​Estiu (amb fred)

«Gosaria dir que es miren cara a cara el passat amb la tranquil·litat de saber que potser van perdre una llengua, però van recuperar un país, que gestionen i estimen»

| 31/07/2017 a les 20:00h
Temps d’estiu i, per a molts, vacances, una paraula que pronunciem amb deliri i passió. Del llatí vacare, aquest és un mot que ens parla d’estar desocupats, això és, sense fer res, buits. En el meu cas, la calor m’ablaneix, m’afluixa, i em provoca una buidor mental una mica marejadora.

És per això que escric aquest article lluny, a quinze graus de temperatura i plovent. Si fos a Olot, em trobaríeu ajaçada a la piscina sense cap voluntat de pensar. I és gràcies a aquest pessic fred que puc parlar-vos de l’irlandès, també anomenat gaèlic irlandès, llengua de la branca celta que d’ Irlanda va passar a Escòcia i a l’illa de Man.

M’esperava amb il·lusió la música de la llengua irlandesa, però només a Galway, ciutat de la part oest, l’he poguda sentir pel carrer en un parell d’ocasions, i només un cop l’he sentida entre una mare i el seu fill de tres o quatre anys, en una localitat de la part sud de l’illa.

Encara que el 2006 el govern iniciés un pla per arribar al bilingüisme efectiu anglès-irlandès en un període de vint anys, onze després només el 2% de la població té l’irlandès com a primera llengua (unes 85.000 persones).

Reconeguda, per llei, com la primera llengua oficial de la República d’Irlanda i com la llengua nacional, comparteix l’oficialitat amb l’anglès, que és, de facto, la llengua que tothom parla. La retolació de totes les carreteres de la República és bilingüe, generalment amb l’irlandès en primer lloc, i en vies locals, a vegades només en irlandès i prou. En els monuments principals, en alguns plànols i guies turístiques també hi apareixen totes dues llengües. S’ensenya a la majoria de les escoles, fins i tot en algunes és llengua vehicular, tot i que, després, l’ensenyament a les universitats és exclusivament en anglès.

És a dir, l’irlandès forma part del paisatge urbà més ‘oficial’ (nomenclàtor, retolació viària, informació turística), però és, en general, una llengua poc usada i encara menys transmesa generacionalment. Els nens l’aprenen com a assignatura, més que com eina real de comunicació, promoció social o llengua identitària. I això que els irlandesos són gent molt orgullosa de la seva terra (que és, paisatgísticament parlant, insuperable) i de les tradicions culturals lligades a festes populars, música i històries diverses sobre mitologia celta.

Però no sembla que els amoïni gaire l’expressió de tota aquesta cultura en una altra llengua, l’anglès. De fet, gosaria dir que es miren cara a cara el passat amb la tranquil·litat de saber que potser van perdre una llengua, però van recuperar un país, que gestionen i estimen.
És natural, doncs, que torni revitalitzada: una mica pel fred, però sobretot perquè encara és molt el que tenim els catalans, i més el que podem mantenir i millorar. És per això que m’he après una data i us la deixo aquí en aquesta primera i última lliçó d’estiu: 1 Deireadh Fómhair 2017 (1 d’octubre de 2017). 

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Ester Santaló
Filòloga, diplomada en planificació lingüística i màster en gestió de la immigració. Sóc tècnica lingüística del Centre de Normalització Lingüística de Girona, i treballo i visc a Olot. Llengua i cultura són més passió que feina. A Twitter @santaloester.
La càrcer en solidaritat amb els presos polítics catalsn s'ha instal·lat a la plaça del Mercat d'Olot. | Martí Albesa.
Xavier Borràs
01/01/1970
S'ha instal·lat a la plaça del Mercat l'acció #unpobleempresonat, amb els primers inquilins, dues persones molt significatives de la societat garrotxina: Quim Domene i Anna Roca
Les finalistes de l'«Oh Happy Day» van esgotar les entrades del Teatre Principal. | Martí Albesa.
01/01/1970
El taller per a corals del matí i el concert del Cor Infantil Amics de la Unió de la tarda, activitats d’aquest diumenge | El festival finalitza 4 dies amb una assistència de prop de 1.900 persones, xifra semblant a la de l’any passat, en un cap de setmana de molta afluència turística a Olot
Fortes onades a l'Escala. | ACN
01/01/1970
Es poden acumular més de 100 litres en 24 hores en diferents indrets del país