29
de maig
del
2023
Tot i guanyar les eleccions municipals, Junts per Olot ha estat, juntament amb ERC, un dels derrotats de la cita electoral d'aquest diumenge. Ser la força més votada i tenir les màximes possibilitats de governar han tapat tres factors negatius que ha patit la candidatura de Pep Berga: la pèrdua de la majoria, obtenir 3.000 vots menys respecte al 2019 i perdre tres regidors. Com s'explica aquest retrocés d'una força que encara domina l'electorat olotí?
La desmobilització independentista
En primer lloc, un dels principals factors que expliquen la pèrdua de vots i regidors de Junts a Olot és la baixa participació que s'ha produït. Els grans partits independentistes són els que més l'han patit, ja que ERC Olot també ha estat castigada. L'excepció és la CUP, perquè és l'única formació independentista que suma votants respecte de fa quatre anys. El PSC, per exemple, només ha perdut trenta vots respecte al 2019, un fet que li ha permès, no només mantenir els tres regidors que tenia, sinó sumar-ne un més.La irrupció de noves forces
L'aparició de la llista d'Activem Olot i Olot+ han estat també dues ferides obertes per a Junts. La formació de Jordi Rubio, principalment, i, en menys mesura, la de David Coromina han recollit vots enfadats de l'equip de govern. De fet, tots dos candidats tenien passats amb CiU i el PDeCat, dos partits que van ser matriu de Junts.El mateix Pep Berga, admetia aquesta situació la passada nit electoral: "La pèrdua de la majoria és una conseqüència de què es presentin vuit candidatures en unes eleccions municipals. Són forces noves i que, en una ciutat com la nostra, poden fer canviar el vot. La pèrdua de la majoria l'hem d'atribuir a la normalitat democràtica. El que no és habitual és que tinguem una majoria absoluta".
Pep Berga ha viscut un mandat amb molts hàndicaps. Foto: Martí Albesa
El nombre de candidatures d'aquest 2023 a Olot és el mateix que el del 2019 a Olot. Però la principal diferència és que aquesta vegada hi ha hagut una llista independent. El caràcter desentès de la política que ha venut Activem Olot també ha estat un factor rellevant per agrupar vots enfadats amb els partits i els governants.
El desgast d'un mandat complicat
Si ja de per si governar desgasta, el desgast encara és més accentuat si hi ha una pandèmia i diverses crisis, socials, econòmiques i energètiques pel mig. El mandat de Pep Berga va començar el 2019 amb un intent d'apujar els impostos fins a un 14% que va fracassar per la mobilització social dels veïns. Posteriorment, va arribar la pandèmia i el mandat ha tancat amb una crisi econòmica i energètica que ha disparat els preus i el cost dels subministraments.Això també ha pogut influir en la pèrdua de votants, no només a Junts, sinó a tots els partits que han governat durant aquests quatre anys.