Nous informes avalen la tesi dels enverinaments a la Caritat d'Olot

Corroboren que cinc dels difunts tenien dosis d'ansiolítics o barbitúrics a l'organisme

per ACN, 10 de febrer de 2011 a les 13:38 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de febrer de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Exhumació d'un dels cadàvers suposadament morts pel zelador de la Caritat. Foto: ACN

Les anàlisis forenses han detectat nombrosos fàrmacs en algunes de les víctimes que el zelador d'Olot va confessar haver matat. Els resultats de les proves de l'Institut de Medecina Legal -a diferència dels de l'Institut Nacional de Toxicologia- avalarien la confessió de Joan Vila que diu que va matar alguns avis amb un còctel de medicaments perquè alguns difunts tenien concentracions molts importants de fàrmacs a l'organisme. A un dels ancians li han detectat fins a set medicaments diferents. Les proves també ratifiquen que les tres últimes víctimes haurien mort de la manera que va dir Vila, per ingesta de productes càustics. Segons les anàlisis patològiques, alguns òrgans tenen lesions compatibles amb el consum d'aquests productes corrosius.


Joan Vila ha confessat ser l'autor de l'assassinat d'onze ancians mentre treballava a la Caritat d'Olot. El zelador assegura que els va 'ajudar a morir' o bé subministrant-los un còctel de fàrmacs o bé fent-los ingerir productes càustics com lleixiu o àcid desincrustant. Les anàlisis fetes per l'Institut de Medecina Legal conclouen que algunes de les víctimes que Vila va admetre haver matat tenien nombrosos fàrmacs a l'organisme.



Les anàlisis corroboren que cinc dels difunts tenien dosis d'ansiolítics o barbitúrics a l'organisme. Tot i que els forenses hauran d'acabar d'esclarir si les dosis eren o no letals, algun dels casos tenia fins a set medicaments diferents a l'organisme. En el cas de Lluís Salleres, mort el 21 d'agost del 2010, han detectat en l'anàlisi de l'encèfal set medicaments com Zolpiden, Trazodona, Alprazolam, Lormetazepan, Diazepam, Halazepan i Venlafaxina amb concentracions que serien superiors a les d'un tractament mèdic. Cinc d'aquests fàrmacs també els han trobat a les mostres d'estòmac.




En el cas de Carme Vilanova, els laboratoris han detectat una concentració de fins a cinc fàrmacs diferents. La majoria coincideixen amb els detectats a Salleres, com el Zolpidem, el Lormetazepan o el Diazepam. També han trobat restes d'algun medicament en Teresa Puig, Joan Canal i Rosa Prat.



Les primeres anàlisis fetes per l'Institut Nacional de Toxicologia a deu difunts per buscar si havien mort a conseqüència de la ingesta d'algun càustic no van permetre concloure si els ancians van morir emmetzinats. Ara, aquestes segones analítiques, han servit per buscar restes de medicaments en l'organisme dels ancians i també per avaluar si les lesions de les tres darreres víctimes podien estar provocades per la ingesta d'algun producte corrosiu.




Les anàlisis conclouen que les lesions són compatibles amb aquesta versió. Les mostres extretes de la llengua, l'esòfag i l'estómac de Sabina Masllorens mostren necrosis o hemorràgies compatibles amb la ingesta de càustics. Els mateixos resultats que l'estudi de les mostres d'esòfag, estómac i budell de Montserrat Guillament que indiquen que també té necrosis i inflamacions compatibles amb l'emmetzinament. Francisca Gironés també podria haver mort després d'ingerir productes corrosius perquè l'anàlisi de les mostres de pulmó, cor, fetge, llengua, esòfag i estómac indica que té lesions compatibles amb la ingesta de càustics.



Acusar amb molta més força



'Estem contents dels resultats dels informes perquè ens permeten acusar amb molta més força'. Aquesta és la primera valoració que l'advocat Rafel Berga, que representa les famílies de dues ancianes assassinades, fa de les conclusions de les analítiques. Tot i que Berga demanarà als forenses dels jutjats que interpretin a fons els informes, el lletrat sí que avança que l'alta concentració de medicaments i corrosius detectada als cossos d'alguns ancians 'dóna més elements per formular l'acusació'.



'Fins ara, ens trobàvem a l'arbitri de la declaració d'un individu que, en qualsevol moment, es podia desvincular del que ha dit', explica Berga, en relació al relat dels crims fet pel zelador de 'La Caritat'. Amb les analítiques a la mà, però, l'advocat explica que tenen elements per sustentar l'acusació contra Joan Vila.



De la mateixa manera també s'expressa Jaume Dalmau, que també representa altres familiars d'ancians. 'Les analítiques representen un nou indici que apunta directament a Joan Vila com a autor dels assassinats a La Caritat', explica Dalmau. L'advocat diu que, pel que fa referència a les tres darreres difuntes (Montserrat Guillamet, Paquita Gironès i Sabina Masllorens), les analítiques de l'Institut de Medicina Legal confirmen que van morir per la ingesta de productes càustics.



I, pel que fa a la resta d'analítiques, Dalmau recorda que el resultat de les mostres preses a cinc dels ancians, on es detecta la presència de medicaments, 'corroboren les afirmacions de Vila, quan va dir que els havia fet prendre un còctel de barbitúrics'.



La contundència d'aquestes afirmacions, però, contrasta amb les del portaveu del geriàtric 'La Caritat', l'advocat Joan Capdevila. Segons indica, els resultats, per una banda, confirmen 'el que ja hi havia' en casos com les internes mortes per la ingesta de càustics, però en d'altres 'també deixen la porta oberta'.



'Per a nosaltres, la situació continua essent la mateixa: hem tingut un treballador que és responsable d'uns fets i, com a geriàtric, nosaltres també ho som com a responsables civils solidaris', ha indicat. Joan Capdevila sí que ha volgut esvair dubtes en relació a l'accés als medicaments i als productes de neteja que tenia el zelador.



Per això, l'advocat ha afirmat amb contundència que 'els corrosius eren productes de neteja, i enlloc es necessita una autorització especial' per accedir-hi. En relació als medicaments, Capdevila ha volgut remarcar que 'en aquests casos parlem de barreges que són còctels, però cap d'ells per si sol pot ser mortal'. 'Per tant, això no és una cosa que es pugui controlar', ha conclòs.

 

Arxivat a:
Societat, cas Caritat
Participació