Blai Ortiz: «Un cos de policia ha de ser el reflex de la societat a qui serveix»

Aquest 2022 fa 25 anys que la Garrotxa va veure com s'obrien les portes de la primera i única comissaria de la comarca. Situada al Pla de Baix d'Olot, les instal·lacions han vist tota mena de successos i situacions que, com si fos les mateixes parets, també ha viscut l'actual cap de la comissaria. Amb el seu tarannà positiu, compromès i natural, Blai Ortiz apareix en les primeres fotografies que es van fer i va fer de la comissaria d'Olot.

Amant del contrast, la llum i l'objectiu, Ortiz va ser un dels primers mossos garrotxins i després de treballar a la unitat d'investigació a Girona va aterrar a la Garrotxa el 1996. Al cap de deu anys va ocupar un càrrec que té moltes llums, però també ombres. Des del 2005 dirigeix un cos que avui en dia té 90 agents i que serveix a una comarca que molts consideren "terra de successos".

La delinqüència garrotxina, la crònica negra comarcal, la presència de la dona dins el cos o l'evolució que ha viscut la comissaria aquests 25 anys, son qüestions que posem sobre la taula en una conversa amb Blai Ortiz, un policia que, abans que Mosso, és ciutadà.

- Ja volia ser Mosso de jove?

- Sempre m'han agradat molt els treballs que estan relacionats amb les persones, cuidar-les o protegir-les. Es tracta de la voluntat de servei que tenen algunes persones. La vaig canalitzar entrant primer a la Policia Municipal (1984-1989) i, després, quan es va potenciar el cos de Mossos d'Esquadra vaig veure l'oportunitat d'entrar. En l'època contemporània, vaig ser el primer mosso garrotxí que es va presentar. Vam ser una oposició d'unes 300 persones d'arreu de Catalunya.

- Com recorda el 1996 i la inauguració?

- Ho recordo amb molta il·lusió. Hi havia una expectativa de veure com entraríem nosaltres com a policia integral al territori i quina eficàcia tindríem com a cos. Comptàvem amb l'avantatge de ser un cos jove, nou i modern, i això va ser part de l'èxit. L'altra part és que dins el nostre ADN hi ha el treball des del vessant de la proximitat i tenir comunicació directa amb els alcaldes, el teixit empresarial, associatiu, la gent gran o les escoles. Hem de ser una policia catalana i oberta que es coneix el territori, la cultura i els costums de la societat a què serveix.

- Creu que aconseguiu aquest objectiu de proximitat?

- Sí. I tenim molt bona acceptació. Tinc reunions i trucades contínues amb els alcaldes. Cada setmana es visiten tots els ajuntaments de la comarca. Els ajuntaments ens traslladen algunes problemàtiques entre els veïns i fem de missatgers i mediadors.
 
- El propòsit de ser pròxim neix per donar més seguretat al ciutadà?

- La presència uniformada o la presència d'un cotxe patrulla ja et dona una seguretat i això sí que ho hem notat d'una manera important. I després, també hi ha aquella situació en què qualsevol ciutadà pot tenir la confiança de parlar amb qualsevol patrulla i traslladar inquietuds. Crec que tot això és l'èxit de la proximitat.

- Que hi hagi agents de la Garrotxa treballant a la Garrotxa pot suposar algun problema?

- Ho tenen molt interioritzat: en qualsevol moment pot entrar en conflicte amb una situació, però sempre ens ensenyen que hem d'actuar de la mateixa manera en qualsevol situació. Ser pròxim no vol dir ser laxa. Un pot ser proper, però ser ferm amb les seves decisions o actuacions.

- Ha canviat molt la comissaria del 1996 amb la d'ara?

- Ha canviat perquè ens hem sabut adaptar als nous temps. L'èxit d'un cos de policia és que es vagi adaptant a les noves circumstàncies i situacions que la societat li planteja. Com més ràpida és aquesta adaptació, més èxit té. Abans no teníem un grup d'atenció a la víctima i ara el tenim. Hi ha un grup que fa seguiment dels casos de violència de gènere i se'ls hi dona suport. Tampoc teníem una oficina de relacions amb la comunitat i ara la tenim. També ha canviat el sistema informàtic: recordo quan anava a revelar fotografies amb un rodet; ara tenim les càmeres digitals. També tenim circuit tancat de càmeres a tota la comissaria i a la zona de garjoles. Han canviat també les comunicacions: l'A-26 i el Túnel de Bracons no hi eren i això ens deixava com una comarca una mica més aïllada.

- Això últim (estar aïllats) ajudava?

-Una societat ha d'arribar a l'equilibri entre el desenvolupament econòmic i social, i el risc que suposa aquest desenvolupament. Amb una hora puc anar a teatre a Barcelona, abans era impensable. Hem guanyat amb desenvolupament cultural, turístic, econòmic i social. Què ha passat? Doncs que de la mateixa facilitat que els turistes poden venir a la comarca, alguns delinqüents també ho aprofiten. Nosaltres no podem garantir una seguretat al 100%, i des que existeix l'home, existeixen persones que no respecten les normes. El que intentem fer és reduir a la mínima expressió l'impacte delinqüencial a la nostra comarca.
 
- Com a cap de comissaria ha canviat?

- El meu objectiu sempre ha estat servir la comarca de la Garrotxa i ser molt proper a la gent i les persones. Hem passat per moltes experiències totalment desagradables i que han marcat en negatiu la ciutat per coses que crec que queden lluny, però la memòria col·lectiva encara les recorda.

- Tornaria a acceptar el càrrec?

- Sí, m'ha ensenyat moltíssim. És un càrrec de responsabilitat, gestió i compromís. Si no tens compromís de servir a la ciutadania, no fa falta. Estic aquí les 24 hores i la gent ho sap. Estic satisfet que una persona que té un problema em truqui perquè m'agrada aquesta confiança.

- Ara la comissaria té 90 agents. Quan es va inaugurar en tenia 120. Això és una contradicció?

- El primer titular sembla contradictori, però hem de llegir la lletra petita. Abans se saturaven les comissaries perquè hi hagués un grup de treballadors que agafava experiència per quan s'obrís la següent comissaria. Si em demana si calen més agents, i tant. Si tinc més agents puc donar més serveis, però amb els actuals crec que s'està donant un bon nivell de seguretat, tot i que a les xarxes socials sempre surten notícies de robatoris. L'altaveu de les xarxes socials és brutal i s'ha de valorar i ponderar els fets, sense treure-li importància perquè hi són.

- Quantes dones al cos de Mossos d'Esquadra a la Garrotxa?

- Vint-i-una. És una línia marcada pel Departament d'Interior. Hi ha el compromís d'augmentar la presència de dones en la funció policial. Però jo vaig més enllà: a la comarca tenim unes 100 nacionalitats. No hem de perdre de vista que un cos de policia ha de ser el reflex de la societat a qui serveix. A la Garrotxa tenim una societat molt heterogènia amb catalans que són d'altres orígens i els hem d'incorporar a les nostres plantilles seguint el model holandès o anglès que incorporen tots aquests grups representatius de la societat.
 
- Hi ha alguna raó per què avui no hi hagi, per exemple, una persona marroquina al cos?

- N'hem tingut. Hi ha hagut un o dos agents marroquins a la comissaria, i nosaltres encantats. Ara, per què costa que n'hi hagi? Ho desconec.

- Com definiria la delinqüència garrotxina?

- De delinqüència autòctona en tenim poca. Ens fa més mal la que ve, no la que hi ha. A la comarca sí que tenim determinades persones o un grup reduït que es dedica a fer delictes, però son fàcilment detectables.

- Ha anat a més la delinqüència?

- No crec que hagi anat a més, però sí que s'ha especialitzat. Un robatori a una casa o un vidre d'un cotxe trencat genera inseguretat, però ens estem oblidant dels delictes tecnològics que estan pujant d'una manera brutal. Han augmentat d'una manera ostensible, des de la covid fins ara, tots els delictes a través de les xarxes (doblar targetes, inversió en bitcoins o estafes per internet). No hi ha dia que passi que no tinguem una, dues o tres denúncies per estafa, i els imports són importants.

- Abans comentava que la sensació d'inseguretat es multiplica a través de la xarxa. Quina recomanació faria a la ciutadania que s'informa a través de les xarxes socials?

- Una cosa són les informacions que dona un periodista i un mitjà establert, i l'altra cosa és la xarxa, que no té cap filtre. El periodista seriós rep la notícia, la contrasta, la valora i la publica. A les xarxes es rep la notícia i la multipliquen. Una cosa és el so (la nota de música) i l'altra cosa el soroll. A la xarxa, si han fet dos o tres robatoris en un poble, hores després sembla que hi ha hagut 300. Tenim aquesta realitat i hem de conviure amb aquesta. Per mi és molt diferent un mitjà que és seriós i professional que una xarxa social que no hi ha filtre i tothom hi pot dir la seva.

- Què en pensa de l'Informador de la Garrotxa?

- No deixem que ens condicioni. Nosaltres encara fem la nostra feina faci el que faci qualsevol mitjà. Nosaltres treballem directament amb el problema que tenim. Això sí, a vegades hem hagut d'aclarir a un ajuntament quin és el so i quin ha estat el soroll.
 
- Entén que a Olot hi hagi una reputació dolenta pel que fa als successos?

- Em sap molt de greu perquè la ciutat i la Garrotxa té coses molt positives que superen amb escreix aquests episodis. Mentre la memòria individual tendeix a eliminar les qüestions negatives perquè no caiguem en una depressió, a memòria col·lectiva es consolida amb aquestes notícies que em nego a tenir present perquè és una cosa que ja ha passat i fereix més sentiments que no pas aporta coses positives.

- Amb què es queda d'aquests 25 a la comissaria d'Olot?

- Amb l'acceptació de la gent. Em quedo amb l'agraïment dels avis quan anem a fer les xerrades i el somriure dels nens quan anem a les escoles. Em quedo amb la tranquil·litat de la dona que ve a presentar una denúncia i veu que se l'escolta. Em quedo amb tot això que és el millor que em pot aportar la Garrotxa.

- Li queda menys trajectòria a la comissaria de la que ja ha viscut. Alguna cosa al tinter?

- El comandament que vingui a substituir-me tindrà tot el meu suport, però li demanaré que tingui la sensibilitat que es mereixen els ciutadans de la Garrotxa. Amb això en faig prou, i de moment no hi penso. Què faria a casa?