24
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
11:02h
La gestió pública o privada de l'Hospital d'Olot ja fa temps que es debat i apareix en els espais d'opinió pública de la comarca. Aquest dijous la qüestió ha entrat al ple municipal de l'Ajuntament d'Olot a través d'una moció de la CUP que es posicionava a favor del canvi de gestió al centre garrotxí i criticava la privatització de la salut. "A nivell dels usuaris, és un model que perpetua, al nostre entendre, desigualtats. L'existència de mútues privades en hospitals públics provoca una dobla llista d'espera: la de la gent rica i la del 99% de la població que pateix llistes d'espera indignes", ha assegurat Jordi Gasulla, portaveu dels cupaires.
La moció demanava dues accions: la redacció d'un estudi econòmic i jurídic de la situació actual de l'hospital olotí i també la creació d'una taula de treball entre la Fundació Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa, el Departament de Salut i l'Ajuntament d'Olot per treballar "conjuntament per a una gestió pública". Les propostes de la CUP no han tirat endavant perquè la moció ha estat rebutjada amb els vots en contra del PSC (3), les abstencions d'ERC i Junts (16) i els vots a favor de la CUP (2).
Junts ha justificat la seva abstenció, principalment, argumentant que l'Ajuntament no era qui havia de tractar la qüestió, sinó que ho havia de fer la Generalitat. Berga ha recordat que el debat ja fa temps que està sobre la taula i que la gestió 100% pública de l'Hospital d'Olot té coses bones, però també de dolentes: "Hem de recordar que sempre hi perdrem coses pel camí. Ara hi tenim una veu i una capacitat de coneixement i de presa de decisions que des del món local deixarem de tenir. Ens vindrà tot determinat i dictat des d'altres ciutats del país".
ERC també ha seguit la línia de Junts i s'ha mostrat més crítica amb la moció de la CUP. La regidora Anna Barnadas ha assegurat que la moció estava "desenfocada" i generava "falses expectatives". "Ens sembla interessant fer estudis. No sabem si estar dins l'atenció pública faria que tinguéssim més bona atenció perquè hi ha un dèficit estructural del sistema sanitari català que és històric i fa que la població pateixi els defectes estructurals", ha dit Barnadas, qui també ha exposat que durant la seva etapa al patronat de l'hospital mai va tenir la sensació que alguns dels seus membres actuessin per interessos privats.
I el PSC ha estat l'únic grup que ha rebutjat obertament l'opció d'una gestió 100% pública de l'Hospital d'Olot. El portaveu del partit, Josep Guix, ha argumentat la seva posició defensant la incidència local que ara mateix es pot tenir a través del patronat: "Nosaltres defensem la descentralització dels serveis i la gestió actual de l'hospital ens sembla molt correcta en aquests moments. Defensem aquest tipus de gestió més indirecte perquè nosaltres podem incidir".
Actualment, l'Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa és un ens que és finançat a través de la Generalitat, però la seva gestió (com també és el cas de Figueres o Palamós) es fa a través d'una fundació governada per un patronat. Aquest òrgan de gestió és qui aprova els pressupostos o pren decisions estructurals que afecten el centre i està format per nou patrons, dels quals tres són figures públiques (l'alcalde de la ciutat, un representant del principal grup de l'oposició a l'Ajuntament d'Olot i el president del Consell Comarcal). Els altres sis patrons provenen de l'àmbit social (un representant de la Fageda, un altre dels treballadors de l'hospital, del Cercle Euram, dels sindicats, Integra i l'Associació de Dones Alba).
La petició que ha fet aquest dijous la CUP ve precedida també per les paraules que el gerent de l'Hospital d'Olot va dir a una entrevista a NacióGarrotxa, en la qual veia bé el debat de la futura gestió del centre. Josep Maria Padrosa admet que cal parlar-ne i deixa la porta oberta a estudiar el canvi de gestió. El desequilibri pressupostari que pateix l'Hospital d'Olot ha accentuat encara més la possibilitat i ha fet mirar amb més bons ulls un canvi de gestió que ja s'ha portat a terme a altres indrets com Berga, Mora d'Ebre o Reus.
La moció demanava dues accions: la redacció d'un estudi econòmic i jurídic de la situació actual de l'hospital olotí i també la creació d'una taula de treball entre la Fundació Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa, el Departament de Salut i l'Ajuntament d'Olot per treballar "conjuntament per a una gestió pública". Les propostes de la CUP no han tirat endavant perquè la moció ha estat rebutjada amb els vots en contra del PSC (3), les abstencions d'ERC i Junts (16) i els vots a favor de la CUP (2).
La moció es traslladarà al patronat i la Generalitat
Tot i que s'ha rebutjat la moció, l'alcalde Pep Berga, i president del patronat de l'Hospital, s'ha compromès a fer arribar la proposta al patronat de la Fundació Hospital d'Olot i que aquesta la traslladi també a la Generalitat. "Correspon traslladar un debat que ja es produeix al patronat i que la Generalitat sigui qui pensi si pot oferir els seus serveis d'una manera directa i efectiva, prescindint del món local. Si ens ho demostren, estarem encantats que en el futur sigui així", ha assegurat Berga.Junts ha justificat la seva abstenció, principalment, argumentant que l'Ajuntament no era qui havia de tractar la qüestió, sinó que ho havia de fer la Generalitat. Berga ha recordat que el debat ja fa temps que està sobre la taula i que la gestió 100% pública de l'Hospital d'Olot té coses bones, però també de dolentes: "Hem de recordar que sempre hi perdrem coses pel camí. Ara hi tenim una veu i una capacitat de coneixement i de presa de decisions que des del món local deixarem de tenir. Ens vindrà tot determinat i dictat des d'altres ciutats del país".
La gestió de l'Hospital d'Olot fa temps que està a debat. Foto: Martí Albesa
ERC també ha seguit la línia de Junts i s'ha mostrat més crítica amb la moció de la CUP. La regidora Anna Barnadas ha assegurat que la moció estava "desenfocada" i generava "falses expectatives". "Ens sembla interessant fer estudis. No sabem si estar dins l'atenció pública faria que tinguéssim més bona atenció perquè hi ha un dèficit estructural del sistema sanitari català que és històric i fa que la població pateixi els defectes estructurals", ha dit Barnadas, qui també ha exposat que durant la seva etapa al patronat de l'hospital mai va tenir la sensació que alguns dels seus membres actuessin per interessos privats.
I el PSC ha estat l'únic grup que ha rebutjat obertament l'opció d'una gestió 100% pública de l'Hospital d'Olot. El portaveu del partit, Josep Guix, ha argumentat la seva posició defensant la incidència local que ara mateix es pot tenir a través del patronat: "Nosaltres defensem la descentralització dels serveis i la gestió actual de l'hospital ens sembla molt correcta en aquests moments. Defensem aquest tipus de gestió més indirecte perquè nosaltres podem incidir".
Actualment, l'Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa és un ens que és finançat a través de la Generalitat, però la seva gestió (com també és el cas de Figueres o Palamós) es fa a través d'una fundació governada per un patronat. Aquest òrgan de gestió és qui aprova els pressupostos o pren decisions estructurals que afecten el centre i està format per nou patrons, dels quals tres són figures públiques (l'alcalde de la ciutat, un representant del principal grup de l'oposició a l'Ajuntament d'Olot i el president del Consell Comarcal). Els altres sis patrons provenen de l'àmbit social (un representant de la Fageda, un altre dels treballadors de l'hospital, del Cercle Euram, dels sindicats, Integra i l'Associació de Dones Alba).
La petició que ha fet aquest dijous la CUP ve precedida també per les paraules que el gerent de l'Hospital d'Olot va dir a una entrevista a NacióGarrotxa, en la qual veia bé el debat de la futura gestió del centre. Josep Maria Padrosa admet que cal parlar-ne i deixa la porta oberta a estudiar el canvi de gestió. El desequilibri pressupostari que pateix l'Hospital d'Olot ha accentuat encara més la possibilitat i ha fet mirar amb més bons ulls un canvi de gestió que ja s'ha portat a terme a altres indrets com Berga, Mora d'Ebre o Reus.