13
de setembre
del
2010
Un grup de joves durant la Turinada d'aquest any. Foto: Joan GuiradoFa vint anys un grup d'amics, sota el nom de Penya AOAPIX, van organitzar per primera vegada la Turinada. Va néixer com un invent per fer alguna cosa nova per festes, una idea, per alguns, aleshores un xic desgavellada. Després de dues dècades, no només continua ocupant un lloc destacat dins el programa del Tura, sinó que avui, la Turinada és un dels principals reclams de les festes olotines. Malgrat celebrar-se entre setmana -cosa que fa que no es massifiqui tant-, són centenars els joves de diferents punts de la geografia catalana que, dimecres a la nit, es van acostar fins a Olot sota la recomanació d'algun amic garrotxí o per les referències obtingudes a través de diferents mitjans.
Santa Maria d'Oló, Figueres, Cassà de la Selva o Torelló eren algunes de les poblacions d'on aquest any provenien alguns participants a la turinada. Tot i ser d'indrets ben diversos tots portaven una cosa en comú: una motxilla a l'esquena carregada amb ampolles d'aigua que, per una nit, féien de porta-cubates. Aquest és un dels principals pros i contres d'aquest acte. Els pros, pels joves, que veuen en l'alcohol una forma d'esbargir-se durant una estona i divertir-se tot cridant i saltant pels principals carrers del centre d'Olot. Els contres, per veïns i pares, que veuen amb preocupació la quantitat de litres d'alcohol que ingereixen els joves durant aquesta nit. Precisament, i com a cercavila que es califica la Turinada, els pares i mares son els principals espectadors que busquen, entre la multitud de participants que caminen a la única feixa que transcorre el recorregut, als seus fills. Ho fan des de sota les balconades evitant, en la mesura del possible, que els caigui una galletada d'aigua pel cap. I és que, malgrat el pas dels anys, aquesta és una de les altres tradicions que encara es manté de la Turinada. Els veïns surten a finestres i balcons esperant que els demanin, des de l'asfalt, litres i litres d'aigua.
Santa Maria d'Oló, Figueres, Cassà de la Selva o Torelló eren algunes de les poblacions d'on aquest any provenien alguns participants a la turinada. Tot i ser d'indrets ben diversos tots portaven una cosa en comú: una motxilla a l'esquena carregada amb ampolles d'aigua que, per una nit, féien de porta-cubates. Aquest és un dels principals pros i contres d'aquest acte. Els pros, pels joves, que veuen en l'alcohol una forma d'esbargir-se durant una estona i divertir-se tot cridant i saltant pels principals carrers del centre d'Olot. Els contres, per veïns i pares, que veuen amb preocupació la quantitat de litres d'alcohol que ingereixen els joves durant aquesta nit. Precisament, i com a cercavila que es califica la Turinada, els pares i mares son els principals espectadors que busquen, entre la multitud de participants que caminen a la única feixa que transcorre el recorregut, als seus fills. Ho fan des de sota les balconades evitant, en la mesura del possible, que els caigui una galletada d'aigua pel cap. I és que, malgrat el pas dels anys, aquesta és una de les altres tradicions que encara es manté de la Turinada. Els veïns surten a finestres i balcons esperant que els demanin, des de l'asfalt, litres i litres d'aigua.
La possibilitat de que fa dos anys es perdés aquest acte, ja que els seus creadors van decidir no continuar organitzant-la, va provocar un autèntic maldecap pels joves de la ciutat, que veien com se'ls podia acabar una de les activitats que més persones atrau. Finalment, la penya Morruts va agafar el relleu de l'AOAPIX i es va fer càrrec de l'organització de la Turinada. Precisament van ser els Morruts qui, dimecres, van organitzar-li la festa d'aniversari a aquesta activitat. Va ser a la plaça del Mig, amb un espectacle de música, llum i color que, una vegada més, va fer petita aquesta plaça olotina.
Un cop finalitzada la Turinada, al carrer del Tura, va començar el Ball de l'Hora. Durant seixanta minuts cronometrats per un rellotge, la música de llauna va ser la protagonista i va fer moure a les moltes persones que feien totalment impossible transitar per aquest estret carrer del nucli antic. En el cas del Ball de l'Hora, els organitzadors van estar la penya Weke-Weke.