El culebrot de la llei de vegueries enfila els darrers episodis amb sorpreses rere sorpreses. Ara no contempla capitals, no fa desaparèixer les províncies i no tanca el número de vegueries. El projecte de la conselleria de Governació no diu quines ciutats seran capitals. El text legislatiu determina - en principi- que hi haurà set vegueries, però deixa la porta oberta que se'n creïn més o, fins i tot, que se n'elimini alguna.
Sobre les capitalitats el govern juga amb que la decisió final sobre quines ciutats han de ser capitals es deixa a mans de les mateixes vegueries. Es formaran, com els consells comarcals o les diputacions, en funció dels resultats a les eleccions municipals, i prendran totes les decisions, fins i tot on s'ha d'ubicar la capital. És a dir, des que es va encetar el debat, la llei ha canviat com un ou a una castanya.
L'avantprojecte de llei fixa set vegueries: Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Camp de Tarragona, Girona, Lleida, Terres de l'Ebre i la vegueria Central.
S'especifiquen les comarques que s'adscriuran a cadascuna però no es concreten les capitals, una qüestió que decidiran els consells de vegueria, l'organisme que regirà el nou ens territorial. Aquests consells estaran formats per un president o veguer en cap i pels seus consellers o veguers, escollits en funció de les eleccions municipals.
Les províncies romandran com administració
Les vegueries, previstes en el desplegament de l'Estatut, actuaran com a ens de cooperació supramunicipal i substituiran les quatre províncies actuals, que no desapareixeran com a territori però sí com a administració.
Per tirar endavant el futur mapa territorial català caldrà el concurs de l'Estat, perquè les vegueries, que estan cridades a funcionar com a circumscripcions electorals, no s'ajusten amb exactitud als actuals límits provincials, que caldrà canviar. Mentre no s'aprovi l'alteració d'aquests límits, les vegueries hauran d'engegar-se de manera parcial.
Torna l'àrea metropolitana
Sense calendari encara fixat, el govern té previst aprovar la llei de vegueries amb la de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, un ens polític que el govern de Jordi Pujol va suprimir a finals dels anys 80 i que ara es torna a recuperar. L'Àrea Metropolitana enfortirà les competències de Barcelona i 35 municipis annexos en àmbits com l'urbanisme, el transport públic o el medi ambient.