​Desdoblar l'avinguda Sant Jordi, pacificar carrers o la ciutat «metrominut»: les alternatives a la variant d'Olot i les Preses

Actualment, la variant d'Olot i les Preses es planteja com la principal solució al problema de mobilitat que té la capital de la Garrotxa i la seva àrea urbana. Es calcula que la construcció d'aquesta infraestructura podria reduir el 65% del trànsit que passa avui per l'avinguda Sant Jordi o el 45% de l'avinguda Santa Coloma, a més d'eliminar el 95% de trànsit de camions. La construcció, però, de la nova carretera és un impacte mediambiental i una opció que no promou la descarbonització de la mobilitat enmig d'un context d'emergència climàtica.

En aquesta línia, el Centre per a la Sostenibilitat Territorial i el grup d'investigació IntraScapeLab de la UPC han publicat un llibre titulat Mobilitat activa a la Garrotxa on es recullen propostes que busquen ser una alternativa a la construcció de la variant. La publicació és el recull de les mesures i idees que van extreure's de diferents workshops del grup d'investigació i unes jornades celebrades el juliol del 2021 a Can Trona. "Crec que aquest llibre aporta solucions perquè el trànsit de les Preses i Olot es pacifiqui de manera immediata", diu Raül Valls, autor del llibre juntament amb Francesc Magrinyà, Josep Mercader i Llorenç Planagumà. "Pensem que aporta propostes que són alternatives al model de variant que ens estan proposant", afegeix.

El document recull les conclusions dels treballs fets des de la UPC i de les conferències i debats que es van fer a les jornades celebrades a la Vall d'en Bas. Es constata que el 70% dels desplaçaments que es fan a Olot són amb vehicle privat i es suggereix reduir aquest percentatge 20 punts, fins al 50%. També es recull que el 40% de la mobilitat comarcal gira entorn de l'àrea d'Olot, Sant Joan les Fonts, les Preses i la Vall d'en Bas i que el 90% dels desplaçaments als polígons es fa amb cotxe. Amb aquestes dades sobre la taula, es recomanen diverses accions.
 

Desdoblar l'avinguda Sant Jordi i la carretera de les Preses

Una de les propostes és convertir l'avinguda Sant Jordi i la C-152 en vies d'un únic sentit de circulació i fer passar l'altre sentit per carrers que actualment són alternatius. A l'avinguda Sant Jordi, recomanen que passi a ser d'un únic sentit direcció les Tries i que el trànsit que va direcció la Solfa passi pels carrers Iu Pascual, la ronda de les Fonts, l'avinguda Pirineus i el carrer Josep Saderra. També es proposa desdoblar el Pou del Glaç i l'avinguda Reis Catòlics amb un únic sentit de circulació cada via. A les Preses, es planteja que es mantingui el trànsit que va direcció Olot i el que va a Bracons passi pel carrer Pau Casals.
 
Segons els autors, aquestes mesures permetrien ampliar voreres, ubicar un carril bici a la calçada i reduir el trànsit a la meitat. Això, però suposaria la reducció de centenars de places d'aparcament que proposen de reubicar, per exemple, als carrers perpendiculars a l'avinguda Sant Jordi o en un pàrquing soterrat on s'ubica l'aparcament de sorra que hi ha actualment a la pujada d ela Teisa.
 

Implantar el model metrominut a Olot

Una altra de les propostes és aplicar el model que s'ha establert a Pontevedra, anomenat metrominut. Consisteix a establir un radi quadrat on el ciutadà gaudeix de, pràcticament, tots els serveis en una zona connectada per desplaçaments a peu que no superen els 20 minuts. Això suposaria redefinir els carrers d'Olot per desplegar una xarxa viària amb voreres amples entre el centre de la ciutat i els barris.

Una xarxa bàsica de carrils bici

A part del foment dels desplaçaments a peu, el llibre també considera clau l'ús de la bicicleta per tal de reduir la presència del vehicle privat. En aquesta línia, l'objectiu seria construir una xarxa bàsica de mobilitat amb bicicleta a Olot per reduir els desplaçaments en cotxe un 20% (del 70 al 50%). Els autors consideren que les bases per aquesta xarxa ja estan escrites a l'Olot Pedala, el document de foment de la bicicleta que va impulsar l'Ajuntament i que inclou accions per als pròxims deu anys.

Tot i això, es considera fonamental prioritzar la construcció de carrils bici a l'entrada d'Olot per les Preses, la carretera de Riudaura, la connexió de la carretera de les Tries amb el polígon de Begudà, l'entrada d'Olot amb la zona de la Vall de Bianya i la connexió cap a la carretera de Santa Pau.
  

Connexió amb bicicleta amb els polígons i municipis veïns

Precisament, es considera que les connexions amb bicicleta amb els municipis veïns (Vall de Bianya, Sant Joan i les Preses) i els seus polígons són clau per a reduir l'ús del vehicle privat. El llibre proposa que es construeixin carrils bici i voreres amples a les carreteres que actualment connecten amb aquests nuclis, ja que arrosseguen gran part de la mobilitat que té la zona d'Olot.

Paral·lelament a la construcció d'aquests vials ciclables també s'assenyala que cal promoure la bicicleta elèctrica "perquè passi a ser un mode de transport de lleure a ser un mode de transport quotidià".
 

Transport a demanda a tota la Garrotxa

Més enllà dels desplaçaments a peu o en bicicleta, el document també parla del transport públic. Creuen que caldria articular millor la mobilitat interurbana amb la xarxa urbana d'Olot. Per això proposen estendre el radi del TPO també als municipis més propers. A més també assenyalen que caldria plantejar una oferta comarcal del servei a demanda que s'ofereix ara a Mieres i la Vall d'en Bas.

A més de propostes, el llibre també inclou exemples d'altres casos i ciutats de Catalunya, a més de fragments dels debats i intervencions que va haver-hi durant les jornades de mobilitat celebrades el juliol del 2021 i que han estat la font per a l'elaboració del document que es va presentar i va sortir a la llum fa pocs dies.