Referèndum

Els plans del Govern per al referèndum: 4.500 voluntaris, fins a 8.500 urnes i junta electoral pròpia

L'executiu català pretén que la borsa de treballadors voluntaris permeti garantir la logística que implica l'organització del referèndum

La Generalitat designarà els col·legis i els coordinadors electorals en aquells municipis en què l'ajuntament no col·labori en la votació

| 14/06/2017 a les 14:50h
Arxivat a:
Una urna amb una estelada, en una concentració sobiranista
Una urna amb una estelada, en una concentració sobiranista | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 14/06/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fixat aquest dimecres al Parlament els següents passos que farà el Govern en la preparació del referèndum, després que la setmana passada comuniqués la data i la pregunta de la votació en un acte solemne al Pati dels Tarongers. Puigdemont ha anunciat durant la sessió de control, en resposta a Junts pel Sí, que el seu executiu estudia la creació d'una "borsa" voluntària de treballadors -no necessàriament públics- per participar en l'organització de la consulta.

Així, els ciutadans que ho desitgin es podran inscriure en aquest registre com a "agents electorals" i passaran a formar part de la maquinària per preparar la votació. És el recurs que planteja el Govern per no "forçar" el paper dels funcionaris en la cita de l'1 d'octubre. El paper dels treballadors públics ha generat polèmica en les últimes setmanes, i el govern espanyol pressiona per amenaçar tots aquells que participin en el referèndum. Darrere de l'anunci d'aquesta borsa, però, hi una feina ingent de l'executiu per dotar el referèndum de garanties, uns detalls que s'explicaran a finals de juny -podria ser el dia 30-, però que ja han començat a transcendir.


Entre 6.000 i 8.500 meses

La Generalitat calcula que es necessitaran, com a mínim, 4.500 agents electorals per cobrir les necessitats de la jornada de votació en tant que "representants de l'administració" dins dels col·legis. En els processos electorals que s'han celebrat durant les últimes dècades a Catalunya s'han fet servir entre 6.000 i 8.500 urnes, i els càlculs del Govern van en aquesta línia de cara al referèndum. Això vol dir que, si s'agafa com a referència de 8.000 urnes -la més probable, tenint en compte l'acord marc de licitació per comprar-les-, vol dir que caldrien unes 72.000 persones implicades en l'operatiu. D'on surt aquest número? Inclou els tres titulars de la mesa, els tres primers suplents i els tres segons suplents.

La tria d'aquestes persones es farà a través de sorteig, com en els processos electorals habituals. Les fonts consultades indiquen que encara cal decidir qui "assumirà" aquest sorteig en forma de procés de selecció. Normalment, el fan els ajuntaments creuant les dades del cens i del padró. La Generalitat està convençuda que no podrà fer servir el cens electoral espanyol -l'ha demanat, sense esperances-, de manera que haurà de trobar la manera de "legitimar" les dades que ja té per fer-lo servir en el referèndum. El que sí que queda clar és que hi haurà una junta electoral pròpia que estarà inclosa dins la llei de transitorietat, que és d'on penjarà el referèndum. "La Generalitat té les dades i trobarà la manera de legitimar-les", assenyalen dirigents consultats.

El Govern i el paper dels ajuntaments

Què farà el Govern per assegurar-se que el referèndum disposarà tant de col·legis electorals com del personal necessari per dur a terme la votació? En unes eleccions, són els ajuntaments -via secretaris municipals- els que designen tant els punts de votació com els coordinadors electorals, una funció -aquesta última- que acostumen a assumir els propis secretaris. La Generalitat s'encarrega de validar la proposta dels consistoris. En el cas del referèndum de l'1 d'octubre, el Govern farà que els ajuntaments col·laboradors actuïn seguin el mateix procediment.

En el cas dels consistoris que no vulguin implicar-se en la votació, el Govern buscarà punts de votació alternatius -espais de la seva propietat- i designarà coordinadors electorals, que podran sortir de la borsa de voluntaris anunciada pel president. De fet, la llei electoral espanyola -recorden fonts de l'executiu- no determina que hagi de ser el secretari municipal qui assumeixi la funció de controlar la votació i comunicar-ne els resultats.

La Generalitat ja treballa amb algoritmes per determinar, per exemple, els punts de votació més propers als col·legis electorals utilitzats en altres votacions en els casos dels municipis que no col·laborin activament en la cita de l'1 d'octubre. Fonts parlamentàries han detallat que la Generalitat actuarà "quan falli la cadena de normalitat". El Govern es planteja, fins i tot, enviar un avís personalitzat als ciutadans per detallar-nos quin és el seu punt de votació en el cas que no estigui obert el seu col·legi habitual.
Foto de família entre els representants del Govern i els alcaldes
Foto de família entre els representants del Govern i els alcaldes | AMI
01/01/1970
Diversos ajuntaments de Catalunya ja han rebut els requeriments per saber quants locals es van posar a disposició de l'1-O i qui en va autoritzar l'obertura com a col·legis electorals
La seu del Grup IGFA de recollida d'escombraries a les Preses.
La seu del Grup IGFA de recollida d'escombraries a les Preses. | Foto: Xavier Borràs.
Xavier Borràs
01/01/1970
L'empresa, junt amb Urbesa, ja va ser investigada pel cas del 3% i per la concessió de les escombraries d'Olot
Una platja de Lloret, l'any passat
Una platja de Lloret, l'any passat | Josep M. Montaner
01/01/1970
Les temperatures es poden enfilar fins als 35 graus en alguns punts de Catalunya
Barcelona: reportatge
Un cercador de ferralla amb el seu carro, al centre de Barcelona.
Un cercador de ferralla amb el seu carro, al centre de Barcelona. | Adrià Costa
26/05/2018
Centenars de persones sense llar recorren els carrers de la capital en busca de ferralla o electrodomèstics mentre projectes com Alencop suposen un bri d'esperança per al col·lectiu
MOCIÓ DE CENSURA
El president espanyol, Mariano Rajoy, durant un acte a Cadis
El president espanyol, Mariano Rajoy, durant un acte a Cadis | Flickr PP
25/05/2018
La sentència del cas Gürtel posa en marxa un procediment en el qual el PSOE haurà de fer equilibris per aconseguir desbancar el president espanyol de la Moncloa | L'independentisme observa amb prudència la situació i evita facilitar un xec en blanc a Pedro Sánchez tot i obrir-se a negociar
Procés català
Quim Torra, en una imatge d'arxiu al Parlament
Quim Torra, en una imatge d'arxiu al Parlament | Adrià Costa
25/05/2018
El president de la Generalitat envia a la Moncloa l'informe que avala el nomenament dels consellers i reitera la voluntat de diàleg expressada fa una setmana
PDECat
El consell nacional del PDECat decidirà sobre els detalls del congrés
El consell nacional del PDECat decidirà sobre els detalls del congrés | PDECat
26/05/2018
La formació celebra aquest dissabte un consell nacional marcat per l'abast del congrés de l'estiu, del qual aspiren a sortir units per encarar les municipals
Camí de les municipals: entrevista
Núria Parlon, Ada Colau, Dolors Sabater i Mercè Conesa, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona
Núria Parlon, Ada Colau, Dolors Sabater i Mercè Conesa, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona | Adrià Costa
25/05/2018
Les quatre alcaldesses repassen els principals reptes dels ajuntaments metropolitans quan falta un any per a les eleccions municipals, i envien missatges directes a Torra i Rajoy
Literatura
 Màrius Sampere, en una imatge d'arxiu
Màrius Sampere, en una imatge d'arxiu | Toni Moreno / ILC
26/05/2018
"Tot allò que faig és poètic, encara que sigui una bestiesa. Perquè jo visc en la poesia", deia l'autor, que patia una llarga malaltia