El consell d'administració de Caixa de Manlleu ha donat definitivament llum verda al pla de fusió. En primer terme a la dreta, el secretari general, Jordi Espona. A l'esquerra, el president, Joan Contijoch i el director general, Dídac Herrero.
Els consells d'administració de les quatre caixes comarcals han donat el vistiplau al pla d'integració, que inclou els detalls de la fusió de les entitats. Després que Caixa Sabadell ja avalés el document, els consells de les tres caixes restants (Girona, Terrassa i Manlleu) s'han reunit aquest dijous per donar el seu "sí" al pla.
Segons recull el document, el nom de la nova entitat serà 'Caixa d'Estalvis Unió de Caixes de Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa'. Funcionarà durant dos anys amb òrgans de govern transitoris, i el 2012 s'escolliran els definitius. La nova entitat, que tindrà la seu social a Barcelona, demanarà 500 milions d'euros (MEUR) al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària.
La fusió de les quatre caixes comarcals ha fet una passa més amb l'aprovació del pla d'integració, el document que s'estableix com a eix vertebrador de la nova entitat. El president de Caixa Manlleu, Joan Contijoch, ha assegurat que aquest mateix divendres s'enviarà tota la informació al Banc d'Espanya.
En els propers dies, les quatre entitats també ratificaran els nous estatuts, que hauran de rebre el vist-i-plau de la Generalitat. Restarà aleshores el pas definitiu per a la integració: l'aval, per part de les Assemblees Generals extraordinàries, del pla d'integració, els estatuts i el protocol de fusió.
Es preveu que les assemblees se celebrin la segona quinzena de gener. En el moment en què s'hagi fet ferma l'aprovació definitiva, 'les quatre caixes podran començar a operar amb el nou NIF', segons ha concretat Contijoch.
Segons el pla d'integració, l'entitat resultant de la fusió es posicionarà entre les deu primeres caixes de l'Estat per actius, amb un balanç proper als 34.500 milions d'euros (MEUR). El pla de negoci recull també l'acord laboral per tancar 240 oficines i retallar les plantilles en 629 treballadors, amb la qual cosa la nova caixa disposarà d'una xarxa comercial de 750 oficines i una plantilla de 4.000 persones.
500 MEUR al FROB
Amb el pla d'integració les quatre caixes comarcals podran formalitzar al Banc d'Espanya la petició per accedir als recursos del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). En total l'import sol·licitat serà de 500 MEUR. Aquesta quantitat, que ajudarà a afrontar les despeses originades durant el procés de concentració, s'haurà de retornar en cinc anys amb interessos de mercat. De fet, el president de Caixa Manlleu ja ho ha deixat clar en afirmar que, aquests diners, 'es deixen i es paga interès.
En cas que l'import no es retorni, el Banc d'Espanya ja ha avançat que convertirà aquests ajuts en quotes participatives. Una mena d'accions que poden suposar una porta d'entrada dels bancs a les caixes. Joan Contijoch, però, ja ha deixar clara que aquesta opció no entra dins els plans de la nova entitat, que considera que això suposaria 'alterar la filosofia de les caixes d'estalvi'.
Territori i representativitat
El pla d'integració recull un model basat en el respecte als territoris originals, i la representativitat de tots els sectors als òrgans de govern. Durant els primers dos anys, però, tant l'Assemblea com el Consell d'Administració seran transitoris, i no serà fins al 2012 quan es constitueixin els definitius.
La nova caixa arrencarà amb Enric Mata, actual director general de Caixa de Terrassa, com a màxim directiu. Això passarà durant un any, perquè Mata deixarà al càrrec quan compleixi 65 anys. Posteriorment li agafarà el relleu Jordi Mestre, director general de Caixa de Sabadell.
El president durant el primer any serà Salvador Soley, de Caixa de Sabadell, i en el segon any passarà al relleu a Jaume Ribera, actual president de Caixa Terrassa. Durant els dos primers anys, el Consell d'Administració tindrà 33 membres i l'Assemblea General, 212.
A partir del moment en què es constitueixin els organismes definitius, l'Assemblea tindrà 160 membres i el Consell d'Administració en tindrà setze. Els percentatges de participació que s'establiran seran del 40% d'impositors, el 30% d'entitats privades i fundacionals, el 20% de corporacions locals, i el 10% d'empleats.
Pel que fa al pes que tindrà cada entitat dins la nova caixa, Joan Contijoch ha explicat que a l'hora d'establir-lo, no s'han aplicat 'percentatges purs' perquè Manlleu i Girona –les caixes més petites de les quatre- 'no quedessin desdibuixades'. El barem que ha manat a l'hora de repartir ha estat el 'pes econòmic de cada entitat', segons ha concretat, sense anar més enllà.
Caixa d'Estalvis Unió de Caixes
El pla d'integració concreta també quin serà el nom de la nova entitat resultant de la fusió. La denominació social serà 'Caixa d'Estalvis Unió de Caixes de Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa'. Aquest nom jurídic quedarà reflectit en el títol preliminar del projecte d'estatuts.
Pel que fa a la seu social, aquesta se situarà a Barcelona, en un local situat al número 9 de la Plaça Catalunya. De fet, l'acord inicial per engegar la fusió ja recollia que l'emplaçament no es trobaria a les demarcacions on actualment coexisteixen les seus centrals.
La nova seu social tindrà sales de reunions, despatx i un auditori. El president de Caixa Manlleu ha indicat que el domicili social de la nova caixa és 'un àtic i un sobreàtic', que Caixa Sabadell tenia en aquesta ubicació. 'Davant les lluites, ens hem decantat per una solució majoritària i de consens', ha dit Contijoch.
A la decisió final, segons concreten les quatre caixes, 'ha estat determinant la proximitat d'aquest espai amb els organismes i les institucions oficials, així com la comunicació de la capital amb les diferents subseus distribuïdes pel territori català'. El president de Caixa Manlleu també ha afegit, però, que el nou local no estarà 'massa ple de vida', perquè l'esperit de la nova entitat és 'més territorial'.
I és que, a banda del domicili social, l'activitat dels serveis centrals es durà a terme als edificis de les quatre caixes. En aquest sentit, l'activitat de la nova caixa es vertebrarà en les quatre subseus (Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa). Segons ha concretat Contijoch, els consells i les assemblees tindran caràcter rotatori.
A més, les quatre subseus també acolliran els respectius consells territorials de Girona, Osona, Sabadell i Terrassa. Uns òrgans importants que tindran competències en l'administració i l'activitat de l'Obra Social als seus territoris.