Raül Valls: «L'activitat cultural d'Olot ha de ser dels i per als olotins»

Amb 57 anys, Raül Valls agafa el timó dels comuns per tornar a l'Ajuntament d'Olot. L'investigador social es posa a la primera línia d'Olot en Comú després de ser una de les cares visibles de Salvem les Valls i amb el repte de recuperar el regidor que la formació va perdre el 2019. Valls afirma que es presenta perquè la seva opció "ha de ser al consistori" i considera que la política "ho és tot".
 - Per què ens ha citat al Núria?
- Perquè, a part dels projectes interessants que ara hi ha al Núria, des de finals del segle XIX fins al 1939 va ser el Centre Obrer d'Olot i sóc una persona que ve de les classes treballadores i l'activisme sindical i vull reivindicar aquest passat obrer de la ciutat que a vegades queda una mica passat.
 
- D'on surt l'esperit de classe treballadora de Raül Valls?
- Sóc fill de classe treballadora. El meu pare era sindicalista i vaig viure a casa un de lluita antifranquista, de reivindicació per la recuperació de Catalunya com a nació i vaig viure un ambient molt vinculat al que era la lluita a la defensa dels interessos dels treballadors.
 
- Primera vegada com a candidat. Com va?
- Em sento una mica estrany. Em fa un pèl de vergonya perquè a vegades tens la sensació de ser un nouvingut d'això. M'estimo molt Olot i la Garrotxa i precisament per això em sento molt responsable de què dic i què faig. Tota la vida he estat en política, he militat i he participat en moviments socials, però mai havia encapçalat una llista.
 
- Ser novell pot passar factura en la cursa electoral?
- No ho crec. No soc nou en política, sóc nou encapçalant una llista en un moment determinat de la història.
 
- Nascut a Barcelona. No sé si això creus que també pot passar factura?
- No hi sé (riu). Podria ser. En tot cas, si algú considera que un barceloní que ja fa temps que córrer per la comarca i que participa en moltes activitats d'aquí, no té prou pedigrí, ja no puc fer-hi res.
 

Olot té les necessitats de canviar el model de ciutat

- "Treballant pel present, preparant el demà". És el vostre lema. Quin és el present d'Olot i quin ha de ser el demà?
- El present d'Olot és prometedor i ho ha demostrat un procés participatiu com el FEM Garrotxa. Hi ha bones idees. Però hi ha molts deure per fer. Té les necessitats de canviar el model de ciutat, des del punt de vista, sobretot, de la mobilitat i, en aquests moments, hi ha molts referents mundials. No estem plantejant res que no estiguin fent la resta de ciutats properes com Vic o Barcelona. Crec que ens queda molt de recorregut i aquesta ciutat pot fer grans canvis i estic convençut que els farà.
 
- Per què no s'han fet?
- Ha faltat voluntat política. I això és espectacle. Crec que el que ha defensat la majoria que ha governat és, bàsicament, que no calia fer grans canvis i que el model basat molt en el cotxe no s'ha de superar, com defensem altres.
 
- Quina és la proposta més transcendental que proteu al programa?
- Portem dos eixos fonamentals al programa. Un és la salut de les persones entesa com a salut global de la ciutat, una ciutat saludable. I això vol dir una ciutat amb un aire més net i on la gent pugui caminar i anar amb bicicleta. I l'altre eix és una ciutat socialment cohesionada, més igualitària, on no hi hagi segregació per barris, condicions de treball, habitatge per a la gent jove... en definitiva, una ciutat més igualitària i més lliure. Pensem que quan hi ha igualtat, hi ha llibertat.
 
- Això són eixos. Una proposta?
- En termes de salut, una proposta concreta és el pla de mobilitat. L'objectiu és la salut i la teràpia seria el pla. I en termes de cohesió social, pensem que una de les propostes que sempre hem defensat és la tarifació social: qui més tingui que més pagui. Quan parlem d'impostos, no pot ser que tothom pagui igual quan tothom no té els mateixos impostos.
 
- Proposen regular i reduir el pas de camions de gran tonatge. Com ho fem això?
- Amb moltes accions. D'entrada crec que els empresaris del sector de la logística com del sector agroalimentari han de prendre consciència que han d'adaptar els seus moviments de primeres matèries dins els marcs d'una certa responsabilitat social. Quan els camions tornen buits de matèries poden tornar per una altra banda. Tarden més? Sí, però descongestionaríem la ciutat. Després hi ha el control del trànsit de llarg recorregut, potser hem de plantejar que el Túnel de Bracons no ha de ser per al trànsit de pas. Crec que hem d'implicar les empreses i al mateix temps no ens ha de tremolar el pols a l'hora de regular, prohibir i evitar que a certes hores passin els camions. O sigui, reduir aquest impacte.
  
- Tot això de la mà de les empreses
- Les empreses tenen una responsabilitat. No pot ser que en aquest cas les empreses consideren que només els hi hem de donar facilitats per guanyar diners i, en canvi, no hagin d'apostar per millorar les condicions de vida dels llocs on estant. Un pot dir que això va contra la competitivitat de les empreses, doncs anem malament. Si el fet que una empresa per ser competitiva pot fer el que li doni la gana amb la ciutat i al territori on està... així estem amb el tema de l'aigua i l'aqüífer i del que des de Nació vau explicar amb tanta vehemència. Això és la conseqüència de què les empreses tinguin barra lliure a l'hora de fer i això ho hem de regular i limitar.
 
- No hem sabut veure la paraula variant al programa
- (riu) Entre altres coses perquè és un debat que sabíem que sortiria i, per tant, no calia que el poséssim. Creiem que el terme variant és una mica enganyós. Estem d'acord que el trànsit no passi per l'avinguda Sant Jordi o el centre, el problema és que les variants, tant d'Olot com de les Preses, no són només tals variants; és una carretera que connecta Bracons amb l'A-26 i serà una carretera. Dir-li variant al projecte que està damunt la taula és confondre la gent. Nosaltres pensem que aquesta solució d'una nova carretera crec que no és el que necessita la comarca, no és el que necessitem si ens creiem de veritat que estem en una crisi ecològica i energètica. La nostra alternativa és un pla de mobilitat que pacifiqui el trànsit. Les variants, tal com estan projectades, poden tardar set o vuit anys per estar operatives, mentrestant podríem fer moltes coses que segurament ens farien veure que no ens calia aquesta carretera.
 
- ...
- Solucions com els canvis de direcció. Per què l'avinguda Sant Jordi no podria ser d'una sola direcció? Es podria provar i experimentar i veure com funciona. Per als veïns de l'avinguda suposaria la meitat del trànsit i seria un canvi important que permetria eixamplar voreres o un carril bici. Permetria moltes coses que, en aquests moments, tal com està la cosa, no és possible.
 

"Si construïm les variants, simplement, estarem afavorint l'estat de consciència que és hegemònic"

- És més fàcil construir una carretera que canviar la consciència de la gent? La variant evitarà que la gent canviï la manera de la gent de desplaçar-se?
- La gent de Junts diu que primer hi ha d'haver un primer canvi de mentalitat en la gent, però nosaltres diem que nosaltres hem de facilitar aquest canvi. Si construïm les variants, simplement, estarem afavorint l'estat de consciència que és hegemònic que és: si puc agafar el cotxe, l'agafo. Hem de generar les condicions perquè es produeixin els canvis.
 
- En Comú Podem va donar suport als pressupostos de la Generalitat que inclouen partides per a les variants.
- Des d'Olot ho vàrem criticar. Pensem que els pressupostos son moltes més coses, ho entenem. No sé si s'havia d'aturar tot el pressupost per una petita partida dedicada als estudis constructius. Evidentment, ho vam criticar i no hi estem d'acord en aquest punt, però el pressupost de la generalitat és una cosa més gran. Des de la crítica, també entenem que tenim marge per revertir aquesta situació i des d'Olot treballarem perquè sigui així.