1 de 10
Entrevista

Giovanni Inturrisi: «Per avançar, cal desafiar l'statu quo»

El directiu de Zoetis repassa a NacióGarrotxa els seus vint anys a la comarca i com va passar de ser operari a director general de la planta de la Vall de Bianya

Giovanni Inturrisi davant l'edifici més emblamàtic de la planta de Zoetis a la Garrotxa | Martí Albesa
per Pau Masó, Olot | 30 de desembre de 2022 a les 13:22 |
"El futur és a l'aire, puc sentir-lo a tot arreu", diu la cançó Wind of changes (Vent de canvis) dels Scorpion, una de les preferides de Giovanni Inturrisi, vicepresident de Zoetis i fins fa pocs dies director de la planta que la companyia té a la Vall de Bianya. Després de vint anys vivint a la Garrotxa, bufen vents de canvis per a aquest italià nascut a Saracusa el 1974 que va arribar a la comarca el 2003 i ha estat una figura clau per a l'associacionisme empresarial del territori.

El pròxim 9 de gener, Inturrisi agafarà un avió que el portarà fins a Irlanda. Allà ocuparà el càrrec de vicepresident de la farmacèutica nord-americana dedicada a la producció de medicaments per animals. Amb vint anys, Giovanni Inturrisi ha passat de ser operari de l'empresa a dirigir-la. Des del 1998 treballava a Zoetis com a contractista d'obres, el 2001 va començar a fer-ho com a empleat i això li va obrir les portes a venir a la planta garrotxina per ajudar a passar una inspecció de l'Administració d'Aliments i Fàrmacs. Després d'un any viatjant entre la Garrotxa i Itàlia, el 2003 el llavors director de la planta bianyenca, Jordi Jornet, va oferir-li quedar-se. D'aquí va saltar a cap de manteniment, després a director d'enginyeria i, finalment, el 2016 a director general.

La seva trajectòria professional podria explicar-se a les aules i el seu sentit social cap al territori hauria de ser exemple per a moltes companyies. Des de la seva arribada, Inturrisi ha destacat per la seva implicació en l'associacionisme garrotxí i, en els últims anys, pel seu paper en l'impuls del projecte Fem Garrotxa. Tot plegat ha fet que Inturrisi se senti un garrotxí més. Ara, la comarca perd un actor important per al seu teixit empresarial. Però, per a Giovanni Inturrisi, com diuen els Scorpions, la Garrotxa sempre serà aquell lloc "on somien els nens de demà".

- Bufen vents de canvi, com rep aquests vents?

- Ho veig com un repte. No és una feina nova, perquè al final replicaré el que aquí he pogut aprendre, però ho veig com un repte perquè l'àrea que he de gestionar és més àmplia. Em veig preparat per fer això.

- L'han nomenat ambaixador d'Olot i ha rebut diferents missatges positius. Marxa per la porta gran?

- Absolutament, sí. La gent m'estima molt, dins i fora la planta. He tingut molt bona connexió amb la comarca i la seva gent. El respecte i la bona educació han estat les fórmules per poder connectar amb la gent d'aquí. Sento que tothom m'estima i per això penso que marxo per la porta gran.


- Què li va fer dir que sí?

- Han passat gairebé sis anys com a director general de la planta de la Garrotxa i és normal en una organització com aquesta que un director general pugui començar a necessitar altres reptes. Realment, quan se'm va presentar l'oportunitat de créixer professionalment no m'ho vaig pensar dues vegades.
 

L'Ajuntament d'Olot ha atorgat recentment el títol d'ambaixador de la ciutat a Giovanni Inturrisi. Foto: Martí Albesa


- És d'aquelles persones que li agraden els canvis?

- Crec firmament que el desenvolupament d'un professional no passa només per fer una feina. Si tens l'oportunitat de poder aprendre d'altres àrees d'operacions, et completa com a professional i et fa entendre millor com les altres àrees treballen i aquí és quan pots aportar.

"Si tu vols, pots arribar on vulguis"

- Segurament no sabia ni què era la Garrotxa.

- No. La veritat és que els italians no coneixem del tot Espanya i Catalunya. Nosaltres veiem Espanya com el destí de vacances dels italians. Quan vaig venir, vaig veure una cosa totalment diferent del que es pensa a Itàlia. És un gran país.

- Va arribar com a tècnic, marxa com a vicepresident.

- La veritat és que molta gent em veu com un exemple o aspiració. Tot això passa quan tens curiositat, ganes d'aprendre i humilitat. Fa unes setmanes vaig enviar correu de comiat als treballadors de la planta i vaig remarcar un punt: si tu vols, pots arribar on vulguis. Però, és el "si tu vols", aquest és el punt concret. Tu t'has de crear un pla de desenvolupament i tenir curiositat. Al correu també vaig escriure una recepta de les principals coses que han de tenir en compte, entre les quals també hi havia la humilitat. Les ganes d'aprendre, la companyonia i molts altres valors fan que de manera natural vagis creixent en l'àmbit personal i professional, i les coses al final surten.

- Ha comentat la curiositat i humilitat. Creu que aquests valors són la clau del seu èxit?

- Crec que sí. I això, els líders de les organitzacions ho veuen. Veuen que hi ha un professional que sempre està allà preparat per ajudar, per fer coses noves o dir la seva. Per desafiar, en definitiva, l'statu quo. I això fa que realment puguis avançar o trobar una altra oportunitat.

- Costa trobar gent que desafiï l'statu quo ara mateix?

- La veritat és que sí, costa molt. Normalment, les grans organitzacions ens apalanquem una mica. Però crec que sempre hi ha d'haver aquella persona dins l'organització que està contínuament preguntant què s'està fent, si es pot fer millor o si es pot fer més fàcil. I aquí a Zoetis de la Vall de Bianya, aquesta cultura de desafiar l'statu quo la pots palpar, viure, entendre i escoltar.
 

El 2003 Inturrisi va arribar a la Garrotxa amb 29 anys com a operari. Foto: Martí Albesa


- Què li recomanaria a un jove que acaba de començar a Zoetis?

- Esperit de sacrifici. I que el món no s'acaba quan hi ha un fracàs, perquè tothom fracassa. Les coses a vegades no surten bé i cal persistència i donar el màxim de tu mateix per poder avançar en la vida professional. Sobretot, cal ser bona persona.

- Quins diria que han estat els reptes més importants a què s'ha enfrontat a la Garrotxa?
- El creixement de l'organització. Gairebé hem doblat el nombre de treballadors, la facturació i la producció. Per mi aquest ha estat el repte més gran, ja que part d'aquest creixement l'hem fet durant la pandèmia. Ara puc dir que ho hem aconseguit.

- Com recorda la pandèmia?

- Va ser molt complicat. Som un servei essencial i teníem l'obligació de mantenir la producció. Va ser molt desafiant, sobretot, l'organització interna: fer funciona la planta i al mateix temps protegir els nostres treballadors. Crec que com a equip tenim les experteses des del punt de vista virològic que ens han aportat i ajudat a organitzar-nos de forma implacable. Crec que ho vam fer bé.

- Hi ha hagut un laboratori (HIPRA) que ha fet la vacuna espanyola. Vostès van tenir sobre la taula aquesta possibilitat?

- Vam desenvolupar la vacuna contra la covid, però per al sector animal. Al laboratori que tenim a Michigan vam dur a terme la vacuna i vam fer proves amb èxit. Tota la producció que teníem la vam donar als zoos dels Estats Units. Però a nivell humà no és la nostra expertesa. No ens hi vam voler posar perquè no és el nostre negoci, ni la nostra forma d'organitzar-nos ni produir. Per això vam decidir no apostar-hi.

- Us van venir a picar la porta?

- Sí, l'estat espanyol va venir a demanar-nos ajuda, però no teníem la tecnologia en aquell moment, ni l'expertesa a escala humana.
 

Inturrisi va néixer a Saracusa i té actualment 48 anys. Foto: Martí Albesa


- Durant la pandèmia, el teixit empresarial va ser un dels que més es va haver de reinventar. Com veus el teixit empresarial garrotxí?

- És molt potent. És sorprenent que en un entorn com el nostre aquí a la Garrotxa, tinguem més d'un 50% del PIB procedent de la indústria. Crec que a Catalunya només hi ha sis comarques amb aquest nivell del PIB. Quan he tingut l'oportunitat de connectar-me a les associacions empresarials de la comarca, vaig conèixer la realitat; i és sorprenent. Tenim una organització empresarial molt i molt potent que sempre treballa per al bé comú: fer una comarca millor. Això és únic i no ho trobes a tot arreu. Tinc la intenció de portar el model d'aquí a Sicília.

"El repte empresarial més gran que tenim a la Garrotxa és captar el talent"

- Per què creu que hi ha aquestes característiques a la Garrotxa?

- A vegades n'hem parlat amb companys. La comarca ha estat un lloc molt tancat pel que fa a la connectivitat: no hi havia els túnels de Bracons o l'A-26. Anar a Girona o a Barcelona era complicat i això ha fet que, de manera natural, els empresaris d'aquí s'hagin hagut d'espavilar molt més i això ha fet créixer les empreses garrotxines.

- Quins són els reptes que ha d'assumir l'empresariat garrotxí?

- Els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Adaptar les nostres empreses als objectius que marca l'ONU és el nostre futur. Hi ha molta feina feta a la comarca amb el pla estratègic Fem Garrotxa. Crec que el motor ja s'ha començat a posar en marxa perquè en el futur immediat es pugui treballar en aquests aspectes. Però el repte empresarial més gran que tenim a la Garrotxa és captar el talent.

- Ens trobem que els professionals marxen.

- I ho fan perquè no saben el que hi ha aquí. Per això el Campus Garrotxa està treballant moltíssim per donar visibilitat als instituts sobre el que realment hi ha a la comarca. Vam fer un acte de les millors notes dels estudiants garrotxins i vaig tenir una conversa amb els estudiants; realment, no coneixien el que hi ha a la Garrotxa, no coneixien Campus Garrotxa o el teixit empresarial garrotxí. Donar a conèixer el que tenim a casa és un repte i s'ha de fer perquè el talent que tenim aquí pugui reconèixer la comarca on viu com un lloc bo per a treballar.

- A vegades, ens podem pensar que quedar-nos a casa és no evolucionar?

- Pot ser. Hi ha situacions que ajuden al fet que els joves hagin de marxar, per exemple no tenim universitat, i això pot fer que no visualitzin la comarca com el primer lloc on anar a treballar. A les grans ciutats, és clar, hi ha moltes més oportunitats, més serveis i més oci, que és el que ens falta aquí a la comarca per als joves.
 

«El nivell de civisme que hi ha aquí és espectacular i això és gràcies a la gent que viu aquí». Foto: Martí Albesa

 


- Per què s'ha implicat tant a la Garrotxa. Com és que se'l coneix des de diferents capes socials?

- Quan vaig venir amb la meva dona, els meus fills només parlaven italià i tenien set i quatre anys. Vam venir sense saber l'idioma ni com ens havíem de moure. I la veritat, ho dic sempre, és que ens vam trobar molt estimats i molt acollits. Per qualsevol cosa, sempre hi havia els veïns, el propietari de la casa on vivíem, els companys de feina, etc. La gent sempre estava disposada a ajudar per fer-nos la vida més fàcil i integrar-nos. Va arribar un punt que jo vaig sentir una responsabilitat natural de retornar a la comarca allò que m'havia donat. Es tracta d'una implicació amb el cor, no hi ha cap interès i inverteixo moltes hores. Faig el que puc i com ho puc, i ho continuaré fent des de la distància, perquè la Garrotxa sigui una comarca millor.

- Com som els garrotxins?

- Fantàstics i trempats. El nivell de civisme que hi ha aquí és espectacular i això és gràcies a la gent que viu aquí. He vist coses oposades i això és un indicador de la societat. Veus que la gent et saluda cinquanta vegades al dia, i això no ho veus enlloc. Això és educació, respecte i civisme.

- Es considera garrotxí?

- Absolutament! I penso jubilar-me aquí!

- Què diria que ha aportat Zoetis a la Garrotxa?

- A part de la part laboral i econòmica, Zoetis és una empresa molt activa en l'àmbit social. Crec que socialment, Zoetis ha fet molt, està fent moltíssim i encara farà més.

"Estem mirant d'arribar a ser la primera planta mundial"

- Quan va arribar hi havia 180 treballadors. Ara ja sou 300. El futur de la planta està garantit?

- Absolutament, sí. És una planta que té molta complexitat amb diferents tecnologies i productes. Això fa que pugui ser resilient. He vist algunes plantes amb un únic producte i en el moment que hi ha una crisi i cau la demanda del producte, la planta cau. Aquí, les anteriors direccions es van dedicar a crear una diversificació i això li ha permès ser resilient. Ara la companyia ens veu com una planta d'alta tecnologia i tenim capacitat.

- On hem de situar la planta de la Garrotxa al mapa mundial de Zoetis?

- Si ho mirem en producció, a la posició número 4 de 32 plantes. La primera és Kalamazoo a Michigan, la segona és a Lincoln a Nebraska, la tercera a Charles City d'Iowa i la quarta és la Vall de Bianya. Estem a dalt del rànquing i estem mirant d'arribar a ser la primera planta mundial. Aquí tenim una cultura i sistemes de gestió únics. Des del 2002 es va començar a implantar una transformació cap a la millora contínua que ha fet que aquesta planta sigui ara una referència per la companyia des del punt de vista de gestió.

- Podem pronosticar que la planta de la Garrotxa serà la més important a escala mundial per a Zoetis?

- Crec que sí. Avui ja estem treballant per això. Des de fa dos anys estem treballant en un projecte nou. Ja estem fent des d'enginyeria el disseny d'una nova planta on desenvoluparem una nova tecnologia totalment nova al sector de la salut que no existeix i que encara està sota el departament d'investigació. El llançament dels nous productes sortiran d'aquesta planta el 2030. En total es faran quatre productes i cada un tindrà una previsió de vendes d'un bilió de dòlars.

- Això ha de catapultar la planta.

- La posarà immediatament a la primera posició. Serà una inversió entre vuitanta i cent milions d'euros. Es tracta d'una planta d'alta tecnologia totalment automatitzada que no implica tenir molts operaris, sinó més aviat persones especialitzades. Estem parlant d'un total d'entre vint o trenta treballadors.

"Convido a l'administració i a la societat garrotxina a treballar encara més amb la integració"

- Continuo mirant endavant. Quin futur li veu a la Garrotxa?

- La veig creixent des de tots els punts de vista: social, mediambiental i econòmica. Sé que tots els ajuntaments estan compromesos amb el projecte Fem Garrotxa. Crec que si continua el ritme que s'està treballant ara, la realitat del Fem Garrotxa, que seria adaptar la comarca als reptes del futur, serà imminent i referència a nivell europeu. Penso que tenim l'entorn perfecte per demostrar al món que és possible adaptar un territori amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Per això veig un futur molt bo.
 

Inturrissi és director general de la planta garrotxins des del 2016. Foto: Martí Albesa


- Quins deures li posa a la comarca?

- Convido a l'administració i a la societat en general a treballar encara més amb la integració. Tenim un 25% de la població de la comarca que és gent nouvinguda com jo i penso que s'haurien de fer programes més consistents des del punt de vista d'integració. És normal que la gent que vingui de fora tingui una altra cultura, però hauríem de buscar l'equilibri perquè puguem viure junts. Penso que hi ha d'haver programes i projectes que treballin encara més per a la integració.

- Amb el Fem Garrotxa, la llavor per a un futur millor ja està plantada?

- Crec que sí. S'ha fet molta feina que no es veu. He participat i era membre de la comissió estratègica del projecte. Ara, Fem Garrotxa és un fet que està a les mans de la gent que ha de fer els canvis. Tothom ha pogut dir la seva i ara és el moment de fer el que vam dir que faríem. Estem en una fase on necessitem tota la societat i, per descomptat, l'administració. Però la societat ha de fer la seva part.

- Què els hi demanaria als empresaris garrotxins?

- Més implicació fora de les fronteres de les seves empreses. Els hi demanaria que fossin més altruistes i ajudar a una cosa que ja existeix: unir forces tots plegats per fer una comarca millor.

- I què li diries a aquell Giovanni Inturrisi que va arribar fa vint anys?

- Que fes exactament el mateix. Soc una persona molt humil que miro cada dia el passat, el present i el futur, i em dic que baixi els fums i continuï com he estat sempre.

- Costa a vegades tocar de peus a terra?

- Sí. Hi ha moments a la vida que et fan pujar els fums. Vinc de molt avall i et trobes, a vegades, en un entorn que afavoreix això. Llavors, miro de fer tres passos enrere perquè m'agrada ser com soc i no vull aparentar allò que no soc. He passat per tot arreu: des d'operari o tècnic a responsable de la gestió d'operacions. Puc entendre perfectament com se sent la gent i com es percep una decisió presa per un director. He tingut posicions de lideratge que m'han fet prendre decisions i en tot moment he mirat tota l'empresa i he analitzat com veuria les decisions tota l'organització. Això m'ha ajudat a millora la comunicació i explicar el perquè. Quan expliques el perquè, tothom ho entén. I això és molt important.

 

Participació