08
de juny
del
2023
Els últims anys els espais naturals han patit una massificació de visitants accentuada, sobretot, per la pandèmia de la Covid. Molts municipis i institucions han hagut de prendre mesures ràpidament per intentar regular i gestionar aquesta massificació. La pressa i la determinació amb què s'han impulsat accions com fer pagar per accedir a espais, habilitar noves rutes o senyalitzacions, han fet molt difícil la coordinació entre elles. Per això, ara la Garrotxa ha impulsat la redacció d'un pla per a coordinar i agrupar les accions fetes fins ara i les que es puguin dur a terme els pròxims anys per controlar la massificació i l'ús públic dels espais naturals.
Sota el nom de "Pla d'ús públic de la comarca de la Garrotxa" el document vol ser una eina clau per a la coordinació entre accions i actors com Ajuntaments, operadors privats, empreses turístiques, institucions comarcals, entitats, etc. Fins ara, aquesta eina no existia i amb l'ajuda dels Fons Next Generation, el Consell Comarcal l'ha tirat endavant. L'òrgan comarcal ja ha licitat la redacció del pla que s'inclou dins del projecte “La Garrotxa: soft & smart county. Destinació turística sostenible i intel·ligent”, amb el qual s'ha aconseguit 3,5 milions d'euros que s'han d'invertir en els pròxims tres anys. Entre les inversions que es faran amb aquest finançament hi ha la redacció del Pla d'ús públic, al qual ja hi ha quatre empreses interessades per redactar-lo. Ara el Consell ha d'escollir la responsable d'elaborar el document que rebrà 72.000 euros per tirar-lo endavant.
Es preveu que el Pla tingui diferents capítols i propostes. L'empresa que l'acabi redactant haurà de fer una diagnosi de la situació actual amb un treball de camp, caldrà establir un marc legal, especificar una estratègia de comunicació, proposar noves eines de governança, un sistema d'avaluació del mateix pla i diferents accions en un termini d'entre cinc i deu anys. Les accions s'hauran de presentar en format fitxa, amb un calendari i han d'estar encarades a millorar la gestió actual de l'accés als espais naturals garrotxins.
"Es tracta de regular i programar la freqüentació, l'ordenació, l'atenció als visitants, l'educació ambiental, regulació de les activitats turístiques, les publicacions materials i senyalització, entre altres", diu la gerent de Turisme Garrotxa, Turina Serra, qui també afirma que el document no pretén eliminar les accions que ja s'han pres fins ara, sinó gestionar-les i coordinar-les millor. Entre les matèries que també haurà de tocar el pla, hi ha les regulacions als gorgs que durant els últims anys han impulsat diferents Ajuntaments i, de fet, el document també vol ser una eina on els consistoris puguin trobar un suport a l'hora de tirar endavant accions com aquestes.
Segons els tempos marcats des del Consell, no serà fins a finals del 2024 o principis del 2025 quan el Pla serà una realitat. Un cop es tingui el document sobre la taula caldrà dotar-lo de pressupost o anar impulsant accions que proposi el pla a mesura que hi hagi finançament.
Sota el nom de "Pla d'ús públic de la comarca de la Garrotxa" el document vol ser una eina clau per a la coordinació entre accions i actors com Ajuntaments, operadors privats, empreses turístiques, institucions comarcals, entitats, etc. Fins ara, aquesta eina no existia i amb l'ajuda dels Fons Next Generation, el Consell Comarcal l'ha tirat endavant. L'òrgan comarcal ja ha licitat la redacció del pla que s'inclou dins del projecte “La Garrotxa: soft & smart county. Destinació turística sostenible i intel·ligent”, amb el qual s'ha aconseguit 3,5 milions d'euros que s'han d'invertir en els pròxims tres anys. Entre les inversions que es faran amb aquest finançament hi ha la redacció del Pla d'ús públic, al qual ja hi ha quatre empreses interessades per redactar-lo. Ara el Consell ha d'escollir la responsable d'elaborar el document que rebrà 72.000 euros per tirar-lo endavant.
Més d'un any per redactar-lo
La redacció del document serà llarga, es preveu que duri més d'un any, en concret, 18 mesos. Amb això, el Consell, Turisme Garrotxa, el Consorci de l'Alta Garrotxa i el Parc Nautral de la Zona Volcànica volen demostrar que el pla ha de ser un pilar per al futur de l'ús públic dels entorns naturals de la comarca. "És necessari una ordenació de l'ús públic integral, a escala de comarca per tal de poder tenir un model de gestió d'ús públic compartit, construït de forma participada i que permeti generar sinergies entre tots els agents implicats", assegura el Consell Comarcal en l'encàrrec del document.Accés restringit a Sadernes, un dels Espais d'Interès Natural que té la Garrotxa. Foto: Martí Albesa
Es preveu que el Pla tingui diferents capítols i propostes. L'empresa que l'acabi redactant haurà de fer una diagnosi de la situació actual amb un treball de camp, caldrà establir un marc legal, especificar una estratègia de comunicació, proposar noves eines de governança, un sistema d'avaluació del mateix pla i diferents accions en un termini d'entre cinc i deu anys. Les accions s'hauran de presentar en format fitxa, amb un calendari i han d'estar encarades a millorar la gestió actual de l'accés als espais naturals garrotxins.
"Es tracta de regular i programar la freqüentació, l'ordenació, l'atenció als visitants, l'educació ambiental, regulació de les activitats turístiques, les publicacions materials i senyalització, entre altres", diu la gerent de Turisme Garrotxa, Turina Serra, qui també afirma que el document no pretén eliminar les accions que ja s'han pres fins ara, sinó gestionar-les i coordinar-les millor. Entre les matèries que també haurà de tocar el pla, hi ha les regulacions als gorgs que durant els últims anys han impulsat diferents Ajuntaments i, de fet, el document també vol ser una eina on els consistoris puguin trobar un suport a l'hora de tirar endavant accions com aquestes.
Segons els tempos marcats des del Consell, no serà fins a finals del 2024 o principis del 2025 quan el Pla serà una realitat. Un cop es tingui el document sobre la taula caldrà dotar-lo de pressupost o anar impulsant accions que proposi el pla a mesura que hi hagi finançament.