10
de novembre
del
2022
Les residències Faber Llull volen assentar la seva funcionalitat. L'organisme gestor de totes elles, entres les quals s'hi troba la d'Olot, ha decidit donar un nou impuls a les estades que es desenvolupen als tres feus que actualment hi ha (Garrotxa, Andorra i Palma). Des de l'Institut Ramon Llull es preveu situar les residències en una estratègia puntal de l'organització.
"Donarem un nou impuls en el marc d'un programa de residències més ampli", diu el director de Llull, Pere Almeda. El primer pas ha estat crear un càrrec responsable de la xarxa de residències. Aquest càrrec l'ocupa Àlex Hinojo: "És un encàrrec per donar coherència al programa d'estades. La idea és dotar d'un sentit i alinear un ecosistema de residències. Renovar i dotar de coherència el projecte, vinculant-nos molt més amb tota la comunitat educativa i tècnica i agafar el talent que, per exemple, hi ha a Olot i ajudar-lo a voltar pel món en altres residències".
Amb aquesta idea es pretén enfortir la connexió entre residències catalanes i també entre residències internacionals. Per a Almeda, les residències "són l'eina més útil d'intercanvi, diàleg i creació que en aquests moments està succeint al món". Per això es vol que les residències siguin un marc estratègic prioritari per a l'Institut Ramon Llull.
Sobre les temàtiques, el nou pla de residències pretén situar-les en tres àmbits: temes que pertanyen al territori, qüestions amb què treballa l'Institut i altres reptes o preocupacions globals del planeta. Segons Almeda, aquests àmbits han d'ajudar a "vincular la nostra cultura a les xarxes de residències del món" amb la voluntat "d'exportar el talent català".
Mentre el nou impuls de les residències comença a caminar, a Olot ja es coneixen les estades que es faran fins a final d'any. Ja hi ha hagut les residències d'educació inclusiva i vulcanologia, i pròximament hi haurà estades sobre dramatúrgia contaminant i de guions. Fins ara, després de sis anys de vida, la residència Faber d'Olot ja ha rebut 800 residents de 30 països diferents.
"Donarem un nou impuls en el marc d'un programa de residències més ampli", diu el director de Llull, Pere Almeda. El primer pas ha estat crear un càrrec responsable de la xarxa de residències. Aquest càrrec l'ocupa Àlex Hinojo: "És un encàrrec per donar coherència al programa d'estades. La idea és dotar d'un sentit i alinear un ecosistema de residències. Renovar i dotar de coherència el projecte, vinculant-nos molt més amb tota la comunitat educativa i tècnica i agafar el talent que, per exemple, hi ha a Olot i ajudar-lo a voltar pel món en altres residències".
Amb aquesta idea es pretén enfortir la connexió entre residències catalanes i també entre residències internacionals. Per a Almeda, les residències "són l'eina més útil d'intercanvi, diàleg i creació que en aquests moments està succeint al món". Per això es vol que les residències siguin un marc estratègic prioritari per a l'Institut Ramon Llull.
Àlex Hinojo és l'encarregat de coordinar i dissenyar el programa de residències de Faber Foto: Martí Albesa
Sobre les temàtiques, el nou pla de residències pretén situar-les en tres àmbits: temes que pertanyen al territori, qüestions amb què treballa l'Institut i altres reptes o preocupacions globals del planeta. Segons Almeda, aquests àmbits han d'ajudar a "vincular la nostra cultura a les xarxes de residències del món" amb la voluntat "d'exportar el talent català".
Mentre el nou impuls de les residències comença a caminar, a Olot ja es coneixen les estades que es faran fins a final d'any. Ja hi ha hagut les residències d'educació inclusiva i vulcanologia, i pròximament hi haurà estades sobre dramatúrgia contaminant i de guions. Fins ara, després de sis anys de vida, la residència Faber d'Olot ja ha rebut 800 residents de 30 països diferents.