López Tena: «Si no tenim por, anem cap a la independència»

Alfons López Tena (Sagunt,1957), Notari i exconseller del Consell General del Poder Judicial, atén Nació Digital  després de reunir 160 persones divendres passat a Vic. Explica amb frisor el projecte de Solidaritat Catalana que lidera. Té resolució i convenciment.  Vol anar per feina. Objectiu, afirma, independència.

Què és Solidaritat Catalana?

Solidaritat Catalana per la Independència és un intent de crear una candidatura electoral per anar a les eleccions al Parlament, de base popular i organització democràtica, perquè des del govern de la Generalitat es declari la independència  i l'organització de l'Estat català.

Es pot plantejar una candidatura per la independència sense ideologia, només amb la independència com a base?

No només tindrà la independència com objectiu. També tindrà un contingut clar. Primer desemmascar la farsa de la política catalana, la d'un parlament i un govern que no tenen cap mena de competència i només es dediquen a fer bullir l'olla. Només tractarem aquells temes que efectivament la decisió es pot prendre a Catalunya. En els que no, no jugarem  a la farsa de declarar mocions i resolucions que no serveixin per a res.

La fórmula és bloquejar Espanya?

Evidentment. Espanya no ens permet ni ens deixa votar la independència, és un obstacle per una decisió democràtica del poble català. I l'única manera que tenim de remoure'l és anar en contra dels seus interessos.

Tant clam a la  unitat ...l'estètica no pot fer perdre resolució?

No és estètica. Nosaltres vam fer una crida a que els partits grans fessin una coalició per la independència entre els partits frans CiU,ERC,ICV, CUP...Nosaltres no participàvem perquè seria un repartiment d'escons entre ells. Des del moment que es neguen a fer-ho, la nostra proposta és una candidatura, de manera democràtica i de base popular, que la llista es faci de d'alt a baix, no a porta tancada.

I Reagrupament?

Nosaltres volem sumar. Ara com ara, l'única cosa que s'ha parlat amb el senyor Carretero, i no hi ha acord, és que Joan Carretero vol designar els candidats per una cord entre les persones que estiguem decidint qui són els candidats. I nosaltres volem elecció directe amb vot lliure i directe dels adherits.

El seu instint li diu que Carretero finalment s'hi apuntarà?

Doncs no ho sé. En tot cas, l'instint em diu que el Sr. Carretero, Laporta o jo mateix formarem part de la llista si som escollits per elecció directe.

Busquen un vot desemparat, quin sostre calculen?

A part del boicot mediàtic, atesa la falta de recursos, del poc temps que resta, atesa la persecució clara dels altres partits quan veuen que ets un competidor... La nostra força va dirigida aquelles persones que volen la independència ja, en la propera legislatura. Res de viatges a Ítaca, ni pluja fina, ni veure un horitzó que cal madurar fins que la de la maduració passem a la podridura.

Imaginem que obtenen una majoria suficient i declaren la independència, vostè no creu que Espanya sublevaria la població civil espanyola a Catalunya contra aquest acte de fet?

Espanya és l'enemic, que ja és...ja en tenim prou. Però Espanya ha après la lliçó del que suposa reprimir violentament la voluntat dels catalans. És la pobresa per a ells, una dictadura també  per a ells, i un aïllament internacional. Ells no volen ser la Birmània o la Bielorússia d'Europa com van ser durant els anys 20 o partir del 39 fins al 75. Ja s'han  acostumat a la democràcia i a la integració europea, no volen pagar el preu que suposaria matar la gent per una voluntat lliure, democràtica i pacífica. L'últim Estat que ho va intentar va ser Sèrbia i miri com està.

El camí es divisa, a curt o llarg termini, cap a la independència?

Anem cap a la independència si no tenim por, si l'única cosa que ens fa por és la por, i si  votem per candidatures que vagin per la independència immediata, no com un horitzó que quan més t'acostes més s'allunya.