1 de 10

​De benintencionats, l'infern n'és ple

per Joan Barnadas, 24 de novembre de 2022 a les 07:45 |

«Passen els anys i no corregim les decisions errònies que altres consistoris han comès»

Viure en una ciutat sana, bonica, amable i tranquil·la li agrada a tothom. Per això, els ajuntaments dediquen tants recursos a eixamplar voreres, canviar els paviments dels carrers, arbrar les avingudes, posar testos als fanals, reduir l'espai dedicat als cotxes i ampliar el que utilitzen els ciclistes i els vianants. Però amb aquestes populars actuacions no assoleixen els seus objectius. Perquè són reformes superficials, que com a molt poden solucionar els problemes d'uns veïns, perjudicant-ne uns altres. Només repensar en profunditat la ciutat i canviar el planejament urbanístic acaba sent efectiu. I cal molt més coratge que dur-les a terme.

Massa sovint, el nostre Ajuntament ha guiat la seva acció de govern amb criteris ideològics i modes urbanístiques, i han copiat experiències d'altres municipis amb realitats molt diferents de la nostra. No han funcionat perquè no han tingut en compte que la ciutat d'Olot és una vila molt extensa, amb barris exclusivament residencials, que té les zones hospitalàries, escolars, esportives, industrials i comercials a la perifèria o en pobles del voltant i que no disposa d'un transport públic ampli i extens.


Aquesta estructura urbana genera un gran trànsit entre barris; cal desplaçar-se lluny per anar a estudiar, treballar, comprar, passejar, al metge, fer cultura i practicar esport. Uns desplaçaments que, mal pesi als més integristes defensors de deixar el cotxe a casa, s'ha de fer necessàriament en cotxe atès que a Olot ni les distàncies ni l'orografia ni el clima ni l'estructura de la població, bàsicament gent gran i famílies amb fills, permeten fer un ús massiu de la bicicleta o l'autobús urbà, ni tampoc arribar a peu arreu.

Aquest excés de mobilitat no es corregeix posant carrils bici, sinó canviant completament el model de ciutat, fent-la més densa i menys extensa, construint una variant forana i adoptant altres models d'habitatge. No per treure aparcaments gratuïts, s'escurça la distància que hi ha entre l'Hostal del Sol i el CAP de salut, el Pavelló poliesportiu o la plaça major. Ni tampoc fa més planer el tram de Bonavista o Sant Roc a l'Hospital, al Camp de futbol de l'Olot, a la caserna dels Mossos d'Esquadra o al Firal. Per a més inri, aquest excés de mobilitat estructural que patim, va acompanyat d'una política municipal que dificulta la circulació per les vies secundàries i dirigeix tots els cotxes a tres o quatre vies principals. Viure al carrer Nou, Cant Jordi, Pou del Glaç, Reis Catòlics, Alba Rosa, l'avinguda santa Coloma o al Parc Vell no és sa, ni tranquil ni amable. Només pot semblar bonic als que els hi agraden els camions i cotxes, el fum i el soroll permanent.


El més fotut de tot és que passen els anys i no corregim les decisions errònies que altres consistoris han comès. Només cal donar un vol pel carrer dels Sastres o els voltants de la plaça Major per comprovar que la conversió en zona de vianants dels carrers no ha funcionat ni per al comerç, ni per al lleure ni per als veïns. Però no ens enganyem, això no vol dir que no s'havien de treure els cotxes del centre comercial; vol dir que anul·lar els aparcaments gratuïts de la plaça Major, Firal, Firalet, Puig del Roser, Plaça Mercat, Cor de Maria, plaça de Carme i cementiri s'havia d'haver acompanyat de la creació d'uns amplis aparcaments gratuïts al voltant del barri vell. Els tenen Girona, Vic o Platja d'Aro, i l'oferta comercial els funciona millor que aquí. També s'havien de reformar els habitatges de la zona, que són vells i poc habitables. Però d'això en parlarem un altre dia.

Hom podria dir que no passa res si el centre comercial tradicional està en crisi, perquè és ben cert que floreixen grans botigues al Pla de Baix i petites zones comercials a Sant Roc, Pequín, Sant Miquel, la Plaça Catalunya, carrer Sant Jordi o les Tries. Però, aquesta visió no té en compte que el centre comercial del barri Vell, si funciona, actua com a lloc comú, com a punt de trobada. Fa ciutat. I cal un punt de trobada.

 

Joan Barnadas
Biòleg i historiador
Més articles de l'autor
24/11/2022

​De benintencionats, l'infern n'és ple

Participació