Opinió

La sal de la democràcia

«Seguirem robant vots, desafiant i desobeint lleis andtidemocràtiques fins que ens castiguin als dos milions de lladres de sal o fins a ser lliures, una de dues»

| 14/03/2017 a les 22:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 14/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'altre dia recordava una efemèride que té molt a veure amb dos conceptes que cada vegada més estem introduint al nostre vocabulari: la desobediència civil i a la no-violència. Recordava la Marxa de la sal que un 12 de març, però de 1930, va engegar Gandhi amb l'objectiu d'aconseguir la independència de l'Índia de l'imperi britànic. Gandhi va animar els seus compatriotes a violar el monopoli de l'estat sobre la distribució de sal. Aquest monopoli obligava tots els consumidors indis, inclosos els més pobres, a pagar un impost sobre la sal i els prohibia recollir-la ells mateixos. 

Un cop arribats a la platja, el Mahatma va avançar dins de l'aigua i va recollir amb les seves mans una mica de sal. I va encoratjar la multitud que s'arremolinava al seu voltant a fer el mateix gest senzill però altament simbòlic. Els simpatitzants, seguidors i assistents a la platja no van dubtar a actuar de la mateixa manera que Gandhi i van recollir aigua salada en diversos atuells per després evaporar-ne l'aigua i quedar-se amb la sal. 

L'exemple desafiant, sense violència, de milers de ciutadans indis, a les autoritats britàniques es va estendre arreu del país. El resultat va ser que les presons índies es van omplir amb més de seixanta mil "lladres de sal" que és com se'ls va titllar des de l'administració colonial. Una acció que va desencadenar una reacció a Londres que, al cap de no gaire anys, va acabar amb l'objectiu que es perseguia: la independència.

Jo em preguntava, en aquest procés de desconnexió amb l'estat espanyol, quina era la nostra sal? I estic plenament d'acord amb la resposta que em donava un amic lector, l'altre dia a la meva pàgina de Facebook. "Penso que són els vots! Els vots són la nostra sal." Em deia en Lluís València. I té raó! La força dels vots representa la voluntat impertorbable, invencible d'un poble per aconseguir el seu desig de llibertat. El govern espanyol vol segrestar la democràcia dient quan, com i sobre què podem votar. Però nosaltres els hi "robem" els vots i les urnes com vam fer al 9-N perquè ens la tenen segrestada, la democràcia. I si cal tornar a votar, es farà. Seguirem robant vots, desafiant i desobeint lleis andtidemocràtiques fins que ens castiguin als dos milions de lladres de sal o fins a ser lliures, una de dues. Perquè no en tingueu cap dubte, els vots són la sal de la vida democràtica.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

ELS VOTS SON LA SAL DE LA VIDA DEMOCRATICA
Anònim, 15/03/2017 a les 01:37
+7
-0
Però cal que
-voti qui hi té dret
-cadascu tingui un sol vot
-tots els vots valguin el mateix
-que els vots es comptin bé
-...entre d'altres condicions
La sal dels catalans
Anònim, 15/03/2017 a les 13:59
+4
-0
Per no deixar que cap falsificació s'imposi, tornem a sintetitzar els últims RESULTATS PLEBISCITARIS oficials que tenim a Catalunya: els del 27S.

a) Important: es van produïr amb una PARTICIPACIÓ RÈCORD d'un 75% del cens...

b) Analitzats EN CLAU PLEBISCITÀRA (que és la clau amb la que el 27S es va convocar, i no com unes eleccions convencionals), el resultat EN VOTS va ser (aprox.):

48% independentistes
39% unionistes
13% indefinits ( = "en blanc" pel que fa a la qüestió sobiranista que s'havia sotmès a plebiscit; atribuibles per meitats a independentistes i unionistes; o, si es vol, un 30%

d'aquest 13% als independentistes i un 70% als unionistes, en el pitjor dels casos. Per exemple, CSQP va reconèixer que al menys un 38% dels seus vots eren d'independentistes!).

La projecció d'aquests resultats EN CLAU PLEBISCITÀRIA -torno a dir: EN CLAU PLEBISCITÀRIA (!)- és inequívoca (aprox.):

55% independentistes - 45% unionistes (amb una fluctuació de 2-3% (+/-)).

Així doncs, els resultats del 27S, INTERPRETATS EN CLAU PREBISCITÀRIA, donaren un 55%-45% en vots a favor dels independentistes, en el millor dels casos, i un

52%-48%, en el pitjor dels casos! I, a més a més, majoria absoluta en escons al Parlament! TOTES LES CONDICIONS, TOTES -vots i escons-, per poder proclamar,

explicar i JUSTIFICAR INTERNACIONALMENT una DUI (i, per descomptat, també un RUI)!

Pel que fa al 9N (procés participatiu no vinculant), en clau plebiscitària i sempre segons la Convenció de Venècia, l'abstenció no compta, compta només el recompte de la

participació! Qui no va participar va ser o bé per la por induïda per l'estat espanyol, o bé per la consciència que no era vinculant, o bé perque li era indiferent i ja li anava bé el

resultat que sortís, o bé per fer boicot... chi lo sa? En qualsevol cas, segons la Convenció de Venècia en un plebiscit l'abstenció és indiferent.

En qualsevol cas, atès el caracter no vinculant del 9N, per això es van convocar les eleccions del 27S EN CLAU PLEBISCITÀRIA, amb els resultats espectaculars que he

resumit a l'inici. I, encara que aquests resultats per sí sols son decisius i justificarien tirar endavant amb la independència, per reblar i per esvaïr qualsevol dubte o retret (és

a dir, per meticulositat i escrupulositat extremades per part dels independentistes), es convocarà l'abans possible el referèndum vinculant que reclama el 80% de la societat catalana.
JO TAMBÉ VULL VOTAR
Dret a decidir, 15/03/2017 a les 15:56
+1
-4
Però abans de votar sobre la secessió, m'agradaria votar sobre això que no ens han deixat votar mai: el model educatiu català

el referèndum, tot democràtic ell (una persona un vot), es podria preguntar:

Vol un sistema educatiu ...
a) ...monolingüe: només en català
b) ...bilingüe: en català i en castellà a parts iguals
c) ...trilingüe: en català, castellà i anglès a parts iguals
d) ...monolingüe: només en castellà

Què us sembla? Votem? Tenim "dret a decidir" com s'educa als nostres fills? O en "això no toca"?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Martí Gironell
Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971) Periodista i escriptor. Ha treballat a TV3, Catalunya Ràdio, RAC 105 i Ràdio Olot. Ha escrit novel·les com El pont dels jueus, L’arqueòleg, L’últim abat o Strappo. A Twitter @martigironell i a Instagram @martigironellg.
La «revolta femenina» arriba a la Garrotxa emmarcada en l’Agenda Llatinoamericana mundial 2018. | NS.
01/01/1970
Procedents de Catalunya, França i Grècia s'hi aplegaran aquest cap de setmana | També, dimecres 20 de desembre, a les 19:30h, les dones yagaru organitzen una lectura de tretze veus de poetes i escriptores africanes
L'Ajuntament d'Olot s'ha vist obligat per la Junta Electoral a retirar la pancarta i els llaços grocs en solidaritat amb els presos polítics. | Xavier Borràs.
01/01/1970
A requesta del partit Ciutadans, que no té representació al consistori ni cap candidat a la comarca en els pròxims comicis | El batlle acata l'ordre, però penjarà el llençol a can Joanetes cada cop que hi hagi una concentració solidària amb els empresonats
El dramaturg Jordi Casanovas ha aprofitat, i molt, la seva estada a la Faber Residency d'Olot. | Faber.
01/01/1970
La seva residència individual li permet enllestir «Mala broma» i una nova dramatúrgia del «Filoctetes» de Sòfocles