«La reforma laboral ens acosta més al Marroc que a Alemanya»

Josep Maria Àlvarez, (Belmonte, 1956), treballador de la Maquinista Terrestre y Marítima, ara Gec-Alsthon, i secretari general d'UGT a Catalunya. No fa vacances, el 29 de Setembre s'ha convocat una vaga general  i cal explicar-ne els motius. Està convençut que la vaga serà de "consciència" i que la reforma laboral serà "derogada". Avisa: la tardor serà calenta.

- 29 de setembre vaga general, tardor calenta?

Tardor calenta segur. La vaga general és un dia, però les conseqüències de la reforma estaran presents en la la negociació dels convenis col·lectius. A més hi haurà una part de la reforma que la patronal intentarà abordar als convenis, fet que provocarà tensions.

- Suposant que acabi tot el procés

I suposant que acabi el procés parlamentari al senat. Tots els grups tenen molt interès a enllestir-ho ràpid - sembla que els cremi-. No tenen gaire interès que l'opinió pública sàpiga que s'està fent - cosa que em sembla una infàmia-. Fixem-nos: s'ha fet en una comissió habilitada a l'efecte i en  la clandestinitat de l'estiu. Això vol dir que els qui han donat suport i no suport no tenen interès que la reforma es pugui conèixer.

- Tant uns com els altres?

Sí, sí perquè, de fet, el PP podia haver impedit debatre la reforma, que té tanta importància, d'aquesta manera.

- Per tant, vaga

Per tant,  anem cap una vaga general, que estem preparant amb força i que serà una vaga de consciència. Una aturada immensa, cívica i raonada per tothom. La gent que  surti de casa el 29S, perquè no té més remei,  perquè  no vol quedar malament amb el cap o té un contracte temporal i té por a perdre la feina, que truqui i digui que no pot anar a treballar perquè no arriba.

Volem una vaga així que tingui una expressió visual al carrer amb manifestacions immenses. El govern, els partits que hi han donat suport i els que no - perquè les seves propostes són més desreguladores- han de tenir clar que el país ha dit prou. La reforma no és el camí. No ens treu dels problemes endèmics del país: no afavoreix la productivitat, no genera ocupació i no acaba amb al dualitat de contractació- al contrari - i als fixes que teníem garantit 45 dies per any, i ara en seran 20 de dies per any.

- Ja tenim el primer cas

El Liceu de Barcelona. Una vergonya donat que és una empresa conformada per tres administracions.
 
- Força al carrer

Amb més de 50 mil delegats d'UGT i CCOO, el 29 S passarà a la història i perquè l'endemà el govern i oposició sabran que així no es poden fer les coses.

- Incrementa aquesta reforma el problema d'entrada al mercat laboral i no de sortida, però com s'explica com a sindicat que els organismes internacionals aplaudeixin la mesura?

Jo crec que les institucions internacionals estan capficades en una batalla senzilla: aquesta crisi global toca els interessos dels més poderosos. No la seva vida, -viuran bé igual- sí la manera d'actuar, fer diner fàcil. Cal una nova regulació de les normes financeres, del comerç... i si no es vol fer això, que els febles paguin. I en el cas nostre de manera irreversible. Miri, fa dos anys la frase més típica i tòpica de la classe política d'aquest país era que calia un canvi de model productiu.

- La gran panacea

La manca de formació, la producció de poc valor afegit, manca d'investigació i l'estabilitat en l'ocupació... Tot això ha desaparegut. Aquesta reforma ens deixarà pitjor del que estem, perquè no guanyarem productivitat. Senzillament rebaixarem el cost laboral i els nostres productes seran competitius. I cal tenir present que sempre hi hauran més països que ho faran més barat.

- Com el Marroc?

Per exemple. Mira fa un any i mig anys vaig anar a la Xina quan es deslocalitzaven tantes empreses tèxtils cap allí. Doncs, ara de la Xina s'han deslocalitzat més de 5 milions de lloc de treball cap a Cambotja o Vietnam, perquè la gent per un bol d'arròs està disposada a treballar. Per això aquest camí ens porta a viure cada dia pitjor: retallada de pensions, copagament de sanitat, pocs impostos... Aquesta reforma és una renúncia a estar a la primera divisió.

- Volem tornar a inflar les tres "c", construcció,cambrers i cotxes?

Sí, i en el cas del sector industrial tornaríem a fer treball de poc valor afegit.

- Un sector industrial català massa avesat al monocultiu, per exemple, l'automoció?

En part sí, però l'automoció, per exemple és la cara i la creu. L'automoció ens ha fet créixer i ser el que som, jo crec que l'hem de mantenir perquè és un sector punter. Però hem perdut l'ocasió pera que les pimes tinguin el suport per investigar i treballar amb les universitats . Això necessitaria tres elements.

- Quins?

Formació - si tenim gent formada les empreses vindran-. L'abastiment energètic i el preu - un problema que no s'aborda- anem a veure com pot ser l'energia més competitiva...

- Vostè defensa l'energia nuclear

Sí, és condició necessària per abastir les empreses d'energia a un preu raonable i poder estabilitzar les energies alternatives que com la solar són una ruïna absoluta.

- I el tercer element?

Aquest país ha de gastar més diners en investigació i desenvolupament, i possiblement més en desenvolupament i innovació que en investigació. I què és el que tenim? Que el primer retall és a la font que financia tot això.

- Alemanya quan cau un 3 punts el PIB l'atur augmenta un 3%, a Espanya quan el PIB cau 3 punts l'atur es dispara fins al 20%. Per tant contínuarem igual?

No, igual no, s'agreujarà. D'aquí uns anys l'atur provocat per una caiguda  de PIB creixerà més. Aquí ningú recorda quan Aznar anava per Europa explicant el miracle espanyol i donava classes fins i tot Alemanya. Els sindicats alemanys em deien: nosaltres paguem més impostos per pagar els fons estructurals per a un país que baixa el impostos. Eren actes de patriotisme de llautó.
 
A Alemanya, la gent que treballa i que no té feina, la formen  mentre és a l'atur. Aquí és impensable, ho hem intentat fins i tot amb la SEAT, i no hi hagut manera, no és el model espanyol. Per això quan diuen "El model alemany o austríac" no saben de què parlen, ni la ministra ho sap. Aquesta reforma ens acosta més al Marroc que Alemanya, i això vol dir que haurem de rebaixar les nostres condicions.

- Però aquesta afirmació és una tendència històrica, el vici del dret laboral és un dret cíclic, depèn de la situació econòmica es retallen o s'adapten els drets

Com que una bona part de les coses d'aquest estat neixen en plena dictadura,  que era paternalista, en paguem el preu. Si tu com a treballador pagues la seguretat social tu tens un dret, però si ho paga l'empresa és paternalisme. En el fons la situació és la mateixa, si en comptes de pagar les empreses ho haguessin pagat els treballadors els salaris haurien pujat més. Miri són faves comptades, a Alemanya amb 40% i França, amb un 30%, el cost total d'un treballador en una empresa és superior a Espanya.  Les reminiscències d'un estat que neix de determinada manera, i l'estat del benestar incipient volia semblar que l'estat ho feia tot, quan la realitat qualsevol millora social la fa el treball.

- Però amb la tempesta que ha caigut, els sindicats no han de fer autocrítica?

Durant aquests anys hem fet de mosca collonera. Quan Lear va tancar portes, vam avisar que això era un gegant amb peus de fang. Tothom tirava de beta. Es vivia amb un estat d'ànim superior al que es tenia. Però la gent tampoc n'era la responsable d'aquest estat d'ànim. Els culpables són qui han deixat els diners: els bancs,  que han guanyat molts diners. Les entitats  tenien interessos  en les immobiliàries, i amb la bombolla anaven pujant els  preus. Som els pagans d'una situació que no han creat els treballadors. Com a sindicat podíem haver fet alguna cosa més? Tothom fa el que pot, però era navegar contracorrent. Hem fet el que hem pogut.
 
- ?

Els que ens criticaven perquè no convocàvem la vaga general ens acusaven de connivència amb el govern espanyol. Nosaltres avisarem que actuaríem quan es toquessin els drets de  les persones. Ho han fet i hem actuat.

- Ara és l'hora

No l'hem convocada abans per dos raons. Primer ha de ser una vaga de consciència, de convenciment, hi haurà piquets, i aquell treballador que l'empresari li digui que vagi a treballar o serà acomiadat, que el treballador sàpiga que tindrà cobertura, i per tot això, cal temps per explicar-ho.
En segon terme,no fugim d'una situació de caràcter internacional, i el 29S hi hauran accions a tots els països de l'Unió Europea. Ens afecta a tots.

- Davant la globalització internacionalització

No cal fer volar coloms. La internacionalització del sindicalisme avui passa amb dificultats per la Unió Europea. És molt incipient i no li expliquis a un senyor de Colòmbia que deixi de treballar per assolir uns drets.

- Té esperances per després de la vaga general?

Totes crec que la reforma es derogarà

- Molt optimista

Aquesta reforma es derogarà per tres raons. Primera, el 29S el país s'aturarà com mai ha passat. El govern i oposició, PSOE i PP (que s'amaga),  s'hauran de menjar amb patates les bestieses  que estan dient. I sobretot CiU, que té una conducta impròpia d'un partit centrat, ha actuat  de falcó de la patronal. S'han deixat colar que un treballador que tingui tres baixes en dos mesos per raons diferents podrà ser acomiadat.

- Una mesura ...

Què han fet! I ara han vist les orelles al llop i volen corregir-lo amb una moció de llei que és paper mullat. Si es vol lluitar contra l'absentisme s'ha pensar i no pagar justos per pecadors. El dret de vaga quan es negocia el conveni col·lectiu també ha estat prohibit: incomprensible. Després de la vaga hauran de recapacitar.

- Una segona raó

Perquè la gent ha dit prou.

- I una tercera?

Perquè ningú vols deixar als seus fills un país pitjor del que estava. Mai a la història de la humanitat, llevat de les guerres, hem entregat el món a les generacions properes pitjor del que vam rebre.

- Poc diàleg?

Alguna cosa ha de passar perquè no diuen res i no informen de res. Ni tant sols m'han convidat a debatre públicament. I més una reforma que afecta a tothom. Si la reforma tira endavant, ens podem trobar que una pime es compri un Maseratti que es traslladi als comptes i la previsió - que no la realitat- de pèrdues permeti acomiadar.

- Com té les relacions amb Corbacho i Serna?

La veritat és que amb el Ministre Corbacho tinc bona relació, però no el trobo content amb aquest paper que està fent. I que sap que la reforma no és el que toca, una cosa molt manegada per l'equip econòmic del Govern espanyol que és un desastre.

- Enyora Solbes?

Sí i, fins i tot, Solchaga que ja és dir.

- I amb Serna?

La consellera ha fet una bona feina.

- No ens podem abstraure de l'ambient polític, creu que si Catalunya fos independent els treballadors viurien millor?

Bé, portem desencontres des de fa 500 anys, no podem frivolitzar.  Per respecte als independentistes  i els qui no ho són -com els federalistes- no es pot frivolitzar. Aquest país té moltes sensibilitats, seria un desastre trencar-lo, i crec que la “caverna” vol obrir una bretxa com han fet a Euskadi.
 
A mi no m'hi trobaran en aquest camí. A mi em trobaran només caminant per la via de l'autogovern sense posar límits, però no hem de treballar amb una fita concreta.

Molts volen la independència a la brava -ja que poc a poc no hi ha manera-, però cal pensar que s'han de buscar mercats nous, que la seguretat social hauria de ser europea,... Em fa l'efecte que entrar en aquest debat no aporta res i a més pertanyo una organització i per aquest motiu haig de respectar les sensibilitats diferents.  No em poso fronteres ni limitacions d'autogovern.

- Però estaria d'acord que a més autogovern millors condicions pels treballadors i pensionistes de Catalunya

Sense dubte, més autogovern més drets per les persones. Un govern més proper que doni la cara, però  també vol dir pagar més impostos. Però el context en el que estem provoca certa distorsió el terme independència. Un terme relatiu, independents de qui i què? Per exemple de França energèticament?

Haig de reconèixer  que hi ha molts moviments sobiranistes que veig amb simpatia perquè fan de tavà i estiren la corda. Nosaltres hem deixat seus per celebrar consultes, però també aquest país convé que les persones que tenim una certa responsabilitat hem de tenir un planteig tranquil. Fem un camí i veurem on arribem.