Josep Quintana: «No apujarem impostos, a la gent no els hi podem demanar més sacrificis»

Amb 51 anys, Josep Quintana, es presenta per primera vegada a les eleccions municipals d'Olot. Ho fa liderant la llista d'Esquerra Republicana i agafant el relleu d'Anna Barnadas, qui ha deixat la política local per liderar una de les secretaries del Departament d'Acció Climàtica. Quintana creu que la ciutat "té un gran potencial" i aquest és el principal motiu que l'ha portat a presentar-se a la cursa electoral. Per al gestor cultural i cap de llista d'ERC Olot, la política és "un aprenentatge diari.

- Per què ens ha citat als Prats de la Mandra?
- Sempre he viscut entre la plaça Estrella i la plaça Amèrica. Som quatre germans i a les tardes d'estiu ens donava berenar i ens enviava al carrer perquè no tornéssim fins al cap de dues hores. Aquest triangle entre els Prats de la Mandra, Moixina i Parc Nou eren les nostres tardes d'estiu. Aquí hi he passat la meva infantesa. També us he citat aquí perquè hi ha el riu. Sense el Fluvià no hi ha vida i ho marca tot, la gent es va assentar a Olot perquè hi havia el riu.

- Primera vegada com a candidat. Com ho porta?
- Bé. És una cosa molt nova i, per tant, requereix habituar-s'hi. Fa molta il·lusió, però també molt de respecte.

- És un avantatge o un desavantatge presentar-se per primera vegada?
- No ho sé. Ja fa vuit anys que sóc regidor i moltes coses no són noves. És la tercera campanya electoral que faig. Una mica ja sé el que és, però el primer cop és el primer cop.

- S'imaginava fa un any que seria candidat?
- No. Perquè encara no estava clar si l'Anna podia compaginar les seves obligacions al govern amb nosaltres.

- Ni s'ho imaginava...
- No sóc de pensar molt enllà. M'agrada molt viure el moment, crec que és important.

- Si l'Anna Barnadas hagués tingut temps complet per Olot, hauria estat ella la candidata?
- Segur. És la secretaria i la màxima responsable d'Acció Climàtica i, en el moment que vivim, la decisió era clara i va fer el que havia de fer. Treballa també per la comarca amb el tema de la planta de gestió de residus o els impactes de la variant. Ella no deixarà mai de treballar per Olot.
 
- "Amb tu impulsem Olot". Per què aquest lema?
- Per què inclou les dues coses que creiem que són bàsiques. La primera és que la ciutat necessita una empenta nova, un impuls. I la segona és que l'hem de fer amb el conjunt de la ciutat. Tirar una ciutat endavant ha de ser un objectiu col·lectiu, no hi ha una persona que vindrà aquí i ens dirà que té totes les solucions. 

"La nostra obligació és demostrar a la gent que tenim propostes"

- Quin seria el projecte més transcendental que presenta ERC?
- Governar la ciutat de manera diferent. És veritat que hi ha un projecte que és la variant que canviarà la mobilitat de la ciutat, però la transformació de la ciutat no serà una cosa. Transformar la ciutat és governar-la d'una altra manera. El més important és trobar les solucions adequades a cada un dels reptes que tenim i això es fa entenen que el coneixement és una cosa col·lectiva i que el més important és com es governa la ciutat.

- Porteu més de 200 propostes al programa. No és prometre massa? Ja es poden fer tantes coses amb només quatre anys?
- Crec que està bé que els partits portin les seves idees i tinguem un posicionament que moltes vegades és ideològic. El més rellevant és que la ciutat avanci. Els Ajuntaments estan infrafinançats i sempre passen coses i mai es pot fer tot, però també has de demostrar, portant un programa electoral llarg, que coneixes la ciutat i tens respostes possibles en moltes coses. Hi ha propostes que es poden fer a mitjà i a llarg termini. La nostra obligació és demostrar que tenim propostes a la gent.

- Quina seria la proposta clau per solucionar un dels problemes més destacats de la ciutat com és l'habitatge?
- A l'hora de fer inversions, la màxima prioritat per nosaltres és l'habitatge. Hi ha un problema d'oferta d'habitatge de lloguer per a tothom. Això sumat a què el preu s'ha encarit molt i a què hi ha més de 1.200 pisos lliures.

- Tot això ho sabem. Què proposen?
- La nostra proposta és crear l'Oficina de Rehabilitació de l'Habitatge i durant els primers anys de mandat els diners els posaríem a dotar aquesta oficina. S'han de donar ajudes per poder rehabilitar com més pisos millor. Hem de fer que la relació publicoprivada funcioni i, a més a més, l'Ajuntament, dins les seves possibilitats, ha de construir pisos públics.

- Ara existeix l'HolaDomus. No seria una competència aquesta nova oficina que proposen?
- Crec que l'HolaDomus està més pensat per a la gent que vol rehabilitar en relació a la transició energètica. Però nosaltres creiem que la rehabilitació també és posar ascensors, arreglar cuines i el que sigui necessari perquè la gent s'animi a posar pisos de lloguer en joc.
 
- Al programa hi veiem la següent proposta: "Ordenances especifiques per al Nucli Antic per mobilitzar comerços i pisos buits". Què són aquestes ordenances que proposen?
- Si hi ha més vida al Nucli Antic, hi haurà més comerç. Per tant, la primera acció és aquesta. L'altra cosa és mirar com podem ajudar els comerços del barri amb alguns impostos. Apostem perquè aquella gent que té un comerç al Nucli Antic, li sigui favorable.

- Farien, doncs, rebaixes fiscals
- Sí. La idea és ajudar amb rebaixes fiscals i fer que hi hagi gent que vagi a viure al Nucli Antic. També fer comunitats energètiques perquè els comerciants se'n puguin beneficiar. Penso que els problemes sempre s'han d'abordar des de diferents llocs, no només rebaixant l'IBI. L'altra cosa és que també hi ha carrers al centre que potser mai més tindran comerços. Hem d'estudiar en quins llocs on hi havia comerços ara es poden fer habitatges.

"Una variant de 2+2 és per fer una autopista i nosaltres no ho farem mai

- També proposen "ampliar l'eix comercial fins al Carme". Això dependrà de la iniciativa privada, no?
- Si la Plaça Mercat no s'hagués fet, no sé si continuarien havent-hi tants comerços al voltant. La inversió pública influeix en el fet que els eixos comercials estiguin més ben conservats o no. Si la gent viu al barri vell, hi haurà més comerços. Si es fa una nova biblioteca a la plaça del Carme, això beneficiarà. El nostre objectiu hauria de ser que l'eix comercial fos de la plaça Clarà fins a la plaça del Carme. Llavors, als carrers adjacents hem de buscar diferents solucions.

- Sobre la mobilitat, hem trobat que la paraula variant només surt un cop al programa
- De la variant s'ha de dir que és una anomalia que en una capital de comarca hi passin els vehicles pesants per dins. També hem de descongestionar el trànsit de la ciutat. Això ha de ser una prioritat.

- 2+2 o 1+1?
- Pensem que per les prioritats de la Garrotxa, un 1+1 és més que suficient. Un 2+2 és per fer una autopista i nosaltres no ho farem mai. Per les necessitats del trànsit d'Olot i la Garrotxa un 1+1 és suficient i més respectuós amb aquest entorn amb què tots ens omplim la boca. Hem de mirar que l'impacte sigui el mínim i que l'obra sigui respectuosa. S'està fent el projecte constructiu i estem al final del camí. Hem de ser optimistes i pensar que al pròxim mandat veurem les obres.

- I mentrestant?
- Hem de millorar el transport públic que està infrautilitzat. Hi ha d'haver més freqüència del TPO, ens hem de repensar els recorreguts perquè siguin més útils o mirar si el transport a demanda pot anar bé en algun circuit. També hem de facilitar al màxim que tothom que vulgui deixar el cotxe a casa i anar a peu o amb bicicleta, ho pugui fer.

- Això traurà el trànsit de l'avinguda Sant Jordi?
- Una part important del trànsit de l'avinguda Sant Jordi el traurà la variant, sobretot els camions. Ara mateix el que es pot fer és millorar la mobilitat de la ciutat utilitzant menys el cotxe.
 

- Al programa també comenten que volen fomentar camins a peu. Alhora, però, també proposeu fomentar una plataforma de taxi mancomunat per donar cobertura a les zones sense transport públic
- Crec que s'ha de fer una campanya explicant que a Olot, amb menys de 10 minuts, pots anar a peu a la majoria dels llocs. A part d'això, hauríem de mirar si el servei de taxis pot funcionar amb altres fórmules i mirar si hi ha sistemes alternatius que puguin servir.

- Un servei públic de taxis?
- Mirem-ho. No sé si ha de ser públic o publicoprivat. Penso que tenim una llarga tradició de treballar conjuntament els públics i els privats. Per què no mirem altres opcions que siguin complementàries als taxistes actuals i puguin donar servei en certes hores i franges per a la gent que no poden fer recorreguts a peu o en bicicleta.

"És molt important que la gent tingui informació perquè es van creant llegendes urbanes"

- No seria més lògic dotar de més recursos la xarxa de transport públic i fer-la arribar allà on no arriba?
- Sí, ja he dit que s'ha de canviar completament el sistema del TPO. Però hem d'entendre que nosaltres no som una gran ciutat i hi haurà llocs on, potser, un autobús no podrà pujar o arribar. Per tant, hem de buscar altres alternatives amb el transport a demanda o sigui amb un sistema híbrid de taxi. Penso que cada cop més hem de sortir d'idees preestablertes i pensar que si volem tenir un transport públic, hem de mirar quina ciutat tenim i què necessitem. Busquem les solucions perquè tothom pugui utilitzar el transport públic per moure's.

- En cultura, una de les seves propostes estrella és la Casa de la Música. On es faria?
- Crec que el lloc és el menys important. Ens sembla que aquesta és una bona opció.

- Però depèn del lloc, pot ser que no funcioni
- Hi ha cases de la música que estan en polígons i altres en espais més cèntrics. S'ha de fer un projecte i buscar un lloc que tingui capacitats i permeti ser respectuosos amb els veïns. Tots volem oci nocturn, però els veïns també tenen drets. Pot ser que la Casa de la Música no hagi d'estar al centre, sinó més als afores perquè així tindrem un espai més gran i aparcament.

- Porten una proposta curiosa: "Fer campanyes antirumors"
- És molt important que la gent tingui informació perquè es van creant llegendes urbanes i és molt important que fem aquestes campanyes. Això també té a veure amb la transparència a l'Ajuntament. Hem d'explicar què passa a la ciutat i si hi ha ocupes, hem de dir quants n'hi ha, on són, etc. A partir d'aquí tothom pot dir la seva, però si no, es creen uns rumors.

- Fareu competència als mitjans
- Més que donar informació és donar dades que té l'Ajuntament i fer un exercici de transparència. Per exemple, a la web del consistori hauria d'haver-hi dades de tots els àmbits, des del que ens gastem per Festes del Tura fins a quina mena d'ocupacions hi ha a la ciutat. Aquestes dades han de ser per lluitar contra els rumors que es creen i aquest primer exercici de transparència s'hauria de fer des de l'Ajuntament.

- Proposen crear el Consell Municipal de l'Esport. Per què ha de servir?
- Pensem que el fet que desapareguessin els organismes autònoms, ha provocat que els tècnics i els grups de l'Ajuntament ja no quedem periòdicament i coneixem com van les coses. Aquesta idea que les àrees tinguin espais de participació entre els tècnics, els partits i la societat civil ens sembla que és enriquidor. Hi havia un espai de debat. Ens sembla que s'han de recuperar llocs de participació on els agents puguin fer un seguiment del dia a dia de què passa a la ciutat. Des de l'oposició això ho hem trobat a faltar.

"A l'hora de municipalitzar o externalitzar un servei s'ha de fer un estudi

- "Estudiar la construcció d'un nou equipament polivalent". En què consisteix aquesta proposta?
- Tenim una peça a la ciutat que està infrautilitzada que és la plaça de Braus. Creiem que l'illa del Carme és prioritària, però ens hem de plantejar què fem amb la plaça de Braus com a espai gran i polivalent. Caldria començar a mirar quins costos podria tenir, si es cobreix o no, etc. Cal que fem aquesta feina prèvia per si mai hi ha l'oportunitat o trobem un finançament i es pot fer. Crec que la plaça de Braus és una peça clau per a la ciutat i tard o d'hora s'hi ha de fer alguna cosa.

- No descarten municipalitzar el servei de l'aigua. De fet, al programa diu que ho volen estudiar
- Hi ha una premissa que hem de tenir clara: a l'hora de municipalitzar o externalitzar un servei s'ha de fer un estudi. Hem d'estudiar si és més útil per la ciutat que un servei sigui municipal o no. Crec que amb l'aigua, com a mínim, s'ha d'estudiar.

- Sobre turisme, proposen crear un nou centre de recepció de visitants a Can Gou, a l'esplanada del marc de fotos de la Moixina. Això entra en competència amb l'Espai Cràter?
- Hi ha més de 200.000 persones que van a la Fageda cada any i, per tant, passen per l'avinguda Sant Jordi. Doncs fem un espai on es puguin parar i els expliquem que es quedin a la ciutat.

- Llavors, què seria de l'Espai Cràter, ja que actua com a punt de recepció de visitants
- El que projectem seria un lloc on t'expliquen on pots anar a aparcar, on pots agafar bicicletes i deixar el cotxe, etc. Creiem que aquest punt reforçaria l'Espai Cràter perquè li diríem a la gent que anés a veure el museu volcànic. Es tractaria d'un centre de recepció on se'ls explicaria què poden veure d'Olot i els hi donaríem un plànol o podria estar connectat amb el nou sistema d'autobús Rumbus.
 
- Què proposen en matèria fiscal?
- Tenim claríssim que els impostos no s'han d'apujar els pròxims quatre anys. Venim de dues crisis molt importants i el cost de la vida ha pujat molt. Ens sembla que al ciutadà no li podem demanar més sacrificis. L'altra cosa és que hem de tendir a què hi hagi una progressivitat i la gent comenci a pagar segons els seus ingressos. Nosaltres no apujarem impostos, a la gent no els hi podem demanar més sacrificis. No pujarem l'IBI i hem d'explicar que l'impost de les escombraries anirà pujant perquè ens ho marquen des d'Europa fins que no arribem als nivells de reciclatge que ens demanen.

- Com funciona un Ajuntament sense apujar impostos durant quatre anys? A més tenint en compte les inversions que proposen o que volen incrementar un 50% les subvencions a les entitats
- És un tema de prioritats. Hem de dir quines són les prioritats de la ciutat.

- Hi haurà retallades?
- No. Hi haurà una redistribució dels recursos de l'Ajuntament. No ho dic en segones intencions, però bé que hem trobat recursos per mantenir el funcionament de l'Espai Cràter. Hem de ser capaços de treure també recursos per a altres coses.

- Estem veient com pugen les factures de llum dels centres escolars o les factures del gas dels equipaments municipals...
- Això entenem que és una situació conjuntural i que sortirem d'aquesta situació. Però independentment d'això, la gent ja no entén que li demanem sempre més sacrificis. Haurem de marcar prioritats.

"Pactarem amb la gent que vulgui transformar la ciutat i governar-la d'una altra manera"

- Quin és l'objectiu d'ERC per al 28-M?
- Que la ciutat es governi d'una altra manera. Això només ho farà ERC i, per tant, que ERC sigui la força més votada a la ciutat.

- Hi ha línies vermelles en cas de pactes?
- La línia ultravermella són les forces no democràtiques, xenòfobes i d'ultradreta. L'altra línia és la gent que vulgui transformar la ciutat i governar-la d'una altra manera. Qui tingui ganes de transformar la ciutat, parar aquest immobilisme dels últims anys de no anar enlloc i sense rumb, aquesta també serà la nostra línia vermella.

- Pel que sembla tots els partits volen canvis, de moment
- Olot es mereix que nosaltres parlem amb tothom, però també és veritat que hi ha gent que fa molts anys que mana i hi ha canvis que els hi costa afrontar. Ens agradaria liderar un ajuntament que transformés la ciutat mirant cap al futur aprofitant el potencial i talent que tenim.

- Amb Junts pactarien?
- N'hem de parlar. No sé si tenen ganes de fer canvis radicals a la ciutat.