29
de desembre
del
2022
L'Ajuntament d'Olot ha aprovat recentment el Document Únic de Protecció Civil Municipal (DUPROCIM). Es tracta d'un text que s'ha impulsat per primera vegada i que analitza els riscos a què està exposada la ciutat d'Olot i les actuacions que cal dur a terme en cas que esdevinguin.
El document conviu amb altres protocols que ja tenia la ciutat (nevades, inundacions o ventades) i protocols d'àmbit nacional com l'INFOCAT, INUNCAT o el SISMICAT. A través del DUPROCIM s'analitzen els riscos, les probabilitats i vulnerabilitats que pot tenir la ciutat davant d'incendis forestals, inundacions, pandèmies o terratrèmols, entre altres. L'anàlisi, que es fa a través del Mètode Mosler, conclou que Olot té "risc molt alt" d'incendi forestal, inundacions, terratrèmols i activitat volcànica.
El nou pla identifica set grans àrees boscoses que configuren el risc d'incendi a la ciutat. Es tracta de la zona de la Muntanya Pelada que agrupa el Bosc de Tosca i la zona dels Tossols, i representa la zona boscosa més habitada (390 veïns); també hi ha la zona de l'Hostal del Sol amb un nucli de població que és susceptible de patir evacuacions en cas d'incendi; la Garrinada; el volcà Montsacopa; la zona de Batet, amb vuit quilòmetres quadrats de superfície boscosa i cases disseminades; la zona del Croscat; el Triai; i les dues lleres fluvials del Fluvià i el Riudaura configurades per la vegetació de ribera.
El nou pla també indica que a la ciutat hi ha gairebé 140 hidrants distribuïts resseguint els límits de les set grans àrees boscoses. A més també s'especifiquen tres grans punts de captació d'aigua: la bassa del Mas el Puig, la piscina municipal i la piscina de les Tries.
En cas d'incendi forestal, el DUPROCIM considera que les zones amb més vulnerabilitat correspondrien als set espais forestals mencionats anteriorment i els edificis i serveis que hi ha a prop seu.
Es considera que les zones més afectades per a possibles inundacions a Olot serien el Càmping de les Tries (un 70% de la seva superfície es troba en zona inundable i l'establiment no té un pla d'autoprotecció), el passeig de Sant Roc, el Parc Espunya (amb els habitatges de l'avinguda Astúries i Extremadura) i la ronda Fluvià, sobretot, al seu pas per la Providència, on si el riu supera els 2,8 metres d'alçada es preveuen desbordaments.
A més d'aquests espais més vulnerables, el document també recull fins a 22 punts d'actuació prioritària, on en cas d'inundacions cal actuar amb preferència. Entre ells, també hi apareixen punts crítics com l'avinguda Reis Catòlics (on s'acumulen aigües que baixen de Montolivet), l'avinguda de Països Catalans a la zona de l'estadi, l'avinguda Francesc Macià al polígon de Pla de Baix, el passeig de Barcelona, la plaça Estrella i la zona dels pavellons municipals.
En el cas d'inundacions, el DUPROCIM estableix que el protocol s'haurà d'activar a partir que el riu Fluvià superi els 50 cm d'alçada. A partir d'aquí, hi ha diferents nivells d'alerta amb diferents mesures i accions fins arribar al nivell màxim que s'activa quan s'acumulen més de 40 litres per metre quadrat en només mitja hora.
El DUPROCIM recull que des del 1427 s'han registrat sis terratrèmols d'importància a la ciutat. El més gran va ser el 1427 amb una intensitat de 8 a l'escala Richter que va significar la destrucció de 200 cases, les muralles i edificis eclesiàstics. L'últim va ser el 2000 i no va tenir res a veure amb el primer documentat, ja que es va ser una sacsejada perceptible per a persones que estaven "en repòs en pisos alts".
Pel que fa a la vulnerabilitat, el nou pla no estableix zones més vulnerables que altres a causa de "la poca informació" que es té. Això fa que el document es guiï i estableixi un criteri de vulnerabilitat que depèn de l'any de construcció dels edificis de la ciutat. A partir d'aquí, estableix tres grans grups: els edificis d'abans de l'any 1050, els construïts entre el 1950 i 1970, i els de després del 1970. Això permet fer una previsió de la "sismoresistència", tot i no ser del tot acurada.
Seguint el criteri de l'any de construcció dels edificis, s'estableix que el Nucli Antic seria la zona més afectada per un terratrèmol. De fet, al DUPROCIM s'adjunta un mapa amb els edificis amb més mal estat que hi ha al barri i que serien més susceptibles a patir danys en cas d'un sisme. En total, es visualitzen 23 edificis en mal estat i sis en una situació més precària.
En el nou pla de protecció civil també defineix quines fases d'emergència s'activarien en cas de terratrèmol a Olot. Segons el document, la fase màxima s'activaria en el cas que hi hagués deu o més persones mortes o ferides greu, 100 o més persones que s'hagin quedat sense casa, hi hagi fallida de serveis bàsics a àmbit comarcal i els edificis tinguin danys moderats.
Lligat al risc de terratrèmols també es considera com a "molt alt" el risc per activitat volcànica. I és que, tal com indica el document, la ciutat d'Olt s'inclou dins el Pla Estatal de Protecció Civil davant el risc volcànic. Tot i això, el text també admet que "no hi ha cap estudi sobre la vulnerabilitat volcànica de la comarca de la Garrotxa" i per poder fer una bona prevenció i donar una resposta ràpida a l'emergència "es considera imperatiu" obtenir informació concreta d'aquest risc al territori. A causa d'això, el DUPROCIM detalla que són "poc previsibles" les afectacions d'una possible erupció volcànica a Olot i no entra en l'anàlisi de vulnerabilitats o la descripció d'actuacions i mesures a prendre.
A més de tots aquests riscos "especials", el DUPROCIM també recull els plans per a situacions com aglomeracions de gent, pandèmies, plagues, etc. Pots consultar íntegrament el document aquí.
El document conviu amb altres protocols que ja tenia la ciutat (nevades, inundacions o ventades) i protocols d'àmbit nacional com l'INFOCAT, INUNCAT o el SISMICAT. A través del DUPROCIM s'analitzen els riscos, les probabilitats i vulnerabilitats que pot tenir la ciutat davant d'incendis forestals, inundacions, pandèmies o terratrèmols, entre altres. L'anàlisi, que es fa a través del Mètode Mosler, conclou que Olot té "risc molt alt" d'incendi forestal, inundacions, terratrèmols i activitat volcànica.
Risc d'incendi forestal
El DUPROCIM recull que des del 1988 hi ha hagut 33 incendis forestals a la ciutat que han cremat un total de cinc hectàrees i mitja. El foc més important va cremar una hectàrea, va ser intencionat i va tenir lloc al Camp de Tir el 2012.El nou pla identifica set grans àrees boscoses que configuren el risc d'incendi a la ciutat. Es tracta de la zona de la Muntanya Pelada que agrupa el Bosc de Tosca i la zona dels Tossols, i representa la zona boscosa més habitada (390 veïns); també hi ha la zona de l'Hostal del Sol amb un nucli de població que és susceptible de patir evacuacions en cas d'incendi; la Garrinada; el volcà Montsacopa; la zona de Batet, amb vuit quilòmetres quadrats de superfície boscosa i cases disseminades; la zona del Croscat; el Triai; i les dues lleres fluvials del Fluvià i el Riudaura configurades per la vegetació de ribera.
El nou pla també indica que a la ciutat hi ha gairebé 140 hidrants distribuïts resseguint els límits de les set grans àrees boscoses. A més també s'especifiquen tres grans punts de captació d'aigua: la bassa del Mas el Puig, la piscina municipal i la piscina de les Tries.
En cas d'incendi forestal, el DUPROCIM considera que les zones amb més vulnerabilitat correspondrien als set espais forestals mencionats anteriorment i els edificis i serveis que hi ha a prop seu.
La zona nord d'Olot, des de l'aire Foto: Cedida
Risc d'inundacions
El nou pla local de protecció civil recull dos grans episodis d'inundacions a la ciutat. Un va ser el conegut com l'"Aiguat d'Olot" el 1940, que va registrar 2.000 litres en només tres dies. L'altre va ser el 2020 durant el temporal Glòria amb 343 litres en quatre dues. Per analitzar el risc d'inundacions, el DUPROCIM detalla que cal tenir en compte cinc cursos d'aigua: el riu Fluvià, la riera de Riudaura, el rec de Garroges, el rec de Revell i el de Benavent.Es considera que les zones més afectades per a possibles inundacions a Olot serien el Càmping de les Tries (un 70% de la seva superfície es troba en zona inundable i l'establiment no té un pla d'autoprotecció), el passeig de Sant Roc, el Parc Espunya (amb els habitatges de l'avinguda Astúries i Extremadura) i la ronda Fluvià, sobretot, al seu pas per la Providència, on si el riu supera els 2,8 metres d'alçada es preveuen desbordaments.
A més d'aquests espais més vulnerables, el document també recull fins a 22 punts d'actuació prioritària, on en cas d'inundacions cal actuar amb preferència. Entre ells, també hi apareixen punts crítics com l'avinguda Reis Catòlics (on s'acumulen aigües que baixen de Montolivet), l'avinguda de Països Catalans a la zona de l'estadi, l'avinguda Francesc Macià al polígon de Pla de Baix, el passeig de Barcelona, la plaça Estrella i la zona dels pavellons municipals.
En el cas d'inundacions, el DUPROCIM estableix que el protocol s'haurà d'activar a partir que el riu Fluvià superi els 50 cm d'alçada. A partir d'aquí, hi ha diferents nivells d'alerta amb diferents mesures i accions fins arribar al nivell màxim que s'activa quan s'acumulen més de 40 litres per metre quadrat en només mitja hora.
L'església de Sant Esteve i el centre d'Olot Foto: Pau Masó
Terratrèmols i risc volcànic
Olot no té un Pla d'Actuació Municipal per a terratrèmols i per això es regeix del Pla SISMICAT de la Generalitat de Catalunya, tot i que es considera que la ciutat hauria de tenir un pla específic per aquesta mena de circumstàncies. El SISMICAT considera Olot una zona amb possibilitats de patir terratrèmols d'una magnitud de 5 a l'escala de Richter, que podria provocar la destrucció d'edificacions antigues o precàries.El DUPROCIM recull que des del 1427 s'han registrat sis terratrèmols d'importància a la ciutat. El més gran va ser el 1427 amb una intensitat de 8 a l'escala Richter que va significar la destrucció de 200 cases, les muralles i edificis eclesiàstics. L'últim va ser el 2000 i no va tenir res a veure amb el primer documentat, ja que es va ser una sacsejada perceptible per a persones que estaven "en repòs en pisos alts".
Pel que fa a la vulnerabilitat, el nou pla no estableix zones més vulnerables que altres a causa de "la poca informació" que es té. Això fa que el document es guiï i estableixi un criteri de vulnerabilitat que depèn de l'any de construcció dels edificis de la ciutat. A partir d'aquí, estableix tres grans grups: els edificis d'abans de l'any 1050, els construïts entre el 1950 i 1970, i els de després del 1970. Això permet fer una previsió de la "sismoresistència", tot i no ser del tot acurada.
Seguint el criteri de l'any de construcció dels edificis, s'estableix que el Nucli Antic seria la zona més afectada per un terratrèmol. De fet, al DUPROCIM s'adjunta un mapa amb els edificis amb més mal estat que hi ha al barri i que serien més susceptibles a patir danys en cas d'un sisme. En total, es visualitzen 23 edificis en mal estat i sis en una situació més precària.
En el nou pla de protecció civil també defineix quines fases d'emergència s'activarien en cas de terratrèmol a Olot. Segons el document, la fase màxima s'activaria en el cas que hi hagués deu o més persones mortes o ferides greu, 100 o més persones que s'hagin quedat sense casa, hi hagi fallida de serveis bàsics a àmbit comarcal i els edificis tinguin danys moderats.
Lligat al risc de terratrèmols també es considera com a "molt alt" el risc per activitat volcànica. I és que, tal com indica el document, la ciutat d'Olt s'inclou dins el Pla Estatal de Protecció Civil davant el risc volcànic. Tot i això, el text també admet que "no hi ha cap estudi sobre la vulnerabilitat volcànica de la comarca de la Garrotxa" i per poder fer una bona prevenció i donar una resposta ràpida a l'emergència "es considera imperatiu" obtenir informació concreta d'aquest risc al territori. A causa d'això, el DUPROCIM detalla que són "poc previsibles" les afectacions d'una possible erupció volcànica a Olot i no entra en l'anàlisi de vulnerabilitats o la descripció d'actuacions i mesures a prendre.
A més de tots aquests riscos "especials", el DUPROCIM també recull els plans per a situacions com aglomeracions de gent, pandèmies, plagues, etc. Pots consultar íntegrament el document aquí.