1 de 10
emergències

Baixen lleugerament els rescats dels Bombers a la Garrotxa

Respecte el 2021, aquest any se n'han fet dos menys

Un rescat a alta muntanya | Bombers
per Redacció, Olot, Catalunya | 14 de novembre de 2022 a les 09:46 |
Els Bombers han fet un 8% menys de rescats a les comarques gironines des de principi d'any respecte al mateix període del 2021. En concret, entre l'1 de gener i el 31 d'octubre, s'ha passat de 420 serveis a 385. Les comarques amb més incidència són el Ripollès i l'Alt Empordà, amb 82 i 80 rescats respectivament. El sergent responsable de la unitat GRAE a Olot, Pere Planagumà, ho atribueix al fet que "són les més turístiques" i, en el cas del Ripollès, perquè és "l'única que té alta muntanya". "Si l'incident passa a 2.000 metres i en un lloc de difícil accés, és habitual que es requereixi el servei", afirma. De fet, on més rescats s'han fet és precisament a muntanya, amb 236 (el 61% del total).

Planagumà reconeix que tot i constatar que els rescats han disminuït, no saben amb exactitud quines són "les causes reals" però valoren dues possibilitats. Per una banda, que després de l'eliminació de les restriccions per la pandèmia, "hi ha menys turistes" fent activitats esportives sobre el terreny. I, per l'altra, que la gent està més conscienciada i pren més precaucions. 

A la Garrotxa, dos rescats menys


El Ripollès és la comarca de la demarcació de Girona que habitualment concentra més rescats i també on més s'han reduït aquest 2022, en passar de 107 a 82. D'aquests, 61 s'han efectuat a muntanya i la resta es reparteixen entre rescats de persones perdudes (19) i rescats o recerques al medi fluvial (2). Planagumà ho atribueix al fet que el Ripollès "és l'única que té alta muntanya". De fet, el pobles on més se n'han fet estan situats a cotes elevades i a tocar del parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser: Setcases (16) i Queralbs (28). El sergent ho contraposa amb un entorn humanitzat, on és "més fàcil trobar ajuda".

L'Alt Empordà és la segona comarca on s'efectuen més rescats, tot i haver passat de 92 el 2021 a 80 aquest 2022. D'aquests, 33 s'han fet a muntanya i els altres es reparteixen entre rescats de persones perdudes (33), rescats o recerques al medi marítim (20) i al medi fluvial (4). Les localitats on s'han hagut d'evacuar més persones en aquesta comarca són Cadaqués (8), Roses (10), l'Escala (11), i el Port de la Selva (12). Segons explica el responsable de la unitat GRAE a Olot, la majoria dels que s'efectuen a muntanya, són "en camins de ronda" i els que es fan al mar, són sobretot "de gent que està navegant amb barca o caiac".
 

Un rescat a la costa gironina Foto: Bombers


A la resta de comarques gironines els rescats s'han, pràcticament, mantingut. Al Baix Empordà, s'ha passat de 77 a 75 i a la Garrotxa, de 46 a 48. Al Pla de l'Estany s'han mantingut els 6 de l'any anterior i al Gironès, els 31. I, finalment, a la Selva hi ha hagut un lleuger increment, en passar del 61 de l'any passat als 63 del mateix període d'enguany.

Les causes dels rescats


El responsable de la unitat GRAE a Olot detalla que els rescats es produeixen, principalment, per dues causes. El primer factor possible, apunta, és la "fatalitat"; quan algú es fa mal i requereix assistència per ser evacuat. Però també poden produir-se per "no haver valorat bé la ruta o el nivell del grup, no haver-se equipat bé, per falta d'hidratació...". Planagumà detalla que "hi ha molts factors" possibles, però avisa que cal "ser conscients de l'entorn" per evitar la segona casuística.

Descentralització dels recursos


Actualment i en paral·lel, el cos de Bombers treballa per descentralitzar els recursos. L'objectiu és tenir-los a prop d'on hi ha els equips de rescat i reduir el temps d'actuació. En aquest sentit, al Parc de Bombers d'Olot disposen d'un helicòpter 220 dies l'any. Planagumà explica que la voluntat és tenir-lo sempre i ho justifica dient que "si és a Sabadell -on es guarda quan no està a la Garrotxa-, hi ha una estona més de vol que fa que s'endarrereixi el servei". Per aquest fet, considera que, la forma òptima de gestionar el recurs és tenir-lo "descentralitzat per augmentar l'eficiència" a l'hora de fer el servei.

 

Participació