judici a la mesa
El Suprem ordena repetir el judici contra Lluís Guinó i la mesa del Parlament
L'alt tribunal considera que s'ha vulnerat el dret al jutge imparcial
Els membres de la mesa del Parlament, a les portes del TSJC aquest dimarts | Adrià Costa
El Tribunal Suprem ha ordenat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) repetir el judici contra els quatre membres sobiranistes de l'antiga mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell. Es tracta de l'alcalde de Besalú, Lluís Guinó, i Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet, que l'any 2020 van ser condemnats a un any i vuit mesos d'inhabilitació per haver permès el debat i tramitació de les lleis de desconnexió. Ara, el Suprem considera que es va vulnerar el dret a un tribunal imparcial perquè dos dels magistrats que van jutjar la causa havien "exterioritzat en interlocutòries prèvies una presa de postura explícita" sobre el procés. D'aquesta manera, accepta el recurs dels condemnats, anul·la el judici i ordena repetir-lo amb un tribunal amb nous membres.
Els dos magistrats assenyalats són Jesus María Barrientos, president del TSJC i del tribunal que va jutjar la mesa, i Carlos Ramos, ponent de la sentència. Els recurrents denunciaven manca d'imparcialitat d'aquests dos jutges perquè van formar part de la sala que va admetre les querelles que, més endavant, van donar lloc al procediment que va acabar en el judici. Els quatre condemnats van denunciar que, en resolucions de 2017, quan es destinaven els recursos de súplica, els magistrats en qüestió van posicionar-se en diverses qüestions, cosa que suposava un prejudici clar en relació amb els arguments de les defenses. El Suprem ha estimat aquests recursos i per això ha ordenat repetir el judici, tot i defensar la "trajectòria professional" dels magistrats en qüestió.
La sentència del Suprem, de 77 pàgines, diu que el dret a un jutge imparcial exigeix als membres del tribunal que jutja la causa compareguin sense haver-se posicionat prèviament sobre les qüestions que s'han de resoldre. "La partida ha de començar amb el marcador a zero", diuen la sala penal del Suprem, que presideix el magistrat Manuel Marchena, responsable de la sentència contra Carme Forcadell i la resta de presos polítics. La sala ha aplicat la doctrina del Tribunal Constitucional (TC) i del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i ha acordat la nul·litat del judici perquè els magistrats havien pres part de la qüestió anteriorment, cosa que posava en dubte la seva imparcialitat per jutjar la causa.
Els dos magistrats assenyalats són Jesus María Barrientos, president del TSJC i del tribunal que va jutjar la mesa, i Carlos Ramos, ponent de la sentència. Els recurrents denunciaven manca d'imparcialitat d'aquests dos jutges perquè van formar part de la sala que va admetre les querelles que, més endavant, van donar lloc al procediment que va acabar en el judici. Els quatre condemnats van denunciar que, en resolucions de 2017, quan es destinaven els recursos de súplica, els magistrats en qüestió van posicionar-se en diverses qüestions, cosa que suposava un prejudici clar en relació amb els arguments de les defenses. El Suprem ha estimat aquests recursos i per això ha ordenat repetir el judici, tot i defensar la "trajectòria professional" dels magistrats en qüestió.
La sentència del Suprem, de 77 pàgines, diu que el dret a un jutge imparcial exigeix als membres del tribunal que jutja la causa compareguin sense haver-se posicionat prèviament sobre les qüestions que s'han de resoldre. "La partida ha de començar amb el marcador a zero", diuen la sala penal del Suprem, que presideix el magistrat Manuel Marchena, responsable de la sentència contra Carme Forcadell i la resta de presos polítics. La sala ha aplicat la doctrina del Tribunal Constitucional (TC) i del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i ha acordat la nul·litat del judici perquè els magistrats havien pres part de la qüestió anteriorment, cosa que posava en dubte la seva imparcialitat per jutjar la causa.
Ara a portada
El més llegit