Josep Guix: «Fer la variant facilita una ciutat més sostenible»

• Eleccions municipals 2023: últimes notícies
• Resultats eleccions municipals 28-M
• Quant en saps de la política del teu municipi? Posa't a prova

Amb 65 anys, Josep Guix és el candidat més veterà que es presenta a Olot. Tant pel que fa a l'edat, com per l'experiència a la política municipal. Guix fa dotze anys que es presenta com a alcaldable de la capital de la Garrotxa i va anar a llistes per primera vegada el 2007 amb Lluís Sacrest. Aquesta serà la quarta vegada que lidera la llista del PSC a Olot i afirma que es torna a presentar perquè "li agrada la ciutat". Per al candidat socialista, agrònom i professor de l'Institut Garrotxa la política és "un servei al poble".
 
- Per què ens ha citat al pont de Santa Magdalena?
- Per dues coses. Una és perquè a mi m'encanta el riu. Crec que el tenim desaprofitat i Olot ha viscut molt de temps d'esquena al Fluvià. Abans era el nostre sistema d'energia i donava vida a totes les fàbriques. Quan aquestes van tancar, pràcticament hem abandonat el riu. Nosaltres proposem recuperar els passejos entorn del curs fluvial i puguem anar caminant de Sant Roc fins a les Tries. Per altra banda, també us he citat aquí perquè a davant hi tenim l'edifici municipal de Can Jombi. Voldríem reconvertir-lo en un edifici de serveis de la ciutat. Ara hi ha la brigada que la portaríem al polígon de la Canya i aquí hi posaríem tota una sèrie d'equipaments municipals com Dinàmig o part del Consorci d'Acció Social.
 

📌 Quin candidat en sap més d'Olot?

➡ @josepguix, del @pscolot, respon el test de NacióGarrotxa#Garrotxa #Olot #28M #Eleccions pic.twitter.com/nRvw0qZaFi

— NacióGarrotxa (@NacioGarrotxa) May 23, 2023

- El 2007 va anar per primera vegada a una llista electoral. El 2011 ja va ser candidat i a partir d'aquí ja són quatre les vegades que s'ha presentat com a alcaldable. No hem trobat cap candidat que s'hagi presentat tantes vegades.
- Pot ser. Bé, picar ferro. Les vegades que m'he presentat també han estat amb molt de trasbals polític pel tema del procés i això ha influït en el fet que realment hi hagués un debat clar sobre les necessitats de la ciutat i s'han tingut en compte altres coses.

- Haver-se presentat quatre vegades és bo o dolent?
- Penso que és una experiència que guanyes i coneixes més la ciutat. Per mi és un avantatge.

- Pot ser també un hàndicap?
- Si penses en què hi hauria d'haver gent nova que vagi fent relleu, sí. Però amb tot el procés català, la gent s'ha espantat i costa trobar gent per presentar-se.
 
- En el seu eslògan electoral demanen un canvi per Olot. Però vostè fa dotze anys que es presenta com a candidat
- Tampoc he pogut desenvolupar mai les meves propostes per a la ciutat. Vam estar tres anys al govern de la ciutat amb l'alcalde Corominas. Sempre que se'ns ha demanat de participar en l'acció política, ho hem fet. Quan no ho veiem clar, votem en contra.

- Com valora l'oposició d'aquests últims quatre anys?
- Una valoració una mica "cansina". Hem fet propostes i mocions, i se'ns ha fet poc cas. A l'últim ple vam demanar una sèrie d'al·legacions a l'ampliació de la sala de cerimònies i no es van tenir en compte i sap greu. Això és aquesta majoria absoluta que ha fet que tinguem poca relació. L'alcalde quan va guanyar va dir que volia que participéssim i que ens escoltaria, però no s'ha fet.

"Em fa molta por la improvisació i ara s'està improvisant

- Quina nota es posen com a oposició?
- Crec que hem treballat i hem assistit a totes les convocatòries que ens fa l'Ajuntament. Cada dijous hem anat a la Junta de Govern participant en l'acció de la ciutat. Penso que ens podem posar entre un set i un vuit.

- "Treballem amb seny". Aquest és el seu lema per aquesta campanya. Ara no hi ha seny a l'Ajuntament?
- No hi ha planificació. El seny per a mi és molt ampli i si has de governar una ciutat, has de planificar i parlar amb molta gent, però tocant de peus a terra i amb seny. Has de planificar a llarg termini. El nostre programa electoral mira a deu o dotze anys vista i així és treballar amb seny, planificar. A mi el que em fa molta por és la improvisació i ara s'està improvisant.

- Al programa proposen augmentar el parc d'habitatges de lloguer social. Com?
- Hem de treballar molt en el barri vell. La nostra idea és que a través de l'empresa municipal GUOSA, comprar edificis en mal estat, enderrocar-los o rehabilitar-los i fer pisos nous. També pensem en altres barris de la ciutat on s'hauria de treballar, per exemple, l'esquelet que hi ha construït a Sant Miquel.
 
- Què pot valdre comprar un habitatge?
- No és molt car. Els habitatges del barri vell tenen preus baixos perquè la gent el que vol és vendre'ls. El que és més car és rehabilitar, però aquí pots entrar en crèdits hipotecaris i ajudes. Després, a través del lloguer s'ha d'anar amortitzant la inversió.

- Però són inversions importants
- Sí, i s'han de fer de mica en mica. Ara hem estat dotze anys que no s'ha fet cap acció. Es van comprar uns pisos a Sant Miquel entre l'INCASOL i l'Ajuntament. Això ho podríem portar al barri vell i comprar també una illa sencera. Per nosaltres això és primordial i si hem de demanar crèdit per fer-ho, ho farem.

- En què consisteix la policia de barri que proposen?
- És un servei que ja havia existit a Olot. És una persona que va en moto pel barri, a cobrir les entrades i sortides de les escoles, si veu un senyal trencat ho comunica, etc.

- No és el mateix servei que ja actualment el cos de la Policia Local?
- La policia sí que volta pels barris, però no n'hi ha un d'assignat a cada barri. L'agent tampoc hauria d'estar tot el dia al barri, però serviria perquè la gent tingués la sensació de seguretat i proximitat i que veiessin que hi ha algú pel barri.

- Creieu que Olot és insegur?
- Pensem que en aquests darrers anys hi ha hagut inseguretat o sensació d'inseguretat. Això parlant amb la gent, t'ho diu.

- Hi ha fets que ho demostrin?
- Han augmentat els robatoris a la ciutat. Des dels Mossos diuen que comparats amb altres ciutats de Catalunya, Olot està més bé. Però això no és cap excusa perquè continuen havent-hi robatoris i situacions de gent que pateix. Hi ha barris de la ciutat que han creat grups de Whatsapp perquè tenen la sensació que no estan segurs i s'alerten entre ells.
 
- Pel que fa a medi ambient, prometen millorar el model de recollida de residus. Com?
- No volem canviar grans coses. Volem que aquelles àrees on només hi ha tres contenidors, n'hi hagi cinc (sumant el de paper i vidre). Si el de vidre i cartró són lluny, la gent ja no hi va. El que no faríem és posar contenidors tancats com s'ha fet a la resta de comarca. Sí que creiem que hi hauria d'haver més campanyes i més multes si la gent no ho fa bé. Creiem també que caldria premiar els barris que reciclin més.

"A vegades, la multa també educa"

- A qui es donaria el premi?
- A l'associació de veïns. Seria un premi en metàl·lic o una petita obra. S'hauria de pensar. També volem premiar a la gent que vagi a la deixalleria amb una reducció de taxes. Això és pedagogia i premiar la gent que ho fa bé.

- Que la policia hagi d'obrir els contenidors i controlar què s'hi llença és una càrrega de treball afegida al cos policial
- Jo que sóc professional de la docència, quan castigues a un alumne perquè l'has trobat fumant dins el pati de l'escola, de seguida córrer la veu per a l'escola i gairebé a tots els alumnes els hi arriba i ja no ho fan més. A vegades, la multa també educa.

- "Reduirem el temps d'espera a urgències obrint el CAP d'Olot els caps de setmana i festius". Com es vol fer això amb la crisi de metges que hi ha?
- Els que hi entenen ens diuen que reorganitzant alguns aspectes es podria fer fàcilment. A Besalú, per exemple, hi ha servei d'urgències al cap de setmana. Parlant amb els tècnics que hi entenen ens han dit que no era massa complicat.

"Si fem una variant d'1+1, hi haurà embussos"

- Què en pensa de la variant?
- L'hem reivindicat tota la vida. Sempre hem defensat que fos de dos carrils per banda, primer per un tema de seguretat. Les carreteres de 2+2 són més segures i només hem de mirar l'autovia que va d'Olot a Besalú, la qual ha tingut pocs accidents. Des que van desdoblar l'eix transversal, no hi ha hagut tants accidents. En segon lloc, construir la variant amb dos carrils per banda també permetria facilitar la mobilitat d'entrada i sortida de la ciutat, ja que hi ha molts polígons fora d'Olot, on hi treballa gent de la ciutat. La variant el que també facilita és fer una ciutat més sostenible i habitable perquè hi haurà menys trànsit a la ciutat.

- Fer una carretera és ser més sostenible?
- Sí, perquè el que hem de procurar és que la gent que passa pel mig de la ciutat passi per la variant. Hem de fer que anar de Begudà a Sant Roc sigui fàcil i no ens trobem embussos. Si ens trobem amb un 1+1, hi haurà embussos.
 
- Però sostenibilitat vol dir respecte al medi ambient i construir una carretera no és respectar el medi ambient...
- Si anem a Suïssa o Àustria veiem que hi ha carreteres desdoblades i túnels ben fets. Sempre hi pot haver una afectació, però hem d'intentar que siguin la mínima possible.

- Construir una variant de 2+2 vol dir perdre més terreny agrícola
- En tot cas estem parlant el que seria la Vall d'en Bas. A Olot, pel Pla d'en Llunes, la carretera passa molt agafada a la muntanya. Sí que hi hauria més afectació a la Vall d'en Bas, on hi ha una de les terres més fèrtils de Catalunya. Allà s'hi farà un 1+1, per tant, minimitzarem l'impacte, també amb un tram semisoterrat.

- Però com pot ser que un agrònom defensi la construcció d'una carretera 2+2 damunt de terrenys agrícoles
- Hem de conviure, l'agricultura i les ciutats. Amb un altre plantejament, al Pla de Dalt encara tindríem camps i les ciutats hem de créixer, és el que ens toca viure.

- Proposen pacificar l'avinguda Sant Jordi. Restringirien el pas de camions?
- Això potser és complicat. S'hauria de plantejar i pensar. És molt difícil perquè els camions porten material a les empreses i aquestes estan treballant. En principi, la nostra pacificació és aquesta: millorar la circulació amb els semàfors, controlar el tema d'autobusos i provar les barreres vegetals.
 
- Quin és l'objectiu del PSC per al 28-M?
- Estem animats pel fet que Olot pugui votar una opció de canvi i estem oberts a parlar amb tots els partits. Estem preparats per poder governar la ciutat.

- Hi ha línies vermelles a l'hora de parlar amb els partits? Parlaran amb tothom?
- En principi, si tothom posa sobre la taula els programes i parlem de ciutat, estem disposats a parlar amb tothom.

- Amb grups independentistes com la CUP i ERC també?
- Sí. Quan vam fer el pacte amb l'alcalde Corominas ens vam donar la mà i vam pactar que entràvem al govern per treballar per la ciutat i els aspectes de política exterior els deixàvem lliures per cada partit. Va ser una llàstima no poder acabar allò que havíem establert.

- Amb Junts estarien disposats a tornar a formar govern?
- Aquest seria un dels punts que més dificultats tindríem perquè estem escarmentats. La gent del PSC d'Olot i la comarca ho tenen molt present. La vida dona moltes voltes, però, en principi, estem escarmentats.