Menjar i conduir: apunts al debat sobre les «variants» de l’eix Vic-Olot

«Ningú no dubta que la mobilitat és una necessitat bàsica de la nostra societat […], però és curiós que la necessitat de menjar i la de tenir una pagesia forta i unes terres de conreu sanes i protegides no tingui el mateix rang d’importància.»

per Salvem les Valls , Olot, 3 de desembre de 2020 a les 11:54 |
Una conversa recurrent amb els companys de Salvem les Valls es produeix al voltant del xoc amb un “sentit comú popular” hegemònic que malgrat entendre que ens trobem en un moment transcendental on la crisi ecològica i l’escalfament global ens posen davant d’una situació incerta i perillosa –davant la qual “cal fer alguna cosa”–, al mateix temps s’insisteix i es reafirmen les velles necessitats de més carreteres, més turisme, més creixement econòmic, més, més, més…

Això genera contradiccions, que no són tals en les ments d’aquells que les expressen: cal una variant i com més gran millor per a evitar que “quedi petita” en pocs anys. Això s’expressa al costat d’arguments a favor de polítiques de sostenibilitat, protecció ambiental, reciclatge, etc. Aquesta contradicció flagrant per a qualsevol que en vulgui analitzar els components, és fruit d’anys de discursos polítics i empresarials que l’han abonat i fixat en el pensament corrent.


Fa molt de temps que sentim de les mateixes boques clams conservacionistes i ambientalistes i,  seguidament, tot de discursos i polítiques territorials basades en la “necessitat” del creixement econòmic i, per tant, en la construcció de més infraestructures, etc. Reactivar l’economia per mitja de la mobilització de totxo i del ciment continua sent la solució que denota la falta d’imaginació i de responsabilitat de molts dirigents polítics i econòmics.

Ningú no dubta que la mobilitat és una necessitat bàsica de la nostra societat i aquesta ha de ser organitzada i mantinguda eficaçment, però és curiós que la necessitat de menjar i la de tenir una pagesia forta i unes terres de conreu sanes i protegides no tingui el mateix rang d’importància. Una obvietat, doncs: la mobilitat, passa per damunt d’una altra necessitat encara més obvia, alimentar-se.


Allò que és essencial ha estat prou clar tots aquests dies de confinament pandèmic. Garantir que tenim els màxims recursos per a la nostra sobirania i seguretat alimentària hauria de ser una prioritat per a un govern que, precisament, ha fet de la “sobirania nacional” el centre de la seva acció política. Però, curiosament garantir la mobilitat, sobretot la que és aliena als interessos immediats de la població de la comarca sembla ser una prioritat abans que garantir la conservació de conreus i espais naturals i paisatgístics.

Insistim-hi: no es tracta de discutir la importància d’una mobilitat a l’accés de tothom (que no són només els automobilistes), però si d’endreçar les nostres necessitats en funció d’allò que és més urgent per al manteniment de la vida, i el sentit comú a promoure hauria d’anar pel camí de prioritzar aquelles que són garantia d’una vida sana i de qualitat: aliments saludables, carrers pacificats, aire net, salut i educació potents, etc. Són prioritats que hauríem de posar en valor i que no poden ser sacrificades en l’altar d’unes suposades necessitats de mobilitat que, per altra banda, aprofundeixen la crisi ecològica i energètica en què estem immersos.


Com es diu vulgarment, el paper (i els discursos) ho aguanten tot, però el planeta i la vida (també la humana), no.

 

Salvem les Valls
Organització ecologista.
És una organització ecologista que malda per la defensa del patrimoni natural i de la gent de la Vall d'en Bas.
https://twitter.com/les_valls
03/12/2020

Menjar i conduir: apunts al debat sobre les «variants» de l’eix Vic-Olot

11/03/2020

Les «variants»: una oportunitat històrica

Participació