La fiumbrera electoral: Vall d'en Bas

La campanya electoral no només passa a la capital de la Garrotxa. Per això, a Nació hem decidit sortir d'Olot per anar d'excursió als pobles de la comarca on hi ha més d'una llista i on es vota a candidatures. Agafem la "fiumbrera" per saber què s'hi cou als municipis i descobrir quines receptes preparen els candidats per al 28-M, més enllà de l'epicentre de la comarca.

A la Vall d'en Bas, el segon municipi més habitat de la Garrotxa amb 3.143 habitants, s'hi presenten dos candidats: Lluís Amat, actual alcalde, i Toni Arimany, actual cap de l'oposició. Lluís Amat lidera la candidatura de la Vall Plural, la qual compta amb el suport d'ERC. Si Amat revalida l'alcaldia que fa vuit anys que sustenta, ja ha avançat que només estarà dos anys al càrrec i els altres dos buscarà un relleu dins l'equip de govern. Per altra banda, Toni Arimany es presenta amb Junts i intentarà millorar els resultats del 2019 i aconseguir l'alcaldia que no va poder obtenir fa quatre anys. 

- Per què es presenta com a alcalde?

LL: Per una vocació brutal de servei i d'ajudar les persones, i per poder continuar treballant per la Vall.
T: Em presento perquè estic en un moment personal que m'il·lusiona i em crida a dedicar el meu temps i aprenentatge a la gent de la Vall d'en Bas. Vull agrair-li tot el que m'ha aportat. I ho faig acompanyat d'un gran equip tècnic i humà, expert en els diferents àmbits: social, cultural, legal, ramader, agrari i econòmic. Compartim il·lusió i maneres de fer. Crec que ara és el moment de propulsar un canvi real i que és necessari al nostre municipi. Ments fresques, idees fresques i nova energia que impulsi els projectes i vetlli pel futur de la Vall.

- Expliqui un projecte per als joves

LL: Tenim tot un programa bastant avançat pel que fa a l'habitatge pensat especialment per joves. També hem començat a tenir un Consell de Joves que volem reactivar amb força.
T: En els darrers 8 anys els joves han estat poc escoltats, per això crearem vies de diàleg entre els i les joves de la Vall d'en Bas i les institucions obrint el Consell dels Joves. També volem que se sentin representats a les institucions i que s'incorporin i s'impliquin a totes les àrees de l'Ajuntament per tal que aportin la seva visió als projectes de la institució. Els i les joves necessiten una oferta cultural diversa, revolucionària i de qualitat, per això volem que Can Trona sigui el centre neuràlgic de la Vall d'en Bas i no només com a centre de cultura i Natura sinó com a un espai de trobada per a tots ells. 
 

- Expliqui un projecte per a la gent gran

LL: Treballar molt des del punt de vista intergenèric. També cal incidir en la bretxa digital. I una altra acció és treballar per la soledat no volguda, és a dir, per aquella gent gran que se sent sola perquè no té més remei. Volem ajudar-los amb uns itineraris a peu per poder socialitzar-se.
T: Aquest col·lectiu, com també els joves, és un dels més afectats en els darrers anys, necessita injeccions de vitalitat i solidaritat, per tant, volem lluitar contra la solitud amb el programa "Apadrina en Gran". Amb aquesta iniciativa volem promoure el diàleg, el vincle i la comprensió entre la gent gran i els voluntaris i voluntàries que s'adhereixin al programa. Poblacions d'arreu de Catalunya s'han acollit al projecte RADARS, i el volem portar a la Vall d'en Bas. RADARS és un projecte comunitari per pal·liar els efectes de la soledat no volguda i prevenir situacions de risc de les persones grans.

- Quin és el projecte que més l'il·lusiona?

LL: Per nosaltres no hi ha un projecte. Treballem de manera molt transversal. Per tant, una cosa lliga amb l'altre. Tot el tema de la sobirania energètica, l'institut escola, el parc local d'habitatge, el pla d'acció de primària o l'inventari de camins,,, és tot transversal. No hi ha una cosa concreta perquè la feina diària és multidisciplinari i ho vivim així.
T: M'il·lusiona poder entrar al consistori i fer-ho amb tot el meu equip. Aquest és un projecte molt gran que està pensat amb el cap i fet des del cor. Veure que avancem i que hi ha noves ments i noves veus que aportin riquesa i diversitat al municipi. El nostre és un projecte que neix de la il·lusió, el diàleg, l'estima a la Vall, que vetlla pel futur de tots i totes, que uneix els set pobles i que és, sobretot, proper, professional i participatiu.
 

- Què proposa per solucionar el problema de l'habitatge a la Vall d'en Bas?

LL: Hi ha un projecte molt encaminat a Sant Privat, a l'antiga rectoria, per a la construcció de 14 habitatges de lloguer social per a joves. També tenim molt avançada la compra de l'antiga fàbrica de filatura de Sant Esteve d'en Bas juntament amb el casino per fer tota una intervenció dedicada a l'habitatge. Ara també hem acabat d'arreglar un segon pis d'emergència social.
T: Crearem dos registres: un registre de demandants amb necessitat d'habitatge i un segon registre d'habitatges buits o amb necessitats de ser rehabilitats amb l'objectiu de trobar solucions específiques per a cada cas i cada poble. Volem que els joves es quedin a la Vall, per aquest motiu, treballarem i posarem tots els esforços per trobar diverses solucions, entre d'altres buscarem tots els recursos necessaris per a poder realitzar habitatges de protecció oficial.

- Quina és la seva posició en vers la variant?

LL: Crec que no hi ha cap Ajuntament que hagi treballat tant per no voler la variant com l'Ajuntament de la Vall d'en Bas. Nosaltres hem dit mil vegades que no la volem per moltes raons, però el que vam decidir era influir al màxim per tal que tingui el menor impacte possible. No entenc quan algú diu que vol la variant al preu que sigui. Vigilem amb dir això perquè després condiciones les generacions futures i presents depenent de quina intervenció es faci. Nosaltres estem arribant al detall de com ha de ser la part soterrada, com ha de ser el viaducte, quins elements s'han de posar perquè no hi hagi impacte paisatgístic, etc. Amb tots els consellers que hi ha hagut els hi hem dit que si la feien havia de ser un model mundial perquè la Vall i la Garrotxa s'ho mereix.
T: El traçat de la variant l'ha negociat l'actual ajuntament amb el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya durant els darrers 8 anys. Tot i que el grup que governa actualment a l'Ajuntament ens va dir que no, la realitat és que el projecte executiu és un fet. Sabem que la paralització burocràtica és temporal, nosaltres treballarem per una variant segura i respectuosa amb la Vall d'en Bas. Vetllarem pels interessos dels veïns i veïnes afectats pel traçat.
 

- Com proposa desencallar la construcció de la futura depuradora?

LL: Això ja està desencallat. Ja fa anys que ho portem treballant. A la Vall d'en Bas tenim vuit depuradores. Sobre la taula teníem que ens treien totes les depuradores petites i volien fer una macrodepuradora a la zona del Mallol aixafant, un cop més, sòl agrícola. Nosaltres ens hi vam negar, però per ser rigorosos vam contractar una enginyeria mediambiental que ens va assessorar. Al final hem arribat al següent acord: no es treuen les sis depuradores petites perquè cada depuradora va al seu respectiu rec o riu. D'aquestes sis n'hi ha tres que es milloraran perquè estan antiquades (la Pinya, Joanetes i la del Mallol). També hi ha l'acord de construir una depuradora al polígon de la Serra que no ocupi ni un centímetre quadrat de sòl agrícola de la Vall. Aquesta depuradora servirà per Sant Esteve d'en Bas, el polígon de la Serra, les Preses i el seu polígon. Això ja està desencallat. Deixa'm dir: un cop més és la Vall d'en Bas qui aporta les solucions, hi ha altres municipis que sempre es queixen i no aporten solucions.
T: Ja fa quatre anys que aquest projecte el vam presentar i no se'ns va escoltar, era necessari per al creixement econòmic i per fer front als problemes de sequera que tenim avui en dia. Sense aquest projecte s'han perdut molts llocs de treball en els darrers anys, s'ha estancat el creixement industrial i la xarxa de sanejament està saturada. Per tal de desencallar-lo proposem la construcció de la depuradora juntament amb el nostre projecte de la Via Blava, un projecte transversal que connectarà els set pobles donant una alternativa segura a la parcel·lària i descongestionant-la de trànsit no motoritzat i afavorint el pas de maquinària agrícola; una xarxa de camins per passejar i practicar esport; potenciant la cultura i el patrimoni històric, els artesans, la restauració, els comerciants, les cases rurals i els allotjaments. Amb aquests projectes volem una Vall rica amb aigua a través del mateix riu, els aqüífers i tots els pous que la formen.
 

- Què és el primer que farà si arriba a l'alcaldia?

LL: Treballar. Continuar treballant. Amb vuit pobles, la Vall és molt complexa i, per tant, l'endemà de les eleccions continuarem treballant des del minut zero amb tot el que tenim previst i entremig. Tenim molta feina sobre la taula i hem de continuar treballant amb ganes.
T: Passar a l'acció. Posar-nos a treballar i fer que el nostre projecte no sigui només una promesa sinó una realitat per a tots els veïns i veïnes de la Vall.