26
de febrer
del
2010
Flames descontrolades a Horta de Sant Joan Foto: ACN“Cal una reflexió, hem d'entendre que vivim en un país que crema, i que, en certs moments que crema, l'hauríem de deixar cremar, i quan es pugui l'apagarem però no arriscarem més. Aquesta és la reflexió que hauríem de fer com a societat i que ningú està fent. Tots som culpables del que va passar a Horta, perquè tots hem pressionar el cos de bombers perquè es prenguin aquestes decisions”. Són paraules de Marc Castellnou, cap dels GRAF, la unitat d'elit dels Bombers que va assumir els costos tràgics de l'incendi d'Horta de Sant Joan.
Castellnou va posar sobre la taula els límits de l'extinció. De fet va anar més enllà. Va qüestionar el tòtem sagrat de la societat urbanita: l'arbre. Cal fer qualsevol cosa per salvar un arbre o unes hectàrees del foc? Cal assumir uns riscos tant elevats per intentar apagar els foc? Cal arriscar més del què és raonable en sinistres sense perill imminent per la població civil? O els grans focs només s'apaguen sols?
“Cal una reflexió” afirmava. Una reflexió que no troba l'espai ni els elements importants a la comissió d'investigació ni als mitjans de comunicació. “Som un país de boscos i no ho sabem” es va dir al II Congrés Forestal celebrat a Tarragona. I dos anys més tard la societat urbanita encara no se n'ha adonat del creixement descontrolat de la massa forestal.
Si no podem gestionar els boscos -el sector forestal pateix una crisi estructural i l'activitat primària continua la seva reculada- potser ens haurem de plantejar reduir la superfície forestal. Assumir plenament que les polítiques de prevenció són prioritàries. I fer-ho amb contundència i, si cal, amb coerció. Que les franges perimetrals de les poblacions i les urbanitzacions siguin realment efectives -i això segurament vol dir parlar de 100 metres i no pas de 25-.
La tradició diu que per ser una persona feta i dreta cal escriure un llibre, tenir un fill i plantar un arbre. I potser el què caldria és que tothom en tallés un. Si no els tallem se'ns cremaran. I, molt probablement, se'ns cremarà el país sencer.
- Tota la informació del món forestal a DiariForestal.com