11
de juny
del
2010
J.G.: Perquè el tennis sobre rodes?
L.O.:Havia jugat a tennis de peu de petita i m'agrada molt l'esport. El vaig descobrir poc a poc i m'ha anat enganxant.
J.G.: Com van ser els inicis?
L.O.:Al principi és difícil. Fer anar la cadira, és diferent alhora de moure't... però esportivament, el tennis és el mateix i la veritat és que t'atrapa.
J.G.: Què ha significat per tu poder jugar a tennis sobre rodes?
L.O.:El tennis m'ha ajudat molt, m'ha permès tornar a fer esport, viatjar, competir, conèixer gent i a mi mateixa i viure noves experiències molt importants i inoblidables, com els paralímpics.
J.G.: El fet d'anar amb cadira us dificulta també molt la mobilitat, i us heu de desplaçar a molts llocs per competir. Cada vegada us posen més facilitats?
L.O.:Sí. Cada vegada les ajudes de la federació són més importants i cada vegada es valora més l'esport paralímpic. Des de que jo vaig començar fins ara, ha incrementat molt l'ajuda.
J.G.: Sobre el torneig d'Olot...
L.O.:El d'Olot està molt per sobre d'altres tornejos de la mateixa categoria. Sempre han intentat que els espanyols tinguéssim un torneig internacional a Espanya i és d'agrair. Destacar també l'esforç d'en Tommy Robredo, que tant el pots veure carregant caixes, com fent tocs a la pista.
Jo a Olot també li tinc una estima molt especial. És la ciutat del meu amic Santi, una ciutat molt bonica. Crec que és molt positiu que gent d'arreu del món pugui gaudir d'un torneig com aquest que barreja esport, cultura i gastronomia.
J.G.: Lola, moltíssimes gràcies per dedicar-nos aquests minuts i molta sort.
L.O.:Moltes gràcies.
Ochoa, just després de l'entrevista. Foto: Joan Guirado
L.O.:Havia jugat a tennis de peu de petita i m'agrada molt l'esport. El vaig descobrir poc a poc i m'ha anat enganxant.
J.G.: Com van ser els inicis?
L.O.:Al principi és difícil. Fer anar la cadira, és diferent alhora de moure't... però esportivament, el tennis és el mateix i la veritat és que t'atrapa.
J.G.: Què ha significat per tu poder jugar a tennis sobre rodes?
L.O.:El tennis m'ha ajudat molt, m'ha permès tornar a fer esport, viatjar, competir, conèixer gent i a mi mateixa i viure noves experiències molt importants i inoblidables, com els paralímpics.
J.G.: El fet d'anar amb cadira us dificulta també molt la mobilitat, i us heu de desplaçar a molts llocs per competir. Cada vegada us posen més facilitats?
L.O.:Sí. Cada vegada les ajudes de la federació són més importants i cada vegada es valora més l'esport paralímpic. Des de que jo vaig començar fins ara, ha incrementat molt l'ajuda.
J.G.: Sobre el torneig d'Olot...
L.O.:El d'Olot està molt per sobre d'altres tornejos de la mateixa categoria. Sempre han intentat que els espanyols tinguéssim un torneig internacional a Espanya i és d'agrair. Destacar també l'esforç d'en Tommy Robredo, que tant el pots veure carregant caixes, com fent tocs a la pista.
Jo a Olot també li tinc una estima molt especial. És la ciutat del meu amic Santi, una ciutat molt bonica. Crec que és molt positiu que gent d'arreu del món pugui gaudir d'un torneig com aquest que barreja esport, cultura i gastronomia.
J.G.: Lola, moltíssimes gràcies per dedicar-nos aquests minuts i molta sort.
L.O.:Moltes gràcies.
Ochoa, just després de l'entrevista. Foto: Joan Guirado