Gerona és cool

«Per posar els punts sobre les ís, hem de recalcar que tanta raó té una persona que viu a Catalunya de parlar de Terol, com algú de la resta d’Espanya d’esmentar Mahón.»

per Ester Santaló, 12 de setembre de 2018 a les 09:04 |
D’entre les picabaralles que cada hora s’inicien a Twitter, una em va semblar molt ocurrent: una persona proposava de fer boicot als topònims catalans i dir sempre Gerona i Lérida. Alguns catalanoparlants ofesos queien en el parany i replicaven que ells amb més insistència que mai dirien Osca i Saragossa, en lloc de les formes castellanes Huesca i Zaragoza. Un no parar de retrets.

Per posar els punts sobre les ís, hem de recalcar que tanta raó té una persona que viu a Catalunya de parlar de Terol, com algú de la resta d’Espanya d’esmentar Mahón. La Llei de política lingüística (Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística a Catalunya, article 18) fixa que l’única forma oficial dels topònims, tant del Principat com de les Illes, és la catalana, igual com és l’aranesa l’única forma a la Vall d’Aran. Per tant, la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes han de vetllar perquè a la retolació i a la documentació la toponímia sigui en la llengua del territori. Però això no vol dir pas que els parlants no puguin traduir els topònims.


L’opuscle Traducció de noms, denominacions i topònims, publicat el 1999 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (i que es pot estirar des de la xarxa), remarca que “totes les llengües tenen una tendència natural a adaptar a la seva fonètica i a la seva morfologia els mots provinents d’altres llengües...”. És normal, doncs, que els parlants tradueixin la toponímia, sempre que aquesta traducció tingui tradició en la llengua d’arribada. És a dir, que parlem de Cadis o del País Basc, però no se’ns acudiria dir el Bierç per El Bierzo, per exemple; de la mateixa manera que és natural que els parlants espanyols diguin Gerona, si volen, tot i que no ho seria si estiressin la llengua fins a arribar a formes com San Cucufate (tot i que també s’havia intentat ...).

El drama de tot plegat no és que cadascú usi les formes en la llengua que li és pròpia, sempre que això sigui possible, sinó que es vengui com un boicot quan es tracta del català. Perquè si un castellanoparlant diu “¡Qué bueno London, que ciudad más cool!”, tots li riuran la gràcia i pensaran que sí, que cosmopolita és poder-ho dir en anglès. Una afirmació d’allò més anòmala quan, tal com publicava El Mundo el 2017, el 44% dels espanyols afirmen que tenen un nivell baix o molt baix d’anglès. Tan absurd és cantar les excel·lències d’una llengua que no se sap parlar com incitar a boicotejar una llengua que es desconeix.

Però no podem tirar la pedra i amagar la mà. Tots som una mica culpables de sucumbir a llengües grans. El poder que tenen els permet de ser presents a tot arreu: cinema, xarxes, jocs, música... i aquesta omnipresència impregna a tothom. Per això cada vegada més se senten converses en català plenes de mots castellans o anglesos (del tipus: “Joder, com mola aquest outfit!”). I no és una qüestió només de joves. Vendre’s com a community manager, fer body pump , començar una start-up, fixar-nos el timing o anar de shopping ja ens sembla d’allò més normal, quan, si ho analitzem fredament, som conscients que són usos estranys, per no dir ridículs. 

Resumint: els boicots lingüístics, igual com els prejudicis, poden ser intencionats o inconscients. Però tots fan prou mal. Com deia Martin Luther King: “No hi ha res més perillós que la ignorància sincera i l’estupidesa conscient”.

 

 

Ester Santaló
Filòloga, diplomada en planificació lingüística i màster en gestió de la immigració.Treballa i viu a Olot. A Twitter @santaloester.
12/09/2018

Gerona és cool

13/08/2018

El «sex-appeal» de l’ortografia

03/07/2018

Ets infidel?

03/06/2018

El neguit de la diferència

03/05/2018

Amb la correcció deguda

01/04/2018

Pudor de venjança: una anàlisi psicolingüística

27/02/2018

L'any de l'empatia

30/01/2018

El simbolisme del tres

01/01/2018

I punt

29/11/2017

Moments vitals

Participació