11
de juny
del
2010
Vergés, parlant amb un dels participants i íntim amic del seu fill. Foto: Joan GuiradoJ.G.: Rosa, que significa per vostè aquest campionat?
R.V.: Ho és tot. Els tennistes t'encomanen la seva felicitat per moments. Tinc amics que des del primer campionat que va organitzar en Santi que ens ajuden i que cada any volen repetir. M'agradaria que molta més gent pogués conviure amb ells, i així sabrien les persones que són.
J.G.: Quants anys fa que col·labora vostè amb el campionat?
R.V.: Ja fa 15 anys que va començar l'aventura. Va iniciar-se com un ITF4, ITF3 i finalment amb aquest ITF2, que era el somni del Santi.
J.G.: Per què, si en Santi fos aquí...
R.V.: Si en Santi fos aquí... era la seva il·lusió, no hi ha paraules. Espero que des del cel, des d'allà on sigui pugui veure-ho. De fet, tots els seus amics volen ser aquí cada any a col·laborar-hi.
J.G.: És el segon any que el campionat el dirigeix en Tommy Robredo, i que la repercussió és més gran, que els diria als olotins perquè se'l fessin seu?
R.V.: Aquest any és encara millor que l'any passat. Els diria que vinguin a veure els partits i l'ambient. Que vegin que són persones iguals que nosaltres, que veiessin que són iguals que els vàlids -que és com els deia en Santi-.
M'agradaria molt també que molta gent que té alguna disminució fessin esport.
J.G.: Rosa, moltes gràcies i felicitats.
R.V.: Moltes Gràcies a vosaltres.