Jordi Gasulla: «Venim a sacsejar força coses»

• Eleccions municipals 2023: últimes notícies
• Resultats eleccions municipals 28-M
• Quant en saps de la política del teu municipi? Posa't a prova

Amb 34 anys, Jordi Gasulla és el candidat més jove que es presenta a les eleccions municipals d'Olot. Després d'anys de militància al partit i d'agafar el relleu de Lluís Riera durant els últims dos anys de mandat, ara Gasulla es posa al capdavant de la CUP per fer possible, diu, "un govern al servei de la majoria social" i per tirar endavant "les transformacions" que necessita la ciutat. Per al candidat cupaire i professor, la política és "un comproís amb la societat i el planeta".
 
- Per què ens ha citat a dalt del Montsacopa?
- Em sembla que és una bonica metàfora del que són les coses que necessiten un esforç, però que al final tenen la seva recompensa. També em sembla que és un exemple d'allò que la comarca ha hagut de lluitar tantes vegades que és la protecció del seu territori i en el Montsacopa tenim l'exemple de la gredera que si algú no hagués parat, potser no tindríem aquest volcà. El Montsacopa és un exemple d'aquesta elecció que a vegades s'ha de fer entre un benefici econòmic curterminista i la protecció del medi ambient i del futur del planeta per les generacions futures.

- Primera vegada com a candidat. Com va?
- (riu). Esperançat. Tinc la sort d'haver vist el mateix procés des de segona línia quan es va presentar fa vuit anys la Mireia o fa quatre anys en Lluís i, per tant, més o menys ja he viscut de prop què és una campanya i què és la feina del mandat. En l'àmbit personal és cansat, però també esperançador.
 

📌 Quin candidat sap més d'Olot?

➡ @jgasullaflavia de la @CUPOlot respon el test de @NacioGarrotxa #Olot #Garrotxa #28M pic.twitter.com/g9Zjjo8aMT

— NacióGarrotxa (@NacioGarrotxa) May 22, 2023

- "Olotins i olotines com vosaltres és el que cal". Ara no hi ha olotins com cal a l'Ajuntament?
- El nostre lema es refereix a la gent que dedica part de la seva vida a millorar la societat i el territori, per tant, tothom que s'hi vulgui sentir identificat, que s'hi identifiqui. Posem molt en valor la feina que es fa des de totes les associacions que hi ha a Olot, des de la primera AFA fins a l'última entitat de cultura o lleure. I, sobretot, també la feina que fan els moviments socials que són moltes vegades els que marquen l'agenda política i permeten que siguin realitat canvis necessaris.

- No m'ha respost la pregunta
- A l'Ajuntament cal que s'hi tornin a obrir les portes perquè hi entri tot aquest teixit social compromès. Amb els últims quatre anys de majoria absoluta moltes vegades s'ha tendit a prendre decisions sense tenir en compte realment la societat olotina.
 
- Una de les propostes que porten al programa són accions per aturar l'augment dels lloguers. Com proposen aturar-lo?
- Sempre se'ns diu que Olot és un lloc diferent i que aquí es pot parlar amb el teixit empresarial i té uns valors. Nosaltres volem posar a prova aquesta afirmació i volem reunir-nos amb els agents que gestionen el parc immobiliari d'Olot i que hi hagi un comprimís de topall del preu dels lloguers. Si és veritat que es poden fer les coses diferents a Olot, segur que ens en sortirem.

"El que hem de fer és que el problema de l'habitatge comenci a ser també problema dels bancs"

- Qui té la paella pel mànec són els propietaris
- Sí, i els que tenen la responsabilitat més gran aquí són els bancs i fons voltors. Els grans tenidors són els que tenen 696 pisos buits a la ciutat. El gran tenidor més gran és la Sareb, que està en mans del govern espanyol i, per tant, no s'entén que hi hagi una setantena d'habitatges de la Sareb buits. En la situació d'emergència residencial que tenim, això és un crim.

- Tenint la paella pel mànec els propietaris, és difícil poder-los limitar
- Nosaltres defensem una dobla via. Hi ha els petits tenidors que tenen un o dos habitatges. A aquesta gent se'ls hi ha de posar totes les facilitats possibles i garanties des de l'administració, a més de facilitar molt que puguin posar a disposició de la gent que ho necessita el seu habitatge. Però després hi ha els grans tenidors que són els grans responsables de la situació en què vivim i són els que poden tenir habitatges en perfecte estat i els hi és absolutament igual que no es facin servir. Aquí el que demanem és que hi hagi mà dura i això significa des d'aplicar el recàrrec del 50% de l'IBI als pisos buits (que és una qüestió de voluntat política) fins a utilitzar totes les eines que tinguem a l'abast, com pot ser el dret de tempteig i retracte o l'expropiació.

- Anar contra els grans tenidors limitarà el preu del lloguer a la ciutat?
- Servirà perquè no els hi surti gratis vulnerar un dret fonamental com és l'habitatge. Quan no els hi surti gratis i comenci a ser un problema no només per la població, llavors es posaran les piles per arreglar-lo. A la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca aquesta era la frase que repetíem més: "El cas no se soluciona fins que no passa a ser el problema del banc". El que hem de fer és que el problema de l'habitatge comenci a ser també problema dels bancs i grans tenidors.

Si algun gran tenidor té un habitatge buit, és totalment lícit que hi hagi famílies que en puguin fer ús"

- Hi ha un altre gran problema a Olot relacionat amb l'habitatge que són les ocupacions. Què proposen?
- En primer lloc, si els habitatges no estan buits, no es poden ocupar. Si els habitatges estiguessin complint la seva funció social que és que hi visqui la gent, no hi hauria ocupacions. En segon lloc, la immensa majoria d'habitatges ocupats, i n'he conegut alguns, són de persones i famílies sense alternativa residencial i que estan en risc d'exclusió residencial. L'Ajuntament ho sap i ho reconeix en tots els seus informes. El que passa és que a vegades interessa políticament posar el focus en uns pocs casos conflictius que no són representatius de la majoria d'ocupacions. Evidentment, els casos conflictius s'han d'abordar oferint alternatives habitacions dignes o augmentar el servei de veïnatge i convivència del Consorci d'Acció Social. Enviar la policia a resoldre casos no és cap solució. Està clar que a llarg termini això no se soluciona només amb aquesta recepta i ens entristeix veure que alguns intenten basar la serva resposta a la problemàtica de l'habitatge posant el focus en aquests pocs casos.
 
- Sigui cívica o incívica és una ocupació i trenca el dret del propietari
- Per nosaltres el dret a l'habitatge és un dret fonamental i no existeix cap dret fonamental a l'especulació. Per tant, si algun gran tenidor té un habitatge buit, és totalment lícit que hi hagi famílies que no tenen alternativa habitacional que en puguin fer ús. El que demanem no és que estiguin eternament ocupant sense un contracte de lloguer, tot el contrari: demanem que es formalitzin contractes de lloguer.

- Doncs, estan d'acord que hi hagi famílies que si tenen necessitat puguin ocupar un espai que no està en ús...
- Per nosaltres la solució ideal seria que s'hi pogués entrar directament amb un contacte de lloguer, però quan el banc s'hi nega, és totalment lícit que s'obri la porta, entri la família i després es regularitzi.

- Proposen municipalitzar diversos serveis: l'aigua, l'energia, el TPO, la zona blava, els aparcaments soterranis i, fins i tot, el Club Natació Olot. Tot ho ha de gestionar l'Ajuntament? Pot?
- En primer lloc, el que demanem és la fiscalització de totes les concessions que té l'Ajuntament. Des de fa molts anys l'Ajuntament s'ha despreocupat de serveis que eren propis i els ha externalitzat a empreses privades que han gestionat el servei segons els seus beneficis econòmics i no d'acord amb l'interès públic. Per tant, el primer que demanem és que l'ajuntament tingui les eines humanes i de recursos per poder fer el seguiment de les concessions que es fan. A part d'això, hi ha el marge de benefici empresarial que totes les concessions tenen i que serveix perquè les empreses privades guanyin diners i ampliïn el seu negoci. Nosaltres el que creiem és que els beneficis han de ser revertits en el servei i no en les butxaques d'una multinacional. Quan una cosa bàsica com l'aigua està en mans privades, no pots esperar que les gestioni amb pro del benefici públic. En definitiva, totes les municipalitzacions que proposem, el primer és revisar les concessions que estan adjudicades, estudiar la viabilitat de la seva internalització i, en el cas que siguin viables, iniciar els tràmits per poder-ho municipalitzar.

- No és un, ni dos, ni tres. Són diferents serveis. Pot un Ajuntament assumir tants serveis i gestionar-los?
- De fet, ja les assumeix i els gestiona. El que passa és que els externalitza. Els ciutadans paguen cada un dels serveis externalitzats, i els paguen amb el recàrrec del benefici empresarial. Internalitzar un servei no significa pagar més, significa pagar d'una manera més eficient i partint de l'interès públic. Cap multinacional està regalant cap servei a Olot. Per tant, és viable econòmicament; si no, no ho farien.
 
- Directament, proposeu la municipalització sense tenir dades del tot reals. Es proposa abans que s'estudia. Això no és posar la ideologia de la CUP per davant de la realitat?
- Nosaltres considerem que hi ha serveis bàsics que haurien d'estar sota la gestió pública al 100%. Aquesta és la nostra línia política. Hi ha gent que té una línia política més liberal i tot es gestiona millor des de l'interès privat. La nostra línia és, per una banda, la gestió pública, i de l'altra, de l'economia social i solidària. No tot ho ha de fer l'Ajuntament. Hi ha empreses de l'economia social que estan fent una excel·lent feina en diversos àmbits i, per tant, amb aquesta col·laboració entre administració i iniciatives de l'economia social és on creiem que hi ha la via de gestionar els serveis i oferir tot el que necessita la població.

"Hi ha coses que semblaven idíl·liques fa molts anys, senzillament es tracta que algú faci passos i ho tiri endavant"

- Hi ha qui diu que el que proposa la CUP és molt idíl·lic.
- Sí. I moltes coses eren idíl·liques fa molts anys. Si haguéssim preguntat fa cent anys a la gent què li semblaria que les dones poguessin tenir els mateixos drets que els homes també es pensarien que és idíl·lic. El mateix si haguéssim preguntat si les persones del mateix sexe es poden casar o si una persona racialitzada pot anar a la universitat. Hi ha coses que semblaven idíl·liques fa molts anys, senzillament es tracta que algú faci passos i ho tiri endavant. A més, moltes de les coses que proposem municipalitzar són serveis que podríem trobar a desenes de municipis on ja està municipalitzat. No estem inventant a Olot una recepta nova. És una cosa que s'està fent a molts llocs amb èxit i amb diferents colors polítics, per tant, no és una cosa exclusiva de la CUP. És una qüestió de fer les coses basant-se en l'interès públic i eficiència en la gestió.

- La CUP ve a sacsejar-ho tot?
- Venim a sacsejar força coses.

- Què en pensa la CUP de la variant? Quin model vol?
- Creiem que se n'ha fet un ús partidista i que s'ha venut fum durant els últims quatre anys. L'equip de govern ha intentat prendre mesures de mobilitat excusant-se que la variant ho resoldria tot. Nosaltres hem d'insistir en dues coses. Una és que la variant no depèn de l'Ajuntament i el lloc on s'ha de tenir el debat del model de variant és al Parlament de Catalunya. I l'altra és que com que la variant no estarà construïda abans del 2030, el que hem de fer com a ciutat és adaptar-nos a la mobilitat del mentrestant. Això significa aplicar restriccions de pas de camions a l'avinguda Sant Jordi i impulsar mesures de mobilitat en un sentit molt ampli a través d'un pla de mobilitat.

- La CUP vol la variant?
- Insisteixo que el debat de quin model de variant no pertoca al pròxim Ajuntament i ens sembla que centrar aquest debat en les eleccions municipals és distreure a la població del que necessitarà la ciutat, que són quatre anys de polítiques del mentrestant i de gestió de la mobilitat. Creiem que es contamina el debat quan es planteja quin model de variant vols quan encara no has aplicat totes aquestes mesures del mentrestant. És a dir, si un 80% del trànsit d'Olot és intern, el que no podem fer és no prendre mesures per aquest trànsit i passar directament a la fase de construir una obra pensant que això pot ser la solució a tot. Fins i tot construint la variant de 2+2, no resolem el 80% del trànsit intern.

- No em queda clar si la CUP vol o no vol al variant
- La CUP considera que fem molt tard en fer els deures interns. Considera que és urgent i imprescindible que s'apliquin aquestes mesures. Vetllarem perquè el projecte de variant que s'està fent sigui un projecte que s'adeqüi a les necessitats del territori, que tingui el mínim impacte ecològic i ambiental i sobre la salut de les persones; i que, a més a més, fomenti la mobilitat sostenible.

- Per tant, no la volen, però, si es fa, la fem bé
- La CUP el que no farà és desentendre's d'una cosa que ens afectarà com a comarca. Intentarem incidir al màxim per defensar els interessos de la Garrotxa.

- Deia que volien restringir el pas de camions. Això impacte directament en el desenvolupament industrial
- Sí, però potser no cal que els camions que passin dues vegades per al mateix lloc. Proposem que un cop els camions hagin descarregat, per exemple, a l'escorxador, no hagin de tornar per l'avinguda Sant Jordi, sinó que hagin de sortir per l'A-26. Aquesta és una mesura realista que, evidentment té un cost (no molt elevat), però és el que val protegir la salut dels veïns de l'avinguda Sant Jordi.

- I aquest cost l'han de pagar els empresaris?
- És que ara mateix l'està pagant la gent de l'avinguda Sant Jordi amb la seva salut i la seva seguretat. El cost algú el paga. Ara mateix els veïns de l'avinguda Sant Jordi l'estan pagant tot i nosaltres el que diem és que això s'ha de repartir.

- Què proposa la CUP en matèria d'impostos si governa els pròxims quatre anys?
- El nostre compromís és que no farem pujades indiscriminades d'impostos, sinó que farem una fiscalitat progressiva. Els que tenen més pagaran més, i els que tenen menys pagaran menys.

- Això vol dir apujar impostos?
- En els rics sí i a la majoria de la gent no.
 
- Quins són els objectius de la CUP per al 28-M?
- Fer un govern al servei de la majoria social, que no es doblegui davant dels poderosos, que sigui realment obert i participatiu, i, en definitiva, poder aplicar les propostes que portem al programa electoral que per això ens presentem. No ens presentem per ser l'eterna oposició, sinó per canviar realment les coses.

- Sent realistes, això no ho podran fer sols. Amb qui ho volen fer?
- Ho volem fer amb tothom qui vulgui aplicar aquest programa. Evidentment, hi ha formacions polítiques que estan a molta distància d'aquest programa. Sabem que és impossible que Junts assumeixi un programa de municipalitzacions i de democratització de l'Ajuntament. Però amb la resta de partits que obtinguin representació i comparteixin aquests objectius, tenim l'obligació d'asseure'ns i redactar un programa de govern.

- ERC s'ha obert a estudiar la municipalització de l'aigua. És un primer pont?
- Esperem que sí perquè com més partits acceptin aquestes propostes que per nosaltres són imprescindibles, més probable serà aquest pacte de govern.

- El PSC és d'esquerres?
- Moltes vegades ens l'hem trobat al costat de Junts i, de fet, van estar governant junts. Si van trencar el pacte de govern, no era per un tema de projecte de ciutat, sinó pel tema nacional. A vegades, el PSC s'equivoca d'aliats. Tot i això, dins el PSC hi ha gent amb qui compartim moltes coses i, per tant, haurà de ser el PSC qui haurà de decidir si el dia de demà vol tornar a fer un pacte amb Junts amb un programa més proper al seu o vol fer un acord amb les forces d'esquerres per un programa municipalitzador. Nosaltres ho veiem difícil pel que han fet els últims quatre anys, però, en tot cas, serà la seva decisió.