08
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
17:20h
L'Audiència Nacional ha enviat aquest dimarts a judici el PDeCat, CDC, l'exconseller Germà Gordó i els extresorers convergents Daniel Osácar i Andreu Viloca en l'anomenat cas del 3%. En la seva resolució, el magistrat titular del jutjat central d'instrucció número 5, Santiago Pedraz, acorda l'obertura de judici oral respecte a un total de 30 persones físiques, entre elles polítics, empresaris i funcionaris de diferents administracions i institucions públiques de Catalunya, i de 16 persones jurídiques.
La fiscalia demana penes de fins a més de 21 anys de presó per organització criminal, frau, corrupció entre particulars, tràfic d'influències, suborn, prevaricació i blanqueig de capitals.
El magistrat declara la Sala Penal com l'òrgan competent per a l'enjudiciament d'aquests fets i dóna un termini de tres mesos a les representacions dels encausats per presentar els seus escrits de defensa. La interlocutòria d'obertura de judici oral recull els escrits d'acusació de la Fiscalia Anticorrupció i dels Ajuntaments de Barcelona i de Sant Cugat del Vallès.
El ministeri públic reclama als 30 acusats, entre els quals 13 persones vinculades a CDC i les seves fundacions i 17 empresaris, i a les empreses adjudicatàries que van finançar irregularment a CDC que indemnitzin les administracions afectades pel suposat sobrecost de les obres i serveis contractats, a més d'uns 27.000 euros de decomís i multes que en total superen els 100 milions d'euros. Entre les 14 empreses acusades hi ha Teyco, Urbaser, Fundación ACS, COPISA, Oproler. També demana importants penes d'inhabilitació per a càrrec públic per a la majoria d'acusats i multes per a bona part d'ells.
Una trama piramidal
En el seu escrit d'acusació, el fiscal anticorrupció José Grinda situa en un esquema Germà Gordó, aleshores secretari de Govern de la Generalitat, com la persona que dirigia com entraven els diners i cap on havien d'anar dirigides les adjudicacions, a través d'un "control i seguiment" de les obres públiques.. Segons la fiscalia, Gordó va ser durant uns quants anys el contacte dels contractistes de la Generalitat amb CDC. "Aquest contacte, a més d'haver-se realitzat al marge de les vies legals i de la funció que li corresponia dins del govern català, va ser dirigit al benefici dels contractistes esmentats i al del partit polític a què pertanyia, objectius ambdós oposats al bé públic", sosté.
El segueix Francesc Sánchez, com a secretari econòmic de CDC, qui també hauria gestionat aquestes partides des del 2011. El seu reconeixement dels fets i la seva col·laboració en la causa li ha permès que tot i que se l'acusa de cinc delictes, el fiscal només demana per a ell un any de presó i la resta substituït en treballs per a la comunitat.
Els següents a la piràmide serien els tresorers, Andreu Viloca i Daniel Osàcar, que gestionarien -segons l'escrit- com s'havien de fer les donacions. El primer s'enfrontarà a una pena de 21 anys i quatre mesos, mentre que per a Osàcar, ja condemnat pel 'cas Palau', es limitarà a feines en benefici de la comunitat, gràcies a la seva col·laboració en l'esclariment dels fets investigats. Per al fiscal, Viloca s'ocupava fonamentalment de fer la "triangulació" amb autoritats i amb empresaris, i dels pagaments a les fundacions. "Sent administrador i tresorer de CDC i de la fundació CatDem, portava un control exhaustiu de totes les licitacions i adjudicacions d'obra pública i de concursos oferts per diferents administracions sota l'esfera de poder" de la formació. A més, segons l'escrit del fiscal, Viloca "controlava, en una primera instància, de forma sistemàtica els pagaments encoberts que rep finalment CDC, veritables pagaments il·lícits sota l'aparença de donacions, a través de les fundacions vinculades".
Els extresorers haurien fixat el sistema establert, dirigit a què els diners s'ingressessin en fundacions afins al partit, com CatDem i Forum Barcelona, des d'on es recuperarien els diners. Des del 2008 fins al 2015, la fiscalia calcula que 1,8 milions d'euros que van arribar des d'adjudicataris al partit com a forma de "cànon" exigit si volien entrar a la roda dels contractes públics. L'import total de les 31 adjudicacions manipulades sumaria 168 milions d'euros.
En aquelles dates, el president de la formació era Artur Mas, encara que tots els acusats, en les seves respectives declaracions judicials, van exculpar-lo.
Olot, entre els escenaris de les adjudicacions fraudulentes
Entre les 31 adjudicacions sospitoses hi ha la d'escombraries i neteja d'Olot feta el 2011 i que encara és vigent. També el manteniment d'escoles a Barcelona, la nova estació de l'AVE a Girona, un CAP a Mataró i un a Prats de Lluçanès, un institut a Manresa, l'ampliació d'FGC a Sabadell, una carretera local d'Ullastrell a Abrera i una altra de Martorell a Sant Llorenç d'Hortons, la C-55 a Manresa, un centre cívic a Sant Fruitós de Bages, escoles a Vila-seca, Sabadell, el Vendrell i Sant Hipòlit de Voltregà, un parc a Lloret de Mar, una piscina a Figueres, un centre de formació a Sant Celoni, pisos de protecció oficial a Sant Cugat del Vallès, el servei de manteniment de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, la rehabilitació d'un pavelló del recinte històric de l'hospital de Sant Pau de Barcelona, la urbanització d'un carrer a Sabadell, l'enllumenat de Tona, el dic Est i els accessos sud del Port de Barcelona, carrils bici de la capital catalana, el Paral·lel i la plaça de les Glòries de Barcelona, i el campus universitari Diagonal-Besòs de Barcelona.
Segons l'escrit, en alguns dels casos, els dirigents d'aquestes administracions, d'acord amb els responsables de CDC i seguint les seves indicacions, alteraven efectivament concursos públics amb la finalitat de dirigir-los cap a les empreses dels acusats connivents. "Es va instaurar també un sistema d'adjudicació 'de cautxú', que permetia un grau formal de discrecionalitat que, en realitat, encobria l'arbitrarietat", diu l'escrit. D'aquesta varietat en resulta "paradigmàtic" el cas de GISA o Infraestructures.Cat. En altres casos, ni tan sols va ser necessari fer alteracions atès que el resultat preestablert era "assumit" per les empreses licitadores no adjudicatàries.
En el cas de les donacions, es lliuraven com a percentatge de l'obra adjudicada o simplement per crear o mantenir una "bona relació" amb el partit i, així, ser tinguts en compte per a futures adjudicacions i ser considerats "elegibles". Per la seva banda, les empreses investigades, "conscients" que eren pagaments supeditats a aconseguir beneficis il·lícits, van actuar amb "l'afany de dissimular aquestes donacions", fonamentalment mitjançant dues operatives: en relació amb el seu origen, efectuant els pagaments des de diferents empreses o fundacions pertanyents al mateix hòlding empresarial, per ocultar i dissimular-ne l'origen; i en relació amb la seva destinació, fent pagaments a les diferents fundacions que tenia disponibles CDC per obtenir finançament, CatDem i Fòrum Barcelona, "per amagar el destinatari final": CDC.
La fiscalia demana penes de fins a més de 21 anys de presó per organització criminal, frau, corrupció entre particulars, tràfic d'influències, suborn, prevaricació i blanqueig de capitals.
El magistrat declara la Sala Penal com l'òrgan competent per a l'enjudiciament d'aquests fets i dóna un termini de tres mesos a les representacions dels encausats per presentar els seus escrits de defensa. La interlocutòria d'obertura de judici oral recull els escrits d'acusació de la Fiscalia Anticorrupció i dels Ajuntaments de Barcelona i de Sant Cugat del Vallès.
El ministeri públic reclama als 30 acusats, entre els quals 13 persones vinculades a CDC i les seves fundacions i 17 empresaris, i a les empreses adjudicatàries que van finançar irregularment a CDC que indemnitzin les administracions afectades pel suposat sobrecost de les obres i serveis contractats, a més d'uns 27.000 euros de decomís i multes que en total superen els 100 milions d'euros. Entre les 14 empreses acusades hi ha Teyco, Urbaser, Fundación ACS, COPISA, Oproler. També demana importants penes d'inhabilitació per a càrrec públic per a la majoria d'acusats i multes per a bona part d'ells.
Una trama piramidal
En el seu escrit d'acusació, el fiscal anticorrupció José Grinda situa en un esquema Germà Gordó, aleshores secretari de Govern de la Generalitat, com la persona que dirigia com entraven els diners i cap on havien d'anar dirigides les adjudicacions, a través d'un "control i seguiment" de les obres públiques.. Segons la fiscalia, Gordó va ser durant uns quants anys el contacte dels contractistes de la Generalitat amb CDC. "Aquest contacte, a més d'haver-se realitzat al marge de les vies legals i de la funció que li corresponia dins del govern català, va ser dirigit al benefici dels contractistes esmentats i al del partit polític a què pertanyia, objectius ambdós oposats al bé públic", sosté.
Germà Gordó en una imatge d'arxiu Foto: ACN
El segueix Francesc Sánchez, com a secretari econòmic de CDC, qui també hauria gestionat aquestes partides des del 2011. El seu reconeixement dels fets i la seva col·laboració en la causa li ha permès que tot i que se l'acusa de cinc delictes, el fiscal només demana per a ell un any de presó i la resta substituït en treballs per a la comunitat.
Els següents a la piràmide serien els tresorers, Andreu Viloca i Daniel Osàcar, que gestionarien -segons l'escrit- com s'havien de fer les donacions. El primer s'enfrontarà a una pena de 21 anys i quatre mesos, mentre que per a Osàcar, ja condemnat pel 'cas Palau', es limitarà a feines en benefici de la comunitat, gràcies a la seva col·laboració en l'esclariment dels fets investigats. Per al fiscal, Viloca s'ocupava fonamentalment de fer la "triangulació" amb autoritats i amb empresaris, i dels pagaments a les fundacions. "Sent administrador i tresorer de CDC i de la fundació CatDem, portava un control exhaustiu de totes les licitacions i adjudicacions d'obra pública i de concursos oferts per diferents administracions sota l'esfera de poder" de la formació. A més, segons l'escrit del fiscal, Viloca "controlava, en una primera instància, de forma sistemàtica els pagaments encoberts que rep finalment CDC, veritables pagaments il·lícits sota l'aparença de donacions, a través de les fundacions vinculades".
Els extresorers haurien fixat el sistema establert, dirigit a què els diners s'ingressessin en fundacions afins al partit, com CatDem i Forum Barcelona, des d'on es recuperarien els diners. Des del 2008 fins al 2015, la fiscalia calcula que 1,8 milions d'euros que van arribar des d'adjudicataris al partit com a forma de "cànon" exigit si volien entrar a la roda dels contractes públics. L'import total de les 31 adjudicacions manipulades sumaria 168 milions d'euros.
En aquelles dates, el president de la formació era Artur Mas, encara que tots els acusats, en les seves respectives declaracions judicials, van exculpar-lo.
Olot, entre els escenaris de les adjudicacions fraudulentes
Entre les 31 adjudicacions sospitoses hi ha la d'escombraries i neteja d'Olot feta el 2011 i que encara és vigent. També el manteniment d'escoles a Barcelona, la nova estació de l'AVE a Girona, un CAP a Mataró i un a Prats de Lluçanès, un institut a Manresa, l'ampliació d'FGC a Sabadell, una carretera local d'Ullastrell a Abrera i una altra de Martorell a Sant Llorenç d'Hortons, la C-55 a Manresa, un centre cívic a Sant Fruitós de Bages, escoles a Vila-seca, Sabadell, el Vendrell i Sant Hipòlit de Voltregà, un parc a Lloret de Mar, una piscina a Figueres, un centre de formació a Sant Celoni, pisos de protecció oficial a Sant Cugat del Vallès, el servei de manteniment de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, la rehabilitació d'un pavelló del recinte històric de l'hospital de Sant Pau de Barcelona, la urbanització d'un carrer a Sabadell, l'enllumenat de Tona, el dic Est i els accessos sud del Port de Barcelona, carrils bici de la capital catalana, el Paral·lel i la plaça de les Glòries de Barcelona, i el campus universitari Diagonal-Besòs de Barcelona.
Segons l'escrit, en alguns dels casos, els dirigents d'aquestes administracions, d'acord amb els responsables de CDC i seguint les seves indicacions, alteraven efectivament concursos públics amb la finalitat de dirigir-los cap a les empreses dels acusats connivents. "Es va instaurar també un sistema d'adjudicació 'de cautxú', que permetia un grau formal de discrecionalitat que, en realitat, encobria l'arbitrarietat", diu l'escrit. D'aquesta varietat en resulta "paradigmàtic" el cas de GISA o Infraestructures.Cat. En altres casos, ni tan sols va ser necessari fer alteracions atès que el resultat preestablert era "assumit" per les empreses licitadores no adjudicatàries.
En el cas de les donacions, es lliuraven com a percentatge de l'obra adjudicada o simplement per crear o mantenir una "bona relació" amb el partit i, així, ser tinguts en compte per a futures adjudicacions i ser considerats "elegibles". Per la seva banda, les empreses investigades, "conscients" que eren pagaments supeditats a aconseguir beneficis il·lícits, van actuar amb "l'afany de dissimular aquestes donacions", fonamentalment mitjançant dues operatives: en relació amb el seu origen, efectuant els pagaments des de diferents empreses o fundacions pertanyents al mateix hòlding empresarial, per ocultar i dissimular-ne l'origen; i en relació amb la seva destinació, fent pagaments a les diferents fundacions que tenia disponibles CDC per obtenir finançament, CatDem i Fòrum Barcelona, "per amagar el destinatari final": CDC.