Un empat a zero al camp de l'Horta fa vàlid el 2-0 de l'anada

Josep Lluís Ponce
14 de juny del 2010
L'Olot va sortir al camp, amb el cap posat en no encaixar cap gol.
L'Olot va sortir al camp, amb el cap posat en no encaixar cap gol. | Antoni Carrera
El camp de gespa artificial Feliu i Codina, que en cap moment es va regar, va ser el gran enemic de l'Olot que no podia practicar el bon futbol al qual estan acostumats: els faltaven metres per fer assistències davant d'un contrari que ho protestava absolutament tot. La tàctica de l'Horta era clara: bombeig de pilotes altes sobre l'àrea buscant l'alçada de Kim, però van topar una i una altra vegada amb un espectacular Reig intractable per dalt.
L'Olot es veia obligat a defensar i a jugar des de darrera amb Robert i Jordi Roca més endarrerits fet que desesperava els barcelonins que no els quedava altra alternativa que jugar amb duresa. El control era visitant però els contracops perillosos dels locals feien posar l'ai al cor de l'afició olotina. Juanjo, Berga, Dot i Armengol van estar fenomenals en la línia defensiva, com la resta de l'equip.
No van arribar els gols però podrien haver pujat el marcador en jugades puntuals que no es van poder transformar per mala sort i precipitació. La tàctica dels jugadors locals va ser estèril. Les jugades més destacades van ser les següents: Primer, Marc per l'Horta, al minut 33, va estar a punt de marcar a pròpia porta quan va voler desviar amb el cap una pilota que finalment va acabar en còrner. Per l'Olot, al minut 44, un cop de cap de Roca a dos metres de la porteria va ser blocada pel porter i al 55, una vaselina de Robert sortia desviada. Novament Robert sol no va poder esprar en l'1 contra 1 Álvaro (minut 63).
Els minuts van anar passant a favor de l'Olot. L'Horta veia que no se'n sortia i finalment el resultat de 2-0 al camp garrotxí va valer per assegurar l'ascens a Primera Catalana dels garrotxins.

L'Olot va sortir al camp, amb el cap posat en no encaixar cap gol. Foto: Antoni Carrera
Arxivat a