1 de 10

El català a Olot

per Joaquim Monturiol, 24 de gener de 2023 a les 07:59 |

«El problema no són les persones nouvingudes sinó que som nosaltres, els catalanoparlants»

No em negareu que no heu parat atenció a la darrera disminució de l'ús del català en les converses que se senten pels carrers d'Olot. És un fet evident que ja es donava fa temps a les grans ciutats del país, però que, ara, s'ha ampliat a les ciutats petites o mitjanes que, com Olot, fins ara havien estat una illa enmig de la tendència de castellanització general. Podem afirmar que aquesta situació de "privilegi", que tenien ciutats com Olot, s'ha anat perdent en els darrers deu anys. Avui, és habitual sentir contínuament converses en infinitat d'idiomes d'arreu del món. Ara bé, en castellà esdevé la llengua vehicular en la majoria de les interaccions. També és la llengua usada en molts comerços i locals de restauració de casa nostra per part d'alguns dels seus treballadors quan atenen els clients.

Quin és el motiu d'aquest retrocés en l'ús públic del català? És evident que les darreres onades migratòries hi tenen a veure, però no en són el motiu sinó simplement l'embrió. M'explico. A Olot, ja fa anys que s'hi parlen, de manera habitual, desenes de llengües d'arreu del món i això no comporta cap problema. Ara bé, el fet que alguns dels arribats més recentment, de països iberoamericans, tinguin com a llengua pròpia el castellà, sumat a les onades migratòries d'altres procedències del món que han après mínimament el català, però que després no se'l troben en molts dels seus àmbits de relació (laboral, comercial, administrativa, etc.) és el que realment ha contribuït a aquest augment de l'ús del castellà en detriment del català. Per tant, el problema no són les persones nouvingudes sinó que som nosaltres, els catalanoparlants, que hem facilitat i permès aquest perillós canvi de tendència amb la nostra acció de canviar-nos al castellà quan ens hi adrecem.


Les persones nouvingudes, en general, tenen unes prioritats inicials que no són precisament les lingüístiques ni les culturals, sinó les necessàries per cobrir les seves necessitats bàsiques (habitatge, feina, alimentació...). Moltes d'aquestes persones fan, a més, l'esforç d'aprendre català a través dels cursos que s'ofereixen a la ciutat. Però, ai manyac! Quan els catalanoparlants ens adrecem a ells solem canviar de llengua i utilitzar el castellà, ja sigui a la feina, al comerç, a la funció pública... I tot això no els ajuda en absolut sinó que els priva de l'aprenentatge i sobretot de la pràctica del català. Per descomptat, tampoc ajuda la nostra llengua que, si de veritat no hi posem remei nosaltres mateixos, està abocada a l'ús residual d'un reducte de la població i, a la llarga, a la futura inexorable desaparició.

Per la meva ocupació actual, tinc contacte freqüent amb moltes persones vingudes d'altres zones i països, i quedaríeu astorats de la quantitat que diuen que havien començat aprenent català, però que després ningú el parlava en el seu entorn ni s'adreçava a ells en català i que, per tant, han acabat fent servir el castellà com a llengua vehicular i d'utilitat. També haureu comprovat vosaltres mateixos que a molts comerços, supermercats, bars i restaurants, se t'adrecen en castellà i que, malgrat que tu els parlis en català, et continuen atenent en castellà. En aquest punt, també cal fer una crida als nostres empresaris, els quals podrien contribuir moltíssim a reduir aquesta tendència i, en molts casos, no ho fan.


Fa uns mesos, el CPNL Olot - La Garrotxa va organitzar una xerrada per donar a conèixer la campanya "No em canviïs la llengua", una campanya per promoure que els catalanoparlants no canviem de llengua quan intuïm que una persona és de fora. El més curiós del cas és que qui ha promogut aquesta interessant campanya al nostre país hagi estat la Rosario Palomino, nascuda al Perú i, avui, una catalana més. Ens hauria d'avergonyir que una persona nouvinguda ens demani, si us plau, que li parlem en català i no en castellà, ja que li estem privant de conèixer la llengua, la cultura i el país, i l'estem discriminant en no considerar-la una "dels nostres".

Si realment ens estimem la nostra llengua cal que ens hi posem de valent tots plegats i des de tots els àmbits. D'altra manera farem un flac favor a les persones nouvingudes en negar-los de conèixer la nostra llengua i, per tant, la nostra cultura, i serem els únics responsables d'aquest retrocés en l'ús del català. Som-hi, doncs?
Joaquim Monturiol
Filòleg
Més articles de l'autor
24/01/2023

El català a Olot

Participació