Pere Gómez, l'últim intent de les esquerres per governar Olot: «Ha arribat el moment d'anar conjuntament»

Qui va estar a punt el 2015 de formar govern amb ERC, PSC, CUP i OeC valora la situació actual, dona un consell als partits i creu que cal explorar totes les possibilitats

Pere Gómez, en una imatge d'arxiu
Pere Gómez, en una imatge d'arxiu | Martí Albesa
01 de juny del 2023
La situació actual que viu la política municipal d'Olot no és nova. La possibilitat d'un pacte d'esquerres entre ERC, PSC i la CUP ja va existir fa dos mandats enrere. El 2015, les eleccions municipals van deixar un escenari amb 5 regidors d'ERC, 3 del PSC, 3 de la CUP i 1 d'Olot en Comú. Feia quatre anys que Mia Corominas havia aconseguit l'alcaldia i les esquerres tornaven a sumar majoria. En aquell moment, Pere Gómez era el portaveu d'ERC, la segona força més votada. Els partits van començar a explorar possibilitats, però el pacte finalment no va proliferar, Gómez es va quedar a les portes de l'alcaldia i Corominas va continuar quatre anys més al càrrec.

 

Fa vuit anys va faltar "experiència"

"Segurament no teníem prou experiència, ni uns ni altres, per decidir fer un pacte a 4 bandes", admet ara Gómez. Qui va simbolitzar l'últim intent de les esquerres per governar Olot diu vuit anys després que el fet que la CUP entrés per primera vegada a l'Ajuntament i que fos una sorpresa que ERC aconseguís cinc regidors, van ser dos factors que van influir: "La CUP ens van dir, escolta, nosaltres us donem suport extern, però no entrem a govern, i llavors aquí és on va fallar la coordinació de tots els plegats, que segurament mirant-ho en distància tenia la seva lògica ser prudents i no fer un govern en minoria", recorda l'expolític republicà.

Ara, però, és la CUP, precisament, qui lidera l'opció de canvi gràcies als resultats del passat diumenge. La pilota està a la seva teulada i igual que fa vuit anys, es dona una majoria d'esquerres. "Les semblances hi són. La CUP ja té una experiència a l'Ajuntament, tenen prou capacitat per liderar una opció de canvi que implica un acord a tres bandes", diu Gómez comparant la situació del 2015 amb l'actual.
 

Gómez en una imatge d'arxiu al ple municipal d'Olot. Foto: Martí Albesa

 

L'entesa entre CUP i PSC i un govern d'11 regidors

Per a l'exportaveu d'ERC Olot, a part de la CUP, també ha canviat el PSC respecte fa vuit anys, sobretot, després de l'1-O. Per això, Gómez admet que l'actual entesa entre les esquerres estarà, sobretot, focalitzada en la connexió entre la CUP i el PSC: "Això és una qüestió no tant del partit en l'àmbit nacional o estatal, sinó del partit a escala municipal. Què representa el PSC a la ciutat d'Olot? El que recomano és que deixin de banda les directrius estatals o nacionals i que es fixin en la ciutat d'Olot i què es pot fer per millorar Olot. Si posats els programes sobre la taula, CUP i PSC, i després nosaltres, veiem que no ens posem d'acord de cap de les maneres, doncs mira, què hi farem...".

Gómez no veu la possibilitat d'un govern de CUP i ERC amb el PSC donant suport des de fora. Precisament, això és el que li va plantejar la CUP el 2015 i ell ho va rebutjar: "És complicat explicar a la ciutadania que faràs alcalde a la segona força política més votada. Si a més a més resulta que aquest govern el fas amb minoria, no té gaire sentit perquè quan sigui l'hora d'aprovar coses tindràs molts problemes, començant pels pressupostos", diu l'exportaveu republicà a l'Ajuntament d'Olot. L'única opció factible per a Gòmez és un govern fort d'11 regidors, és a dir, el pacte entre els tres partits: CUP, PSC i ERC.

"Ha arribat el moment de què les esquerres anem conjuntament"

Malgrat tot, Pere Gómez creu que les tres formacions ho han d'intentar: Crec que, potser, ha arribat el moment de què les esquerres, sobretot a escala local, anem conjuntament. És que sinó les esquerres no governarem mai". Qui va estar a punt d'aconseguir l'últim govern d'esquerres a Olot dona també aquest consell als partits que aquests dies estan en negociacions: "Que tinguin el cap fred, que internament facin els debats que hagin de fer, que facin les trobades que calgui els uns als altres amb els uns amb els altres i sobretot que no facin gaires declaracions públiques perquè els acords i els pactes com més honestament es facin i com més fredament es facin segurament tenen més recorregut".
Arxivat a