalitat d'Estat independent" per votar el 21. Informa Oriol March des del míting central de Junts per Catalunya.
 21:31 El número 1 per Tarragona, Xavier Milian, afirma que el "millor" que poden fer els catalans és "construir la República per fer trontollar el règim del 78" a tot l'estat espanyol. "Per tant, ni equidistància, ni unicornis, ni follets del federalisme", ha sentenciat.
 21:26 PÒQUER DE CAMPANYA 15 de desembre: gol a Méndez de Vigo, la República de Puigdemont, el follet del federalisme i el fill de Suárez; el resum d'Arnau Urgell d'aquest divendres de campanya. 
 21:14 Nines Maestro, activista comunista madrilenya, afirma a l'acte central de la CUP a Tarragona que els catalans "han contribuït com ningú" a "col·locar cadascú al seu lloc" i "trencar el mur comú del règim del 78", que afecta els diversos pobles de l'estat espanyol. Ho explica Aida Morales.
 20:59 ERC apel·la a la memòria històrica per derrotar «la bèstia del franquisme actual». Raül Romeva insta a no tenir por a construir una República que faci possible el retorn a la convivencia "que ha trencat el 155". Informa Àlvar Llobet.
 20:53 Mélenchon avisa el govern espanyol que la nació «no pot ser una camisa de força». El líder de la França Insubmisa assegura, en un míting amb els "comuns", que hi ha consellers empresonats per la seva "opinió política". Domènech es reivindica com la veu de la "Catalunya insubmisa" i demana a ERC que decideixi si vol construir un país "amb la gent o en contra de la gent". Colau subratlla que la seva gestió a Barcelona avala els "comuns" com l'opció "més creïble" el 21-D. Informa Sara González.
 20:50 
 20:50 El número 3 de la CUP a Barcelona, Vidal Aragonés, contesta Xavier Garcia Albiol: "A nosaltres no ens preocupa massa si quedem per davant o per darrere del Partit Popular. El que ens preocupa és que el poble de Catalunya sigui capaç d'acabar amb allò que significa l'article 155". Informa Aida Morales.
 20:46 Els condemnats pel Cas Bershka demanen, des de l'acte central de la CUP a Tarragona, que no hi hagi "represaliats de primera i de segona", i avisen que, tant ho són els Jordis, com "mig Govern" o elles mateixes, sense oblidar "les persones que pateixen mordaces", els investigats, els empresonats, els vaguistes, els antifeixistes o aquells "condemnats per les seves lletres i les seves cançons". Ho explica Aida Morales.
 20:46 El pla de xoc de Borrell per Catalunya: «desprocessar» TV3 i «desinfectar» per després cosir. El socialista desacredita la proposta d'Iceta dels indults als presos polítics: "L'han fotut molt grossa". Informa Jordi Bes.
 20:44 Puigdemont confirma que no tornarà a Catalunya abans del 21-D, tal com va avançar ahir NacióDigital. El president i candidat de Junts per Catalunya descarta donar "un cop d'efecte" amb la seva tornada i opta per seguir a Bèlgica, tal com va avançar aquest dijous NacióDigital
 20:37 Ciutadans busca foradar vot socialista en la Santa Coloma de Núria Parlon, iinforma Pep Martí.
 20:34 Sànchez irromp en campanya des de la presó: «No podem donar l'esquena a Puigdemont». El número dos de la llista, en un vídeo des de la presó de Soto del Real, assenyala Arrimadas, Iceta i Albiol com a "tontos útils" del 155. Informa Oriol March.
 20:33 Xavier Domènech, a ERC: "Decidiu si voleu un país amb la gent o contra la gent" 
 

Ada Colau, Mélenchon, Xavier Domènech, Owen Jones i Jéssica Albiach, al míting de Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 20:33 Xavier Domènech, a ERC: "Decidiu si voleu un país amb la gent o contra la gent" 
 

Ada Colau, Mélenchon, Xavier Domènech, Owen Jones i Jéssica Albiach, al míting de Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 20:32 Xavier Domènech es reivindica com la "Catalunya insubmisa" en un míting amb Mélenchon i avisa ERC que els "comuns" "mai es doblegaran davant la dreta"
 20:29 
 20:30 Albiol admet que quedar per darrera la CUP seria un «descrèdit» per a Rajoy. El candidat de PP afirma que "no pot permetre" que "el govern que ha aplicat el 155" obtingui pitjors resultats que els anticapitalistes.
 20:29 Pilarín Bayés puja a l’escenari per ensenyar un dibuix dels consellers a l’exili o empresonats. "Hem d’intentar que tornin aviat", remarca.
 20:24 Què passaria el 21-D si només votés Twitter?. Si en unes eleccions els vots fossin mencions a les xarxes socials l'escenari que dibuixen les enquestes canviaria radicalment
 20:19 Jean-Luc Mélenchon, líder de la França Insubmisa, al míting de Catalunya en Comú-Podem: "Es parla  molt de pàtria. La meva l'estimo, però la pàtria, la nació, no pot ser una camisa de força" 

Mélenchon, al míting dels comuns a Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 20:09 "Tenim clar que derrotarem la humiliació, la repressió i la por. Si volem exercir la dignitat, la millor manera és restituir el president Puigdemont", ha apuntat Josep Maria Forné, candidat de Junts per Catalunya a Lleida. Eusebi Campdepadrós, cap de cartell per Lleida, dóna les gràcies a Artur Mas, assegut a primera fila.
 20:13 Arrimadas acusa Núria Parlon de "copiar els nacionalistes" i crítica l'indult que Iceta defensa perquè "ningú indulta els autònomes i les famílies de pagar les factures". Ciutadans celebra aquest vespre un míting a Santa Coloma de Gramanet. 
 20:07 Jéssica Albiach, número 3 de Catalunya en Comú-Podem: "Alliberarem Catalunya d'aquells que es diuen sobiranistes però que estan d'acord amb el TTIP i el CETA" 
 20:07 Josep Lluís Bozzo i Pilar Calvo són els encarregats de presentar tots els membres de la candidatura de Junts per Catalunya en el míting central. Els primers en intervenir seran els candidats territorials: Eduard Campdepadrós (Tarragona), Gemma Geis (Girona) i Josep Maria Forné (Lleida).
 19:58 La regidora de la CUP Núria Gibert enceta l'acte de Tarragona parlant de feminisme i es pregunta: "Què passaria si en comptes de 45 dones mortes aquest 2017 per violència masclista fossin 45 banquers?". Ho explica Aida Morales.
 19:57 
 19:57 Una trentena de persones es concentren a pocs metres del míting de Miquel Iceta i Borrell a l'Hospitalet en suport als presos polítics. Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana han impedit que estiguin al davant.
 19:57 Owen Jones, des del míting de Catalunya en Comú-Podem, a Badalona: "Si no guanyem, els feixistes, els populistes i els racistes estan esperant" 
 19:53 Josep Borrell s'incorpora a la campanya de Miquel Iceta: l'exministre estarà present en tot el tram final de la carrera al 21-D.
 19:48 Javier Nart, en el míting de Ciutadans, recorda des de la ciutat governada per Núria Parlon que va militar en el socialisme fins que va veure que s'havia convertit en "l'ala esquerra del pujolisme". Informa Pep Martí.
 19:44 
 19:40 
 19:39 Owen Jones reivindica, des del míting dels "comuns" a Badalona, el dret a decidir de Catalunya i titlla de "vergonya" el comportament del govern espanyol amb Catalunya: "La història els condemnarà pel que han fet"  
 

Owen Jones, al míting dels comuns a Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:39 En el míting de Ciutadans a Santa Coloma, Javier Nart diu que ell és "de la gent, no de les pedres, ni de 1714, ni de totes les mamarratxades de les que viu el nacionalisme".
 19:38 Ada Colau, des de Badalona, reivindica que l'experiència de govern a Barcelona fa que Catalunya en Comú-Podem sigui la candidatura "més creïble"
 

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al míting de Catalunya en Comú-Podem a Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:35 Victòria d'ERC i majoria absoluta independentista, segons una enquesta de la SER. L'emissora de ràdio líder a Espanya apunta que la candidatura d'Oriol Junqueras guanyaria amb claredat per davant de Ciutadans i Junts per Catalunya.
 19:31 Xavier García Albiol, sobre les enquestes: "No podem permetre que el govern que ha aplicat el 155 quedi per darrere de la CUP". Informa Isaac Meler.
 19:30 Ernest Maragall, des de Lleida, on participa al míting d'ERC: "He vingut per demanar perdó en nom dels socialistes. Els que ho havien de fer no ho han fet". Informa Àlvar Llobet.
 19:08 
 18:42 
 18:40 LA CARAVANA. Un mapa i molta sort: els tresors amagats del local de la CUP. Bromes i comentaris distesos omplen la recta final de la campanya, sense que als cupaires els preocupin massa els resultats de les enquestes; la contracrònica d'Aida Morales
 18:37 LA CARAVANA L'esperit de Dalí, el test d'Inés i un bus de campanya; contracrònica de Pep Martí de la campanya de Ciutadans. 
 18:07 EL DIARI DE CAMPANYA DEL 36 10 de febrer: Esquerra Republicana crida a recuperar l'esperit fundacional de la República; Pep Martí repassa en blanc i negre la campanya de 1936. 
 17:58 

Les nines russes de Junts per Catalunya Foto: Junts per Catalunya

 
Junts per Catalunya comença a distribuir material de campanya que compara Miquel Iceta, Inés Arrimadas i Mariano Rajoy amb nines russes: la conclusió és que votar qualsevol dels dos primers equival a posicionar-se a favor del president del govern espanyol. La metàfora de les nines russes la va encetar Eduard Pujol, número vuit de la candidatura, aquest dilluns en un míting a Tortosa, i la va repetir l'endemà a Vic.
Entrades anteriors »
Mariano Rajoy i Xavier García Albiol en un acte de campanya a Badalona | PPC/Job Vermeulen
01/01/1970
El candidat del PP visita un magatzem de Càritas inaugurat per ell mateix en la seva etapa com alcalde de Badalona