Els nens ja no arriben amb el pa sota el braç

Redacció
16 de juny del 2009
576_1245155981portada
576_1245155981portada | Joan Guirado

L'escola de flequers i pastissers d'Olot s'està quedant sense alumnes. Al 1995 tenien 30 alumnes, aquest darrer curs n'han tingut només sis i això fa que l'escola no sigui rendible. Per això, els professors i responsables del gremi a la Garrotxa –Greartpa- han llençat una crida perquè els joves de la comarca i de la resta de Girona que no vulguin anar a la universitat apostin per aprendre l'ofici. 'Jo ja els aviso que sense sacrifici no s'hi poden dedicar', explica un dels professors més veterans de l'escola, en Vicenç Vidal. Una esperança pels forners és que, segons asseguren, d'aquí a cinc anys la tècnica farà possible fer el pa durant el dia i això pot fer més atractiu l'ofici.

L'escola es va inaugurar el 1991 i des de llavors hi ha passat 150 alumnes, una tercera part dels quals han aconseguit muntar el seu propi negoci. Actualment, l'escola només té sis alumnes i si el curs que ve aquesta xifra baixa, no serà viable mantenir els estudis. Els responsables del centre –l'únic de la demarcació que forma específicament flequers i pastissers- veuen com la fornada de fills de flequers que anaven a estudiar a Olot ja ha passat i que 'els alumnes s'acaben'. 

El cap d'estudis i forner des de fa 50 anys, Vicenç Vidal, recorda que en l'època d'esplendor de l'escola, els anys 1995 i 1996, tenien fins a 30 alumnes, la majoria fills de forners de la comarca que volien mantenir la tradició familiar i aprendre l'ofici. Ara però, aquestes generacions s'han esgotat i cal captar nous alumnes. Vidal creu que molts joves que han acabat l'ESO i no volen seguir estudiant pot ser no coneixen l'opció d'aprendre aquest ofici. Per això, han llençat una crida perquè, a través del Consell Comarcal de la Garrotxa, es faci publicitat dels estudis a la comarca. 

Des de fa quatre o cinc anys han davallat els alumnes que s'han apuntat a l'escola. A més, Vidal ha explicat que algunes persones s'han apuntat pensant que seria un curs 'per aprendre quatre coses' i quan veuen que els demanen una exigència (20 hores setmanals de classe), algunes persones abandonen els estudis. 



Els sis estudiants que actualment estan estudiant l'ofici són nois joves de la comarca que han acabat els estudis bàsics, no volen seguir estudiant i s'interessen per aquest curs. És el cas d'en Nil Ginesta, de 17 anys i veí d'Argelaguer. Ell explica que quan va acabar l'ESO no sabia què fer i es va assabentar que existien aquestes estudis que, pel moment, li estan interessant. En Marc Mateu, de 17 anys i veí d'Olot, reconeix que és molt llaminer i que li encanta el dolç, per això s'ha decidit a fer-se pastisser. Un altre dels alumnes, Pau Ordaló, també de 17 anys i de Sant Jaume de Llierca, té molt clar que, un cop acabi els estudis i es formi pràcticament, muntarà el seu propi negoci. 

A l'escola d'Olot els estudis duren un any i la formació és bàsica en els àmbits de la pastisseria i el pa, les matèries primeres que es fan servir i el procés d'elaboració. Posteriorment, molts alumnes demanen anar a forns dels seus pobles per poder continuar la formació pràctica abans d'endinsar-se en el mercat del treball. 

Els forners animen els alumnes dient-los que és un ofici ben remunerat. 'Se'ns queixen perquè diuen que s'haurà de treballar de nit i cap de setmana', reconeix Vidal que assegura però que amb els avenços de la tècnica es podrà allargar el procés de fermentació del pa per aconseguir que els forners treballin de dia i no de nit com fins ara. 'Això pot aconseguir que l'ofici sigui més atractiu', ha afirmat Vidal. 

Des del gremi critiquen que els està fent molt de mal també que les betzineres venguin pa i ho facin sense les mesures d'higiene i qualitat necessàries. També han criticat la competència que els suposa els supermercats que venen 'baguets a 35 cèntims'.