L'error Olot

«[L'independentisme] És un moviment que no ha sabut sortir de la seva zona de confort i s’ha dedicat a retroalimentar la tropa ja convençuda.»

per Jordi Altesa, Olot, 3 de gener de 2019 a les 09:18 |
El Procés ha embarrancat. A l’espera de jugades mestres eternes que incloguin tensions internes que no porten enlloc, comença a ser hora d’admetre que el procés d’autodeterminació no ha funcionat i necessita forçosament un ‘reset’. Es volia República però ara Catalunya sembla més aviat una colònia on els seus drets s’entenen en un sentit més o menys ampli en funció de com bufen les enquestes a Madrid.
 

El fet d’embarrancar del viatge a Ítaca és una decepció però no hauria de ser, forçosament, una mala notícia per als independentistes quan decideixin acabar d’esbudellar-se en públic.
 
L’any passat, després del tens i cru octubre, el líder del PP català, Xavier García Albiol, va visitar el barri de Vila-roja de Girona, convertit en un símbol de Tabarnia enmig de territori profundament independentista.
 

Els veïns que van aprofitar per sortir a fer-se la foto amb Albiol van aprofitar per criticar els impulsors del referèndum en un barri on no es va votar. “Los de la urna solo se acordaron de nosotros ese día”, em deia un.
 
I, segurament, aquest és el principal error de l’independentisme o republicanisme. És un moviment que no ha sabut sortir de la seva zona de confort i s’ha dedicat a retroalimentar la tropa ja convençuda.
 
Aquest és, per mi, l’error Olot, ja que la ciutat és un exemple del punt feble de l’estratègia republicana (si, després de tot el que portem veient des de fa un any, ens fa creure que hi ha algun estratega a la sala).
 
M’explico. En els darrers anys han passat per la capital de la Garrotxa tots els tòtems de l’independentisme a fer actes a vegades per un públic més aviat reduït. Però han servit de gaire aquests esforços de la secció local de l’ANC o d’Estelada 2014, per posar un exemple? Algun unionista ha sortit d’alguna xerrada més convençut? Algú que dubtava s’ha anat a informar mai?
 
Segurament hi ha llocs on els discursos no tenen tanta entrada però hauria de ser precisament allà on es facin els esforços.
 
L’independentisme ha d’aprofitar el moment per no repetir l’error Olot i gastar energia allà on fa falta. Europa no forçarà una negociació amb Espanya perquè a la Garrotxa piquem molt fort una campana independentista.
 
La maduresa a vegades ens posa a lloc. El moviment independentista deixa enrere la infantesa i estaria bé que algun polític tracti ja com adults als seus votants i expliqui que hem estat la primera República que creu en els Reis Mags. Això no va de campanes, va de geopolítica.
 
I quan més aviat aquest moviment social comenci a assumir la realitat més possibilitats tindrà de reinventar-se i saber com tornar a posar la nau en marxa i acabar arribant a port com una qüestió inevitable.   
 

 

Jordi Altesa
Periodista
Nascut a Ripoll el 1986, i lligat a la Garrotxa des de 2009, ha treballat a mitjans com l'Agència Catalana de Notícies (ACN), la Cadena SER, Ràdio Olot o la Televisió del Ripollès. A Twitter: @JAltesa.
25/02/2019

Dos Olots, una plaça

03/01/2019

L'error Olot

03/09/2018

Menys trinxera i més Trincheria

03/07/2018

Temps de cosir

28/12/2016

Ser-hi

30/11/2016

Alta Vergonya

02/11/2016

No pintar res

05/10/2016

L'Abat ja no hi és

27/07/2016

La variant de la marmota

22/06/2016

Cinc quilòmetres

Participació