06
de maig
del
2010
Joan GuiradoCap de Redacció LaGarrotxa.info
Els que en algun moment de la nostra etapa educativa hem passat per l'IES Montsacopa d'Olot, sabem de la importància que, aquest centre, ha tingut per la ciutat i per la vida de molts de nosaltres. Com sol passar quan som joves, més d'un dia arribàvem a l'institut sense ganes d'estudiar, amb els deures sense acabar i pensant en l'hora de pati. La tossuderia de molts professors feia que, cada dia que passava, intentéssim fer millor la nostra feina com a estudiants... i és que de ben segur que, molts de nosaltres, no acabàvem de saber que ens trobaríem un cop deixéssim les aules d'aquell entranyable centre, a la falda del Montsacopa. Ni els que, van decidir deixar els estudis per embrancar-se al món professional, ni els que van continuar estudiant, ni els que vam fer les dues coses.
Avui qui de nosaltres no pagaria alguna cosa per tornar a seure en aquelles cadires de color verd, observant el magnífic paisatge que es veia des de les finestres, i escoltant els consells de professors com en Pallarès, la Rosa Vilanova, la Teresa Danés, la Rosa Roca, la Rosa López o la Gemma Carreras? Professors que, mentre els teníem no els féiem gaire cas, i que ara comprovem, que van ser realment els nostres mestres, com a futurs enginyers, periodistes o historiadors, però també com a persones.
Quaranta és una paraula de tres síl·labes, d'aquelles que es diuen ràpid si no ens parem a mirar la història i les moltes anècdotes, que han anat quedant a les pàgines d'un llibre que encara li queda molt per finalitzar-se.