Si Charles Dickens hagués d'escriure les aventures del gran Oliver Twist com integrant d'un grup de trapelles que vivien del furt canviaria l'escenari. El fum i els carrers rònecs industrials de la revolució industrial anglesa serien substituïts pel Raval de Barcelona o pels vorals de la Sagrada Família. Així ho pensaria si l'escriptor escoltés la preocupació de la Fiscalia i de diverses fonts policials per l'increment que està patint Barcelona de canalla menors de 14 anys- la majoria romanesos- que viuen del furt i el robatori.
Ja fa dos anys que la policia advertia de l'incipient creixement dels pispes infantils. A finals del 2008, els Mossos d'Esquadra de Badalona van detenir nou persones de nacionalitat romanesa que haurien induït els seus fills a cometre robatoris. Els nens, alguns de només set anys, atacaven dones grans i les estrebaven els penjolls. En total es calcula que van arribar a acumular un botí valorat en 14.300 euros. Un succés que va obrir el debat de rebaixar l'edat penal per sota dels 14 anys amb ànim pedagògic.
Superada aquella fase, el fenomen ha anat in crescendo en quantitat, qualitat i sofisticació. La preocupació creix a Barcelona. Els vailets lladregots han perfeccionat la tècnica i estan expandint el seu potencial per tota l'àrea metropolitana de Barcelona.
Segons han informat fonts policials el mètode d'actuació és força professional: actuen en parella i de forma coordinada. Mentre un d'ells distreu al ciutadà i atreu la seva atenció, l'altre comet el furt. Quan la víctima se n'adona, la confusió i l'agilitat dels petits lladres ja han provocat que estiguin fugint. Principalment atraquen turistes, tot i que no tant per la seva condició de visitant com pels llocs concorreguts on acostumen a concentrar-se. Un espai amb aglomeracions de gent i desconegut pel turista facilita la seva fugida.
Caixers Automàtics
Però aquests menors no es dediquen només a sostreure carteres i bosses de mà. Un dels punts on han après a moure's amb habilitat és als caixers automàtics exteriors. Des d'una certa distància, un dels nens espera que la màquina estigui a punt d'expulsar els diners. En aquell precís moment, entra en acció i distreu a la víctima. Mentre, i per l'esquena del ciutadà que està de cara al caixer, l'altre petit lladre agafa els bitllets i surt corrent.
La confusió i la sorpresa no deixa capacitat de reacció a la víctima, que només li queda veure com els menors desapareixen en pocs segons de la seva vista. La coincidència a Barcelona de nombrosos punts turístics amb molta gent fa de la capital catalana un punt negre del país en aquesta matèria.
Se la saben llarga
Aquests mètodes els fan servir cada dia més nens i que a més se la saben llarga. Aprofiten la seva condició de menors de 14 anys per cometre aquests furts i robatoris que no els poden imputar per l'edat que tenen i perquè estan en situació totalment legal a Catalunya.
Judicialment s'intenta, en la mesura del possible, responsabilitzar penalment els seus pares, però aquest és un procés complex i difícil. Tant des de la vessant policial com des de Fiscalia han notat en el darrer any l'increment de nens dedicats a aquestes activitats. Fins i tot alguns punts de la ciutat de Barcelona ja han estat identificats com espais habituals d'aquests menors que, sense presència policial que els impedeixi actuar, passen desapercebuts pel seu aspecte jove i poc sospitós.
Des de Mossos d'Esquadra, que és qui majoritàriament els deté i els envia als jutjats segons les fonts consultades, no han volgut valorar oficialment aquest increment i han assegurat que no en tenen constància, tot i conèixer que altres fonts policials i de fiscalia han confirmat el fenomen als mitjans de comunicació o l'Agència Catalana de Notícies.