1 de 10
Mapa interactiu

Quant cobren els alcaldes de la Garrotxa?

El que més és Pep Berga i el que menys Miquel Palomeras

Una vara d'alcalde. | Martí Albesa
per Roger Tugas Vilardell, 14 de novembre de 2022 a les 07:30 |
La remuneració dels polítics sempre ha estat una qüestió controvertida i, mentre alguns sectors reclamen sous elevats en consonància amb la seva responsabilitat, d'altres en defensen de més baixos per acostar-se als estàndards mitjans de la població que representen. Per abordar-ho amb dades, el Ministeri de Política Territorial ofereix xifres anuals per poder comparar els salaris bruts dels alcaldes i alcaldesses, i aquesta setmana ha publicat les dades referides al 2021. Aquestes es poden consultar al següent mapa, el qual permet filtrar també per aquells que hi tenen dedicació completa, només parcial o sense cap temps determinat -ja sigui perquè es tracta de municipis petits o perquè tenen altres càrrecs a altres institucions d'on perceben la major part de remuneració.

A la Garrotxa, qui té el sou més alt és l'alcalde d'Olot, Pep Berga. Cobra 58.000 euros bruts a l'any amb dedicació exclusiva (uns 4.800 euros al mes fent el càlcul amb les pagues extres prorratejades). També amb dedicació exclusiva el segueix l'alcalde de Santa Pau, Pep Companys, amb més de 41.400 euros a l'any. En tercer lloc, hi trobem Maria Vidal de Sant Joan les Fonts amb més de 31.000 euros de salari i dedicació parcial.

De fet, només hi ha tres alcaldes a la Garrotxa que tenen dedicació exclusiva: Pep Berga, Pep Companys i Lluís Amat (qui cobra gairebé 24.000 euros l'any). Hi ha deu alcaldes que tenen dedicació parcial i cinc que s'ocupen de l'alcaldia sense dedicació (Besalú, Sant Aniol, les Preses, Beuda i Sales de Llierca). Precisament, els que cobren menys són dins aquest últim grup: Miquel Palomeras (220 euros l'any), Francesc Oliveras (348), Lluís Guinó (414 euros l'any) i Bernat Sanz (2580). 

Consulta el salari dels alcaldes catalans


Clicant o passant el cursor per cada municipi, apareix tota la informació del salari, el nom i partit de l'alcalde, i el nombre d'habitants

Com es pot comprovar, els municipis amb més població tendeixen a ser lògicament també aquells amb salaris més elevats per a qui dirigeix l'ajuntament. Així, la retribució més alta és la de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de 100.000 euros, si bé això només ocorre sobre el paper, ja que, segons exposa el web del consistori, d'aquests renuncia anualment a 56.900 euros que són destinats a projectes socials. Encara que sigui formalment, però, es tracta també del segon sou més alt de l'Estat -Barcelona és també la segona ciutat més gran-, només per darrere del de l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, de 108.517,8 euros.

Tornant als municipis catalans, els altres alcaldes amb sous més alts són el de Terrassa, Jordi Ballart (76.006 euros anuals); el de Tarragona, Pau Ricomà (73.444,6); el de Reus, Carles Pellicer (71.196); el del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler (70.750,8); el de Lleida, Miquel Pueyo (69.252,5); i la de Sant Andreu de la Barca, Ana María Alba (68.536,8). Entre aquests no s'hi troba la nòmina de l'alcaldessa de la segona ciutat del país, l'Hospitalet de Llobregat, ja que Núria Marín només cobra com a presidenta de la Diputació de Barcelona, ni tampoc apareix la de l'alcalde de Badalona, la quarta ciutat més gran, ja que el sou de Rubén Guijarro és de tan sols 45.480,1 euros.

Ara bé, no tots els consistoris han complert l'obligació de remetre la informació sobre els salaris al Ministeri i, per això, algunes de les xifres que hi apareixen són del 2020. Però és que encara 52 ajuntaments no l'han enviat ni aquest ni l'anterior any. Majoritàriament, es tracta de petits pobles en què aquests tràmits poden passar-se per alt, però n'hi ha alguns que sorprenen, especialment el de Sant Cugat del Vallès, de 94.012 habitants i que no ha informat de les retribucions de la seva alcaldessa cap dels dos exercicis, com tampoc ho han fet els de Cerdanyola del Vallès (57.217 habitants), Pineda de Mar (27.974) o Sant Quirze del Vallès (20.156).
 

 

Participació