23
de novembre
del
2022
Després de negar-se donar el seu punt de vista als mitjans de comunicació, el regidor d'Habitatge sí que ha acabat parlant del desallotjament de Sant Miquel. Ho va fer al ple municipal de dijous passat. Va ser en una pregunta de la CUP que demanava saber quantes famílies s'havien desallotjat, quantes estaven pendents d'una solució i si s'havia ofert alguna alternativa residencial a aquelles que no s'havien inscrit al registra de sol·licitants d'habitatge de protecció oficial.
En la resposta, el regidor d'Habitatge, Jordi Güell, no va detallar xifres, però va defensar que el consistori només havia col·laborat amb la propietat i no amb l'empresa Desokupa: "L'Ajuntament d'Olot no va col·laborar amb aquesta empresa, sinó amb la propietat de l'immoble. Va ser la propietat de l'immoble qui va contractar Desokupa. Molts dels tractes no els vam poder visualitzar ni ser-hi presents perquè es van fer fora del marc de col·laboració entre l'Ajuntament i la propietat". Segons va explicar aquest mateix diari, Desokupa va intentar fer fora algunes famílies fent-se passar per Policia Nacional.
Setmanes abans del desallotjament, l'Ajuntament es va avenir a col·laborar amb la propietat de l'immoble per intentar regularitzar la situació d'algunes de les famílies que vivien de manera irregular als pisos desallotjats. Segons Güell, a algunes se'ls hi va oferir un contracte de lloguer, però no totes hi van accedir. "És la segona vegada que l'Ajuntament col·labora amb la propietat d'un immoble per ajudar a regularitzar les situacions d'irregularitat i precarietat en què moltes famílies es troben. Si estan en situació de vulnerabilitat, el fet de no tenir un document que garanteixi el dret a l'habitatge, és una situació molt crítica per aquestes famílies", diu Güell.
Paral·lelament a la col·laboració amb l'Ajuntament, la propietat va decidir contractar Desokupa per fer fora aquells ocupes incívics i algunes famílies. Segons el regidor d'Habitatge aquest va ser un límit que el consistori no pot tolerar: "La col·laboració de l'administració amb un propietari s'ha de protocol·litzar i s'ha de basar en una sèrie de condicions. En el sentit que l'ajuntament no es pot veure involucrat en certs tractes que s'escapen del marc regulador". Güell també va afirmar que aquesta "actitud col·laboradora" té uns límits i per això l'equip de govern es desmarca de l'actuació de Desokupa, ja que va ser contractada exclusivament per la propietat amb qui, paral·lelament el consistori col·laborava per intentar regularitzar la situació d'algunes famílies.
Amb tot plegat, la CUP va aprofitar la situació per demanar a l'Ajuntament que en futures col·laboracions amb propietats es posi la condició de no utilitzar empreses de desnonaments extrajudicials: "Demanem que l'Ajuntament, en aquells casos que s'ofereixi a una propietat col·laborar per regular els lloguers de famílies vulnerables, posi com a condició que no s'utilitzarà cap altra empresa per mediar, negociar o desnonar extrajudicialment a ningú. Per mediar i negociar ja tenim l'oficina d'habitatge i sí algú vol desnonar, que vagi per les vies legals establertes", va assenyalar el portaveu cupaire, Jordi Gasulla.
En la resposta, el regidor d'Habitatge, Jordi Güell, no va detallar xifres, però va defensar que el consistori només havia col·laborat amb la propietat i no amb l'empresa Desokupa: "L'Ajuntament d'Olot no va col·laborar amb aquesta empresa, sinó amb la propietat de l'immoble. Va ser la propietat de l'immoble qui va contractar Desokupa. Molts dels tractes no els vam poder visualitzar ni ser-hi presents perquè es van fer fora del marc de col·laboració entre l'Ajuntament i la propietat". Segons va explicar aquest mateix diari, Desokupa va intentar fer fora algunes famílies fent-se passar per Policia Nacional.
Setmanes abans del desallotjament, l'Ajuntament es va avenir a col·laborar amb la propietat de l'immoble per intentar regularitzar la situació d'algunes de les famílies que vivien de manera irregular als pisos desallotjats. Segons Güell, a algunes se'ls hi va oferir un contracte de lloguer, però no totes hi van accedir. "És la segona vegada que l'Ajuntament col·labora amb la propietat d'un immoble per ajudar a regularitzar les situacions d'irregularitat i precarietat en què moltes famílies es troben. Si estan en situació de vulnerabilitat, el fet de no tenir un document que garanteixi el dret a l'habitatge, és una situació molt crítica per aquestes famílies", diu Güell.
Paral·lelament a la col·laboració amb l'Ajuntament, la propietat va decidir contractar Desokupa per fer fora aquells ocupes incívics i algunes famílies. Segons el regidor d'Habitatge aquest va ser un límit que el consistori no pot tolerar: "La col·laboració de l'administració amb un propietari s'ha de protocol·litzar i s'ha de basar en una sèrie de condicions. En el sentit que l'ajuntament no es pot veure involucrat en certs tractes que s'escapen del marc regulador". Güell també va afirmar que aquesta "actitud col·laboradora" té uns límits i per això l'equip de govern es desmarca de l'actuació de Desokupa, ja que va ser contractada exclusivament per la propietat amb qui, paral·lelament el consistori col·laborava per intentar regularitzar la situació d'algunes famílies.
Amb tot plegat, la CUP va aprofitar la situació per demanar a l'Ajuntament que en futures col·laboracions amb propietats es posi la condició de no utilitzar empreses de desnonaments extrajudicials: "Demanem que l'Ajuntament, en aquells casos que s'ofereixi a una propietat col·laborar per regular els lloguers de famílies vulnerables, posi com a condició que no s'utilitzarà cap altra empresa per mediar, negociar o desnonar extrajudicialment a ningú. Per mediar i negociar ja tenim l'oficina d'habitatge i sí algú vol desnonar, que vagi per les vies legals establertes", va assenyalar el portaveu cupaire, Jordi Gasulla.