1 de 10
economia

​La Garrotxa ja ha superat la ferida econòmica de la pandèmia

L'últim any, l'activitat econòmica comarcal ha crescut un 5'9% i ha recuperat els nivells del 2019

El sector industrial, i especialment l'agroalimentari, és el que ha tirat del carro en la recuperació garrotxina | ACN
per Redacció, Olot | 30 de novembre de 2022 a les 11:03 |
La Garrotxa és una de les comarques gironines que ja ha recuperat els nivells econòmics d'abans de la pandèmia. Així ho assegura l'anuari del BBVA. Juntament amb el Pla de l'Estany, el Gironès i el Ripollès, la Garrotxa ja s'ha recuperat del sotrac econòmic de la covid.

L'anuari que anualment publica el BBVA analitza el creixement a partir del Valor Afegit Brut (VAB), un indicador que mesura la riquesa generada. A la Garrotxa aquest valor va augmentar un 5,9% durant l'últim any, un fet que ha ajudat a la comarca a recuperar els valors del 2019. Per davant la Garrotxa, s'hi situa el Gironès (+7,7%), el Pla de l'Estany (+7,2%) i el Ripollès (+6,2%). En canvi, tot i també créixer, el Baix i Alt Empordà o la Selva necessitaran part del 2023 per acabar-se de recuperar.

Segons l'autor de l'anuari, Josep Oliver, aquestes dues velocitats es deuen al repartiment dels sectors econòmics a cada territori. "A la Garrotxa, per una combinació de més pes dels serveis col·lectius (sanitat, educació o administració pública), més pes dels serveis privats no personals (serveis de suport a l'activitat productiva) i per més pes de la indústria manufacturera, doncs, globalment, quan mires el 2022 pots afirmar que ja ha superat el nivell del 2019. Mentre que la resta de comarques més dependents dels serveis personals (comerç, hostaleria, activitats immobiliàries o activitats recreatives), necessitaran una bona part del 2023 per tancar part de l'esquerda o la ferida que va provocar la covid", diu Oliver.

La demarcació gironina creix, en global


A àmbit de demarcació, l'any passat les comarques gironines van créixer un 6,9%, per sobre la mitjana catalana (5,8%). Tot i aquest augment, però, la demarcació encara no va deixar enrere els estralls de la covid, perquè només durant el 2020 la contracció va ser tan forta que el VAB del territori va arribar a caure fins a un -14,4%. L'autor de l'estudi explica que, si bé la demarcació ja ha recuperat l'ocupació que va destruir la pandèmia, "en termes d'activitat encara s'arrosseguen les seves cicatrius". Josep Oliver admet que durant l'any passat l'economia gironina va créixer de manera "excepcional" -també, tenint en compte d'allà on es venia- però que, tot i això, encara no n'hi ha hagut prou per superar la sotragada de la covid.
 

Imatge d'arxiu Foto: URV


Frenada, però no per això recessió


L'economista -aquí, a títol personal- també fa projeccions sobre quina evolució tindrà l'economia gironina en els propers mesos. Josep Oliver admet que arran de la inflació, i les incerteses derivades de la guerra a Ucraïna, l'economia gironina es frenarà. Però d'entrada, es resisteix a parlar que s'entri en recessió.

Segons explica, això es deu, sobretot, a què no s'està destruint ocupació (a diferència de crisis anteriors com les del 2008 i el 2013). "És evident que en termes de renda de les famílies la inflació resta; però sobretot, allò que resta més és l'atur", afirma Oliver. "I de moment, l'ocupació no dona cap senyal que s'entri en un procés de destrucció; allò que sí que veiem és que hi ha un ritme menor de creixement, però això és diferent", afegeix.

En referència a les comarques gironines, l'economista diu que, ara per ara, no es pot "atrevir" a dir que s'entri en recessió. "Que hi haurà una frenada de l'economia, segur; però encara està per veure si s'entra en recessió tècnica, perquè en termes turístics al territori encara queda molta feina per fer, i ara per ara, les xifres d'afiliació al comerç o a l'hostaleria no decauen", concreta.

Segons Josep Oliver, la causa directa d'aquesta desacceleració és clarament la crisi energètica. "De moment, aquest xoc és el que està provocant la frenada a totes les economies, però no estem parlant d'una crisi d'una magnitud com la que es va viure als anys 70", explica el catedràtic emèrit. I aquí, l'economista creu que Europa ho està suportant "raonablement bé", perquè al seu entendre, "fins a l'estiu de l'any vinent no cal preocupar-se per problemes d'abastiment".

 

Participació