07
de març
del
2023
Actualitzat
a les
20:48h
El paper de la dona en la política municipal garrotxina és ínfima. Ho és mirant el present i el passat. Actualment, a la Garrotxa només hi ha dues alcaldies de vint-i-una que estan ocupades per dona. Es tracta de l'Ajuntament de Sant Joan les Fonts, governat per Maria Vidal i l'Ajuntament de Montagut amb Mònica Boix. Amb elles dues la presència de la dona en les alcaldies garrotxines és només del 9,5%. Es tracta d'un percentatge molt baix que no reflecteix la diversitat de gènere que hi ha a la societat.
Aquesta tònica es manté a la comarca i molts altres territoris des de l'inici de la democràcia en les primeres eleccions municipals l'any 1979. Des d'aquells primers comicis, la Garrotxa només ha tingut deu alcaldesses. La primera va ser Roser Corominas que va guanyar les primeres eleccions democràtiques a Besalú i va governar la vila dos mandats fins el 1987.
L'alcaldessa més longeva de la Garrotxa va ser Enriqueta Planadecursach, qui va ocupar l'alcaldia de Riudaura durant vuit anys i quatre mandats (del 1987 fins al 2003). Planadecursach ha estat la dona que més anys ha ocupat el càrrec d'alcaldessa seguida de la seva successora a Riudaura Eulàlia Masana amb tres mandats (2003 – 2015), Assumpta Fort a Beuda (1995 – 2007) i Mònica Boix a Montagut i Oix (2011-2023) també amb tres mandats. Esther Pagès va estar cinc anys i dos mandats a l'alcaldia de les Preses entre el 2006 i 2011 i Esther Badosa de Santa Pau, Maria Vidal de Sant Joan i Anna Vayreda de Beuda són altres dones que han ocupat durant només quatre anys el càrrec d'alcaldessa.
L'alcaldessa més fugaç va ser Isabel Brussosa a Olot. Va pujar al poder després de la renúncia de Pere Macias, qui va marxar a fer de conseller a la Generalitat. Brussosa va ocupar el càrrec només tres anys del 1996 al 1999. En les següents eleccions, tot i presentar-se de candidata per Convergència, no va revalidar una alcaldia que va aconseguir Lluís Sacrest.
Pel que fa a pobles, n'hi ha tretze (més de la meitat) que no han tingut mai una alcaldessa. Són Argelaguer, Castellfollit, la Vall d'en Bas, la Vall de Bianya, les Planes, Maià de Montcal, Mieres, Sales de Llierca, Sant Aniol, Sant Feliu, Sant Ferriol, Sant Jaume i Tortellà. En tots ells hi ha hagut regidores i candidates a l'alcaldia, però cap dona ha aconseguit agafar la vara d'alcalde en la història de la democràcia.
Durant les eleccions dels últims anys hem pogut veure com els partits s'han esforçat a formar llistes amb més presència femenina o, fins i tot, cremalleres (el mateix nombre d'homes que de dones). Això ha portat al fet que, per exemple, el ple municipal d'Olot que hi ha avui en dia sigui el més femení de la història de la ciutat amb 11 regidores i 10 regidors. Això és un pas significatiu en la millora de la presència de la dona en la política municipal, ja que fins al 2019 el màxim de dones que havien coincidit al saló de sessions d'Olot eren nou.
Tot i el caràcter femení que han agafat algunes sales de plens els últims anys, la veritat és que la dona no té lloc al capdavant de la política garrotxina. Més enllà de les alcaldies, si mirem les candidatures veurem que tampoc es presenten dones per ser alcaldesses. En les últimes eleccions del 2019, només un 17% dels candidats que es van presentar a la Garrotxa eren dones. En total hi va haver 47 candidatures i només vuit estaven liderades per dones.
De cara a les eleccions d'aquest 2023, la tendència sembla que no canviarà, ja que, de moment, s'han presentat poques candidatures a la Garrotxa que tinguin com a primer nom de la llista un nom de dona. I és que si mirem el passat i el present, veiem que la política garrotxina té nom d'home. Un fet que no concorda en l'ètica que diu que les administracions han de ser el reflex de la societat. Actualment, a la Garrotxa i molts altres territoris, l'administració pública i la política municipal no recullen la diversitat de gènere que hi ha al carrer.
Aquesta tònica es manté a la comarca i molts altres territoris des de l'inici de la democràcia en les primeres eleccions municipals l'any 1979. Des d'aquells primers comicis, la Garrotxa només ha tingut deu alcaldesses. La primera va ser Roser Corominas que va guanyar les primeres eleccions democràtiques a Besalú i va governar la vila dos mandats fins el 1987.
L'alcaldessa més longeva de la Garrotxa va ser Enriqueta Planadecursach, qui va ocupar l'alcaldia de Riudaura durant vuit anys i quatre mandats (del 1987 fins al 2003). Planadecursach ha estat la dona que més anys ha ocupat el càrrec d'alcaldessa seguida de la seva successora a Riudaura Eulàlia Masana amb tres mandats (2003 – 2015), Assumpta Fort a Beuda (1995 – 2007) i Mònica Boix a Montagut i Oix (2011-2023) també amb tres mandats. Esther Pagès va estar cinc anys i dos mandats a l'alcaldia de les Preses entre el 2006 i 2011 i Esther Badosa de Santa Pau, Maria Vidal de Sant Joan i Anna Vayreda de Beuda són altres dones que han ocupat durant només quatre anys el càrrec d'alcaldessa.
Isabel Brussosa és l'única alcaldessa que ha tingut la ciutat d'Olot Foto: Pau Masó
L'alcaldessa més fugaç va ser Isabel Brussosa a Olot. Va pujar al poder després de la renúncia de Pere Macias, qui va marxar a fer de conseller a la Generalitat. Brussosa va ocupar el càrrec només tres anys del 1996 al 1999. En les següents eleccions, tot i presentar-se de candidata per Convergència, no va revalidar una alcaldia que va aconseguir Lluís Sacrest.
Alcaldesses de la Garrotxa
- Roser Corominas (Besalú): dos mandats del 1979 al 1987
- Enriqueta Planadecursach (Riudaura): quatre mandats del 1987 al 2003
- Assumpta Font (Beuda): tres mandats del 1995 al 2007
- Isabel Brussosa (Olot): tres anys del 1996 al 1999
- Eulàlia Massana (Riudaura): tres mandats del 2003 al 2015
- Mònica Boix (Montagut i Oix): tres mandats del 2011 al 2023
- Esther Pagès (les Preses): cinc anys del 2006 al 2011
- Esther Badosa (Santa Pau): un mandat del 2007 al 2011
- Anna Vayreda (Beuda): un mandat del 2015 al 2019
- Maria Vidal (Sant Joan): un mandat del 2019 al 2023
- Roser Corominas (Besalú): dos mandats del 1979 al 1987
- Enriqueta Planadecursach (Riudaura): quatre mandats del 1987 al 2003
- Assumpta Font (Beuda): tres mandats del 1995 al 2007
- Isabel Brussosa (Olot): tres anys del 1996 al 1999
- Eulàlia Massana (Riudaura): tres mandats del 2003 al 2015
- Mònica Boix (Montagut i Oix): tres mandats del 2011 al 2023
- Esther Pagès (les Preses): cinc anys del 2006 al 2011
- Esther Badosa (Santa Pau): un mandat del 2007 al 2011
- Anna Vayreda (Beuda): un mandat del 2015 al 2019
- Maria Vidal (Sant Joan): un mandat del 2019 al 2023
Tretze pobles no han tingut mai una alcaldessa
En total, des del 1979, la Garrotxa ha tingut 241 alcaldies (comptant aquelles que s'han trencat a mig mandat). D'aquestes només 21 (un 9%) han estat liderades per dones, mentre que 219 han estat protagonitzades per homes. Això demostra que el paper de la dona a la política garrotxina ha estat residual i, principalment, els homes són els que han governat la comarca durant els últims 44 anys.Pel que fa a pobles, n'hi ha tretze (més de la meitat) que no han tingut mai una alcaldessa. Són Argelaguer, Castellfollit, la Vall d'en Bas, la Vall de Bianya, les Planes, Maià de Montcal, Mieres, Sales de Llierca, Sant Aniol, Sant Feliu, Sant Ferriol, Sant Jaume i Tortellà. En tots ells hi ha hagut regidores i candidates a l'alcaldia, però cap dona ha aconseguit agafar la vara d'alcalde en la història de la democràcia.
Més dones en els últims mandats, tot i que a segona línia
Durant les eleccions dels últims anys hem pogut veure com els partits s'han esforçat a formar llistes amb més presència femenina o, fins i tot, cremalleres (el mateix nombre d'homes que de dones). Això ha portat al fet que, per exemple, el ple municipal d'Olot que hi ha avui en dia sigui el més femení de la història de la ciutat amb 11 regidores i 10 regidors. Això és un pas significatiu en la millora de la presència de la dona en la política municipal, ja que fins al 2019 el màxim de dones que havien coincidit al saló de sessions d'Olot eren nou.Tot i el caràcter femení que han agafat algunes sales de plens els últims anys, la veritat és que la dona no té lloc al capdavant de la política garrotxina. Més enllà de les alcaldies, si mirem les candidatures veurem que tampoc es presenten dones per ser alcaldesses. En les últimes eleccions del 2019, només un 17% dels candidats que es van presentar a la Garrotxa eren dones. En total hi va haver 47 candidatures i només vuit estaven liderades per dones.
De cara a les eleccions d'aquest 2023, la tendència sembla que no canviarà, ja que, de moment, s'han presentat poques candidatures a la Garrotxa que tinguin com a primer nom de la llista un nom de dona. I és que si mirem el passat i el present, veiem que la política garrotxina té nom d'home. Un fet que no concorda en l'ètica que diu que les administracions han de ser el reflex de la societat. Actualment, a la Garrotxa i molts altres territoris, l'administració pública i la política municipal no recullen la diversitat de gènere que hi ha al carrer.