08
de març
del
2023
Actualitzat
el
09
de març
a les
11:09h
Per arribar a casa l'Enriqueta Planadecursach s'ha de travessar el poble de Riudaura i agafar un camí que porta a un indret aïllat. Així, aïllada, de la política i també de bona part del món, viu ara la que ha estat l'alcaldessa més longeva de la Garrotxa. Ara té 75 anys, però, fa més de tres dècades i durant setze anys, Planadecursach va ocupar l'alcaldia de Riudaura en una època on la política només tenia accent femení en el gènere de la paraula en sí.
L'Enriqueta va entrar a l'Ajuntament de Riudaura quan tenia 39 anys després de treballar a la direcció de Mecanicas Industrial d'Olot. Ja ocupava un càrrec de responsabilitat en el món empresarial i a partir del 1987 i fins al 2003 també ho va fer en la política garrotxina sota les sigles de Convergència i Unió i sense cobrar cap sou com a alcaldessa. Sense adonar-se'n, Planadecursach va encadenar quatre mandats i setze anys a l'alcaldia, convertint-se en la dona que ha estat més temps agafant una vara d'alcalde a la comarca.
- Com se sent pel fet de ser l'alcaldessa més longeva de la Garrotxa?
- Ni ho sabia. No estava al cas. Sé que van ser molts anys i se'm va fer llarg, especialment els quatre últims.
- Orgullosa?
- Crec que sí perquè, sobretot, vaig treballar per al poble. Ho vaig fer perquè estimo el poble i havia de tornar el que m'havia donat. Crec que li vaig tornar.
- Vint anys després, quin record en té?
- Crec que vam fer amb tot l'equip moltes coses i moltes coses que potser no miràvem tant que es veiessin, sinó petites coses de formigueta. També miràvem, no només pel poble, sinó tot municipi. És molt important mirar no només pel nucli, sinó també les cases de pagès. Els impostos els paguem tots, però els que se'n beneficien molt són els que viuen al nucli.
- En aquell moment la gent acceptava que hi hagués una alcaldessa? Com era abans ser alcaldessa?
- Era totalment analfabeta en aquest món de la política i vaig tenir la gran sort que em va venir a buscar qui havia estat alcalde, l'Esteve Busquets. Ell em va dir que m'ajudaria amb el que fes falta, ja que també plegava el secretari i entrava una nova secretària. Això va fer que fos tot molt nou. No em vaig sentir mai estranya amb ningú. Sí que els hi tirava enlaire tots els estereotips perquè no tenia marit. Tothom havia d'anar amb senyor o senyora i jo no tenia ningú. Era l'única cosa que els hi trencava, però no vaig sentir que ningú em rebutgés.
- Com recorda el dia que l'Esteve va venir a proposar-te de ser alcaldessa?
- Va venir en un moment en què el meu pare tenia un Alzheimer de cavall i no podia dir que sí. Treballava nou hores i passava les nits cuidant el meu pare. Al final va morir un mes abans de tancar llistes, l'Esteve va tornar i li vaig dir que en podíem parlar.
- Creu que l'Esteve va ser atrevit d'anar a buscar una dona?
- Ell em coneixia bastant bé. Teníem connexió per les nostres feines. A més, quan van fer el Consell de Muntanya, l'Esteve ja em va demanar que m'hi apuntés sense ser cap càrrec.
- Per què va decidir entrar-hi?
- Perquè m'estimo el meu poble i vaig pensar que podia fer alguna cosa. Vaig parlar-ho amb l'empresa allà on treballava i també m'ho van posar fàcil. Però et diré una cosa: aquestes dedicacions que fan ara, "ni hablar de peluqín"! Nosaltres no teníem tanta dedicació. Teníem clar que nosaltres érem els polítics i qui havia de fer la feina eren els funcionaris de l'Ajuntament. Ara crec que tots volen remenar més del que toca. Nosaltres només hem de prendre les decisions polítiques.
- Com recorda el primer any d'alcaldessa?
- Totalment navegant. Amb l'Esteve al costat vaig tenir molta sort. També vaig haver de marcar terreny amb el secretari anterior, ja que encara seguia venint a treure el nas. Tenia clar què vol dir manar, però una cosa és manar dictatorialment i l'altra és fer-ho amb un equip que et dona suport i consell. A mi el que em va sortir més bé de tot, a part de l'Esteve, va ser la secretària, la Susanna. Era molt trempada i tenia molts contactes. Sabia que hi havia molts problemes en algunes alcaldies amb els secretaris i jo vaig tenir molta sort. Va ser una joia.
- Com creu que es veia fa 40 anys el paper de la dona en la política?
- En el món polític no n'hi havia ni una. Em sembla només que érem la Brussosa i jo. Mai em vaig sentir malament en el món polític dels homes. Fins i tot, em volien donar més càrrecs, per exemple al Consell Comarcal, però no em volia dedicar a la política, només al meu poble.
- Per què a aquella època hi havia poques dones a la política?
- Crec que a les dones no ens ha interessat mai el protagonisme. Quan ens trobàvem amb homes polítics veia que tenien una manera diferent de veure les coses, molt més especulativa i amb la intenció de penjar-se la medalla. La sensació que he tingut és que l'home sempre ha buscat més protagonisme a través de la política.
- A la seva feina fora de la política ja tenia un càrrec de direcció.
- Portava tota la part de la comptabilitat. Estava molt ben considerada i estava al mateix nivell que els amos. Érem com una família i les decisions les preníem tots plegats. Pel que fa a la responsabilitat, no em feia ànsia.
- Era estrany veure una dona en la direcció d'una empresa?
- És que no sortíem com a directives. Fèiem la feina. Això sempre ha passat amb les dones: hem estat qui ha fet la feina. De cuineres n'hi ha hagut de molt bones, però els famosos només són cuiners. Ara potser ja no, però a la meva època només hi havia cuiners quan la cuina sempre la portaven les dones. La dona no buscava protagonisme, cosa que sí que ho veig amb els homes. Hi havia un batibull quan hi havia un càrrec una mica interessant... i jo em fotia a riure!
- Va notar que s'escoltava més aquells pobles on hi havia alcaldes?
- Jo no ho vaig notar mai. Aquesta diferència no la vaig notar. No em vaig sentir mai estranya ni marginada. Potser és que marcava territori des de bon començament...
- Creu que tenia un caràcter fort?
- Ho penso. Amb l'alcaldessa de Beuda o la d'Olot no veig que ens sentíssim mai marginades. Crec que hi havia molt bons polítics, fins i tot anàvem tots de viatge. Llogàvem un autocar i anàvem dos o tres dies, per exemple, a Madrid a veure el Congrés. També vam anar una vegada a Lausana a veure en Samaranch. Fèiem aquests viatges per afició a la política i cadascú es pagava lo seu.
- Quin caràcter creu que té o va tenir durant la teva etapa d'alcaldessa?
- Quan una cosa la veia clara els hi deia tal com la veia. Llavors ja havia dit la meva, si em feien cas o no, ja és diferent. Quan m'emprenyava, marcava el caràcter. Quan m'enfado, poso una postura bastant rígida. Però no recordo que tingués enfrontaments, no ho vaig haver de fer forçada.
- Quan va entrar a fer d'alcaldessa no tenies responsabilitats familiars. Creu que això la va ajudar?
- Sí, i tant! No em venia d'aquí si hi havia una reunió a tal hora. Cada dia a l'hora de dinar em telefonava un o altre.
- Imagini si haguessis tingut fills...
- Suposo que no hauria pogut ni acceptar-ho.
- En canvi, un home sí que ho acceptava, tot i tenir fills.
- Sí. Sempre hi ha hagut aquesta diferència que els homes poden dedicar-s'hi i sortir. I és que, a més a més, va amb el caràcter perquè un home té fills i un d'ells cau, es fa un pelat, s'ho mira i no passa res. En canvi, la mare ja preocupa molt més. Aquest gest va lligat a tot arreu, a totes les accions de la vida.
- Quin va ser el principal projecte a què es va enfrontar com a alcaldessa?
- La portada d'aigües als masos de Riudaura. Això va ser seriós. Va durar uns quatre anys.
- És del que se sent més orgullosa?
- També hi ha altres coses com l'ajuntament nou o el centre cívic, encara que ha estat molt mal vist i desagraït. Em sento orgullosa d'haver escollit uns arquitectes que avui tenen el Premi Pritzker. Després va entrar una alcaldessa amb visions molt diferents i va tancar el centre. Jo ja li vaig dir que ella no l'obriria mai més.
- Què va passar amb el centre cívic?
- Va ser una època que hi havia molta construcció i va venir un parrac de constructors. Això ho vam pagar molt car. Tant li fa si és un centre cívic o un carrer, has de tenir sort d'enganxar el contractista bo. Que et vingui un contractista, t'ho faci tot malament i al cap de quatre anys hagis de tirar-ho tot a terra, això és molt trist i fa molta ràbia. Pots reclamar-li, però si no et respon, tu has de resoldre el problema.
- ...
- L'únic entrebanc que ha sortit sempre ha estat el centre cívic, però diria que va ser culpa de l'alcaldessa que va venir després i va tancar-lo. El centre cívic s'autofinançava de sobres.
- Faria alguna cosa diferent de la seva etapa com a alcaldessa?
- Si hagués sabut que al centre cívic hi hauria tants de problemes, no l'hauríem fet. Vèiem que era una obra bonica i moderna, de futur. Vèiem que allò podia ser un atractiu perquè portés gent a Riudaura, però el poble no va reaccionar bé.
- Per què va decidir plegar?
- És obvi. Pensa que aquesta gent que aguanta vint anys els admiro. Per mi, els quatre últims anys se'm van fer feixucs. Penso que ja hauria hagut de plegar abans. No em deixaven marxar. Quan va arribar el moment de fer les llistes, vaig marxar de vacances.
- Per què crema la política?
- Perquè només et venen a dir el que no fas bé. I això crema molt. No dormia a les nits quan tenia un problema. Em feia mal el cor i havia d'intentar solucionar-lo. Hi ha aquell perepunyetes que intenta posar-te les coses difícils i per un en sortia perjudicat tothom.
- La política ha canviat molt. Cada vegada hi ha més burocràcia.
- Abans era molt més fàcil. Abans tot era paper. El que ens ha embolicat ha estat la digitalització. Abans creiem en les persones i les persones creien en nosaltres. Era una cosa més sana.
- Com veu la política actual?
Ara és vergonyós, ho veig malament. Hi ha moltes contradiccions. Avui en dia es pot fer una cosa sense que surti un culpable? Les lleis estan fetes d'una manera que es contradeixen. Si avui hagués de manar, ja seria a la presó. Oi que convé fer una cosa, doncs fem-la! S'ha de fer una depuradora? Doncs fem-la! A més avui poses una pedra, algú s'hi entrebanca i tu ets el criminal. Així no anem bé. Els diners se'ns mengen.
- Canviaria la política amb més alcaldesses?
- Diria que sí perquè les dones no tenim tant aquesta cosa de voler poder i voler ser a dalt. Anem més per fer feina. Les dones hem estat sempre manejant la casa i això ens ha donat una visió molt diferent. Els homes tenen una visió més agressiva i ganes de volers ser a dalt. Si hi hagués més dones, la política seria més humana. En general, sempre m'ha fet aquesta sensació i que no hi hauria tantes guerres.
- Malgrat tot, no es veu un canvi. Avui en dia només hi ha dues alcaldesses a la Garrotxa.
- És que no ens interessa la política. Les dones no estem per aquestes tonteries. Hi ha molta tonteria a la política.
- Si hi ha alguna dona que té aspiracions per ser alcaldessa, què li recomanaria?
- Que ho faci. Que no tingui por de res perquè les dones tenim capacitat per fer-ho i molta mà esquerra per tenir un equip. Jo ara no hi seria ni boja, però no tindria cap ànsia. Qualsevol noia que vulgui entrar d'alcaldessa, que ho faci. El que també recomanaria és que facin només la part política i es busquin persones capaces per la part administrativa. Les lleis són pels advocats i qui hi entén, nosaltres hem de fer la política. Això ho recomanaria a tots els alcaldes i alcaldesses.
L'Enriqueta va entrar a l'Ajuntament de Riudaura quan tenia 39 anys després de treballar a la direcció de Mecanicas Industrial d'Olot. Ja ocupava un càrrec de responsabilitat en el món empresarial i a partir del 1987 i fins al 2003 també ho va fer en la política garrotxina sota les sigles de Convergència i Unió i sense cobrar cap sou com a alcaldessa. Sense adonar-se'n, Planadecursach va encadenar quatre mandats i setze anys a l'alcaldia, convertint-se en la dona que ha estat més temps agafant una vara d'alcalde a la comarca.
- Com se sent pel fet de ser l'alcaldessa més longeva de la Garrotxa?
- Ni ho sabia. No estava al cas. Sé que van ser molts anys i se'm va fer llarg, especialment els quatre últims.
- Orgullosa?
- Crec que sí perquè, sobretot, vaig treballar per al poble. Ho vaig fer perquè estimo el poble i havia de tornar el que m'havia donat. Crec que li vaig tornar.
- Vint anys després, quin record en té?
- Crec que vam fer amb tot l'equip moltes coses i moltes coses que potser no miràvem tant que es veiessin, sinó petites coses de formigueta. També miràvem, no només pel poble, sinó tot municipi. És molt important mirar no només pel nucli, sinó també les cases de pagès. Els impostos els paguem tots, però els que se'n beneficien molt són els que viuen al nucli.
- En aquell moment la gent acceptava que hi hagués una alcaldessa? Com era abans ser alcaldessa?
- Era totalment analfabeta en aquest món de la política i vaig tenir la gran sort que em va venir a buscar qui havia estat alcalde, l'Esteve Busquets. Ell em va dir que m'ajudaria amb el que fes falta, ja que també plegava el secretari i entrava una nova secretària. Això va fer que fos tot molt nou. No em vaig sentir mai estranya amb ningú. Sí que els hi tirava enlaire tots els estereotips perquè no tenia marit. Tothom havia d'anar amb senyor o senyora i jo no tenia ningú. Era l'única cosa que els hi trencava, però no vaig sentir que ningú em rebutgés.
L'Enriqueta va entrar d'alcaldia a Riudaura quan tenia 39 anys, ara en té 75. Foto: Martí Albesa
- Com recorda el dia que l'Esteve va venir a proposar-te de ser alcaldessa?
- Va venir en un moment en què el meu pare tenia un Alzheimer de cavall i no podia dir que sí. Treballava nou hores i passava les nits cuidant el meu pare. Al final va morir un mes abans de tancar llistes, l'Esteve va tornar i li vaig dir que en podíem parlar.
- Creu que l'Esteve va ser atrevit d'anar a buscar una dona?
- Ell em coneixia bastant bé. Teníem connexió per les nostres feines. A més, quan van fer el Consell de Muntanya, l'Esteve ja em va demanar que m'hi apuntés sense ser cap càrrec.
- Per què va decidir entrar-hi?
- Perquè m'estimo el meu poble i vaig pensar que podia fer alguna cosa. Vaig parlar-ho amb l'empresa allà on treballava i també m'ho van posar fàcil. Però et diré una cosa: aquestes dedicacions que fan ara, "ni hablar de peluqín"! Nosaltres no teníem tanta dedicació. Teníem clar que nosaltres érem els polítics i qui havia de fer la feina eren els funcionaris de l'Ajuntament. Ara crec que tots volen remenar més del que toca. Nosaltres només hem de prendre les decisions polítiques.
L'Enriqueta amb envoltada d'alcaldes garrotxins al Parlament de Catalunya. Foto: Cedida
- Com recorda el primer any d'alcaldessa?
- Totalment navegant. Amb l'Esteve al costat vaig tenir molta sort. També vaig haver de marcar terreny amb el secretari anterior, ja que encara seguia venint a treure el nas. Tenia clar què vol dir manar, però una cosa és manar dictatorialment i l'altra és fer-ho amb un equip que et dona suport i consell. A mi el que em va sortir més bé de tot, a part de l'Esteve, va ser la secretària, la Susanna. Era molt trempada i tenia molts contactes. Sabia que hi havia molts problemes en algunes alcaldies amb els secretaris i jo vaig tenir molta sort. Va ser una joia.
- Com creu que es veia fa 40 anys el paper de la dona en la política?
- En el món polític no n'hi havia ni una. Em sembla només que érem la Brussosa i jo. Mai em vaig sentir malament en el món polític dels homes. Fins i tot, em volien donar més càrrecs, per exemple al Consell Comarcal, però no em volia dedicar a la política, només al meu poble.
"Crec que a les dones no ens ha interessat mai el protagonisme"
- Per què a aquella època hi havia poques dones a la política?
- Crec que a les dones no ens ha interessat mai el protagonisme. Quan ens trobàvem amb homes polítics veia que tenien una manera diferent de veure les coses, molt més especulativa i amb la intenció de penjar-se la medalla. La sensació que he tingut és que l'home sempre ha buscat més protagonisme a través de la política.
Enriqueta Planadecursach fent d'alcaldessa el 1999. Foto: Cedida
- A la seva feina fora de la política ja tenia un càrrec de direcció.
- Portava tota la part de la comptabilitat. Estava molt ben considerada i estava al mateix nivell que els amos. Érem com una família i les decisions les preníem tots plegats. Pel que fa a la responsabilitat, no em feia ànsia.
- Era estrany veure una dona en la direcció d'una empresa?
- És que no sortíem com a directives. Fèiem la feina. Això sempre ha passat amb les dones: hem estat qui ha fet la feina. De cuineres n'hi ha hagut de molt bones, però els famosos només són cuiners. Ara potser ja no, però a la meva època només hi havia cuiners quan la cuina sempre la portaven les dones. La dona no buscava protagonisme, cosa que sí que ho veig amb els homes. Hi havia un batibull quan hi havia un càrrec una mica interessant... i jo em fotia a riure!
- Va notar que s'escoltava més aquells pobles on hi havia alcaldes?
- Jo no ho vaig notar mai. Aquesta diferència no la vaig notar. No em vaig sentir mai estranya ni marginada. Potser és que marcava territori des de bon començament...
- Creu que tenia un caràcter fort?
- Ho penso. Amb l'alcaldessa de Beuda o la d'Olot no veig que ens sentíssim mai marginades. Crec que hi havia molt bons polítics, fins i tot anàvem tots de viatge. Llogàvem un autocar i anàvem dos o tres dies, per exemple, a Madrid a veure el Congrés. També vam anar una vegada a Lausana a veure en Samaranch. Fèiem aquests viatges per afició a la política i cadascú es pagava lo seu.
- Quin caràcter creu que té o va tenir durant la teva etapa d'alcaldessa?
- Quan una cosa la veia clara els hi deia tal com la veia. Llavors ja havia dit la meva, si em feien cas o no, ja és diferent. Quan m'emprenyava, marcava el caràcter. Quan m'enfado, poso una postura bastant rígida. Però no recordo que tingués enfrontaments, no ho vaig haver de fer forçada.
Planadecursach va deixar la política municipal ara fa vint anys, el 2003. Foto: Martí Albesa
- Quan va entrar a fer d'alcaldessa no tenies responsabilitats familiars. Creu que això la va ajudar?
- Sí, i tant! No em venia d'aquí si hi havia una reunió a tal hora. Cada dia a l'hora de dinar em telefonava un o altre.
- Imagini si haguessis tingut fills...
- Suposo que no hauria pogut ni acceptar-ho.
- En canvi, un home sí que ho acceptava, tot i tenir fills.
- Sí. Sempre hi ha hagut aquesta diferència que els homes poden dedicar-s'hi i sortir. I és que, a més a més, va amb el caràcter perquè un home té fills i un d'ells cau, es fa un pelat, s'ho mira i no passa res. En canvi, la mare ja preocupa molt més. Aquest gest va lligat a tot arreu, a totes les accions de la vida.
- Quin va ser el principal projecte a què es va enfrontar com a alcaldessa?
- La portada d'aigües als masos de Riudaura. Això va ser seriós. Va durar uns quatre anys.
"Si hagués sabut que al centre cívic hi hauria tants de problemes, no l'hauríem fet"
- És del que se sent més orgullosa?
- També hi ha altres coses com l'ajuntament nou o el centre cívic, encara que ha estat molt mal vist i desagraït. Em sento orgullosa d'haver escollit uns arquitectes que avui tenen el Premi Pritzker. Després va entrar una alcaldessa amb visions molt diferents i va tancar el centre. Jo ja li vaig dir que ella no l'obriria mai més.
- Què va passar amb el centre cívic?
- Va ser una època que hi havia molta construcció i va venir un parrac de constructors. Això ho vam pagar molt car. Tant li fa si és un centre cívic o un carrer, has de tenir sort d'enganxar el contractista bo. Que et vingui un contractista, t'ho faci tot malament i al cap de quatre anys hagis de tirar-ho tot a terra, això és molt trist i fa molta ràbia. Pots reclamar-li, però si no et respon, tu has de resoldre el problema.
- ...
- L'únic entrebanc que ha sortit sempre ha estat el centre cívic, però diria que va ser culpa de l'alcaldessa que va venir després i va tancar-lo. El centre cívic s'autofinançava de sobres.
- Faria alguna cosa diferent de la seva etapa com a alcaldessa?
- Si hagués sabut que al centre cívic hi hauria tants de problemes, no l'hauríem fet. Vèiem que era una obra bonica i moderna, de futur. Vèiem que allò podia ser un atractiu perquè portés gent a Riudaura, però el poble no va reaccionar bé.
"A la política només et venen a dir que no ho fas bé"
- Per què va decidir plegar?
- És obvi. Pensa que aquesta gent que aguanta vint anys els admiro. Per mi, els quatre últims anys se'm van fer feixucs. Penso que ja hauria hagut de plegar abans. No em deixaven marxar. Quan va arribar el moment de fer les llistes, vaig marxar de vacances.
- Per què crema la política?
- Perquè només et venen a dir el que no fas bé. I això crema molt. No dormia a les nits quan tenia un problema. Em feia mal el cor i havia d'intentar solucionar-lo. Hi ha aquell perepunyetes que intenta posar-te les coses difícils i per un en sortia perjudicat tothom.
- La política ha canviat molt. Cada vegada hi ha més burocràcia.
- Abans era molt més fàcil. Abans tot era paper. El que ens ha embolicat ha estat la digitalització. Abans creiem en les persones i les persones creien en nosaltres. Era una cosa més sana.
L'Enriqueta Planadecursach ha estat la primera alcaldessa de Riudaura des de l'inici de la democràcia. Foto: Martí Albesa
- Com veu la política actual?
Ara és vergonyós, ho veig malament. Hi ha moltes contradiccions. Avui en dia es pot fer una cosa sense que surti un culpable? Les lleis estan fetes d'una manera que es contradeixen. Si avui hagués de manar, ja seria a la presó. Oi que convé fer una cosa, doncs fem-la! S'ha de fer una depuradora? Doncs fem-la! A més avui poses una pedra, algú s'hi entrebanca i tu ets el criminal. Així no anem bé. Els diners se'ns mengen.
- Canviaria la política amb més alcaldesses?
- Diria que sí perquè les dones no tenim tant aquesta cosa de voler poder i voler ser a dalt. Anem més per fer feina. Les dones hem estat sempre manejant la casa i això ens ha donat una visió molt diferent. Els homes tenen una visió més agressiva i ganes de volers ser a dalt. Si hi hagués més dones, la política seria més humana. En general, sempre m'ha fet aquesta sensació i que no hi hauria tantes guerres.
- Malgrat tot, no es veu un canvi. Avui en dia només hi ha dues alcaldesses a la Garrotxa.
- És que no ens interessa la política. Les dones no estem per aquestes tonteries. Hi ha molta tonteria a la política.
- Si hi ha alguna dona que té aspiracions per ser alcaldessa, què li recomanaria?
- Que ho faci. Que no tingui por de res perquè les dones tenim capacitat per fer-ho i molta mà esquerra per tenir un equip. Jo ara no hi seria ni boja, però no tindria cap ànsia. Qualsevol noia que vulgui entrar d'alcaldessa, que ho faci. El que també recomanaria és que facin només la part política i es busquin persones capaces per la part administrativa. Les lleis són pels advocats i qui hi entén, nosaltres hem de fer la política. Això ho recomanaria a tots els alcaldes i alcaldesses.