18
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
14:53h
Un debat electoral com el d'aquest dimecres va deixar pocs comentaris per aquells que buscaven confrontacions o punts de fricció. En general, va ser planer i els quatre candidats van situar-se dins la moderació i el poc atreviment. Tot i això, es van poder veure estratègies i maneres de fer en un debat que no passarà la història. Aquest és l'1x1 de NacióGarrotxa:
.jpg)
Pep Berga durant el debat Foto: Martí Albesa
Josep Berga: protector
No se la va jugar. Va fer honor a la seva línia política, ja que a part de ser conservador, va mirar més al centre i a la dreta (on estaven situats Gasulla i Guix). Es va veure obligat a protegir més el mandat que presentar les seves propostes. Amb la CUP va ser amb qui més va entrar al cos a cos, tot i que Gasulla en va fer prou aixecant el dit per desconcentrar-lo. En resum, va seguir la tàctica de les oques del Parc Nou: si m'ataquen, ataco..jpg)
Josep Quintana en un moment del debat Foto: Martí Albesa
Josep Quintana: distant
Va fer com l'Hoquei Olot, es va mantenir de categoria. Ni se la va jugar, ni la va cagar. Com si fos la piscina municipal coberta, ningú se li va posar en contra. No va entrar en cap discussió. Els únics atacs van ser contra el govern de Junts, tot i que van ser tan lleugers com l'oposició quan hi ha majoria absoluta. En definitiva, Quintana va fer una mica d'Espai Cràter: poc vistós, amb idees, però que queden sota terra..jpg)
Josep Guix durant el debat Foto: Martí Albesa
Josep Guix: còmode
Va fer de parc infantil del Firal Petit, s'ho va passar bé i va donar joc. Va semblar ser el que estava amb més confiança dels quatre; tant, que va admetre el que més d'un espectador podia pensar: "estem perdent el temps". Va aconseguir el més fàcil i el més difícil en un debat: dir mentides (Olot té 13.400 arbres, no 19.000) i fer riure el públic. Passen els anys, però Guix segueix sent el de sempre. Ni oblit ni perdó al "nyap de Besalú".
.jpg)
Jordi Gasulla durant el debat Foto: Martí Albesa
Jordi Gasulla: actiu
Es va atrevit amb tot, fins i tot, en dir-li a Josep Guix que no era socialista. Va flirtejar tant amb ERC que al final s'hi va declarar. Berga, en tots els sentits, va ser una arma de doble fil: tant li va servir per atacar com per ser atacat. Va fer de marrà de l'Aoapix per Festes del Tura: va rebre des de l'esquerra i des de la dreta, però també va envestir.