La retòrica del Procés

«No ens estranyem, doncs, que avui en dia molta gent entengui la paraula retòrica com a sinònim de discurs fals, pompós.»

| 02/10/2017 a les 09:12h
Això que s’ha acabat anomenant Procés ha provocat una sacsejada política i social tan enorme que deixarà molts fruits inesperats, i no només en l’àmbit polític. Un dels llegats, per exemple, tindrà a veure amb els discursos que hem pogut sentir tots aquests dies. N’hi ha hagut de tan brillants que podran ser usats com a models en futurs cursos de retòrica i estudiats com a magnífics exemples d’oratòria. No només han estat mostres de bona dicció sinó que, sobretot, s’han presentat perfectament ben construïts, amb paraules precises i arguments travats que movien a l’acció, commovien.

I aquests models ens són crucials, perquè vivim en un món en què la paraula s’ha devaluat i la informació, tergiversat. I que siguin sorgits en un context polític encara és més important, perquè la política massa sovint ens ha ofert discursos buits, artificials. No ens estranyem, doncs, que avui en dia molta gent entengui la paraula retòrica com a sinònim de discurs fals, pompós.

Però retòrica vol dir  ‘l’art de parlar bé’ i, en el món clàssic, saber expressar l’opinió era una condició necessària per accedir a la política. No només això, parlar bé era un senyal de reconeixement general, de respecte i d’estimació. No hi havia res de tan poderós com l’intercanvi d’idees i arguments a través de la paraula.

Ha plogut molt des que el baró Lytton va dir que ‘la ploma és més poderosa que l’espasa’. La devaluació de les humanitats ens ha portat a pensar que parlar i escriure no tenen ni interès ni utilitat quan, realment, són les dues habilitats que ens permeten produir tot el que volem comunicar en el nostre dia a dia.

I som on som, justament perquè no se'ns ha ensenyat mai la importància de saber comunicar. Diu el professor Lluís Pastor que, a Espanya, la por de parlar en públic passa per davant de la por de morir. Allò que no s’ensenya, després no es pot demanar que sigui valorat o se sàpiga posar en pràctica. Durant molts i molts anys, explicar en veu alta una història o presentar un treball davant d’un auditori no ha estat matèria d’estudi ni a primària ni a secundària ni a la universitat.

Ara les coses estan canviant, afortunadament, però parlar en públic no vol dir fer una presentació de diapositives. Cal superar aquesta concepció. I cal una aposta seriosa de les universitats per ensenyar retòrica, perquè cada dia és més clar que saber parlar és un valor en alça a les empreses (per exemple, perquè té un rendiment efectiu en la productivitat de les reunions); igual com saber escriure repercuteix en l’eficàcia dels missatges escrits, i per això escriure bé va més enllà dels graus de lletres.

Aquests dies al Parlament de Catalunya he sentit, també, algunes de les disputes dialèctiques més enginyoses dels darrers anys. I tota aquesta demostració de retòrica hauria de servir per tornar a donar a la paraula, en un futur proper, el valor que es mereix.

 

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Ester Santaló
Filòloga, diplomada en planificació lingüística i màster en gestió de la immigració. Sóc tècnica lingüística del Centre de Normalització Lingüística de Girona, i treballo i visc a Olot. Llengua i cultura són més passió que feina. A Twitter @santaloester.
Joan Espona, al mig, acompanyat de batlles, regidors i tècnics, durant la presentació d'aquesta iniciativa cultural de caire comarcal. | Xavier Borràs.
Xavier Borràs
01/01/1970
Nou ajuntaments s'apleguen per oferir, de gener a maig, fins a 18 espectacles per al públic familiar, sota l'ègida de la capital olotina
Un cartell electoral d'ERC a tocar de la carpa de Cs | Adrià Costa
Toni Rodon
01/01/1970
Els estudis indiquen que, amb matisos, la polarització afavoreix a les opcions més "extremistes" | El debat territorial, la crisi econòmica i la corrupció ha canviat el panorama de partits i ha provocat que l’elector hagi perdut el lligam emocional amb determinades sigles
Giovanni Inturrisi, CEO de Zoetis Vall de Bianya, serà un dels conferenciants en la inauguració del programa formatiu de la FES. | Linkedin.
01/01/1970
Inaugurarà el programa formatiu la conferència “La transformació en el món empresarial: un cas d’èxit”, a càrrec de Giovanni Inturrisi i Piet Swartelé, el 15 de gener