En Miguel és veí d'Argelaguer i des de fa cinc anys llança les escombraries obrint el contenidor amb una targeta personal: "Ho veig bé. Hem après a reciclar", diu. "El reciclatge el trobo correcte, però considero que és un sistema de policia", pensa la Cristina. El 2017 el poble garrotxí va ser el primer a la comarca en instal·lar el sistema de contenidors tancats que s'obren amb targeta. Cada habitatge té una identificació amb la qual s'obren els contenidors de la zona corresponent. Aquest nou sistema s'ha estès, recentment, a tots els municipis de la comarca, menys Olot i Riudaura (encara tenen el sistema tradicional) i Besalú (porta a porta). Què suposa per els veïns? Quin futur li espera? Per què ha de servir? Nació Garrotxa s'atura per veure com la Garrotxa està jugant un partit que es podria catalogar de final.
Més enllà del cas d'Argelaguer, el desplegament del nou sistema va començar amb els municipis perifèrics de la Garrotxa l'estiu del 2021 i de mica en mica s'ha anat acostant cap al centre de la comarca, on viu la majoria de la població. S'han repartit 1.300 contenidors nous a divuit pobles de la Garrotxa. "Vam anar escanyant la zona d'Olot. L'objectiu era evitar el desplaçament de residus des de nuclis grans cap a petits", diu David Llongarriu, tècnic del Consorci de Salut Pública i Medi Ambient de la Garrotxa. L'últim municipi on han arribat les targetes i els contenidors tancats ha estat les Preses. Des del 5 de setembre, el poble ja no té els contenidors de sempre i els veïns els han d'obrir amb la seva targeta. "Un canvi molt gros no ha estat. Hem d'anar amb la punyetera targeta per la gent que no ho feia bé. A vegades costa d'obrir el contenidor", diu la Paquita, veïna del municipi.
A les Preses van decidir a través d'un procés participatiu quin model de gestió de residus volien. Amb una participació del 25%, va guanyar els contenidors d'obertura amb targeta. "No ha estat un gran escarafall perquè ja hi ha hagut molts municipis abans que nosaltres que ho han anat corregint. Després d'un mes i mig ens sentim satisfets i la cosa està bastant clara", afirma l'alcalde de les Preses, Pere Vila.
Pere Vila és l'alcalde de les Preses, l'últim municipi on s'ha instaurat el nou sistema. Foto: Martí Albesa
Els hàndicaps
"Som conscients que és un canvi de model i cal un temps d'adaptació. Quan arribes a un municipi de zero, hi ha gent que ho té molt assumit i no li suposa cap canvi més enllà de portar una targeta a la mà, hi ha altra gent que aprofita per seleccionar més i corregir allò que feia malament, i com amb totes les coses, també hi ha la gent que hi acaba trobant pegues", diu Llongarriu, amb qui coincideix l'alcalde d'Argelaguer Artur Ginesta: "Sempre hi ha els irreductibles. Hi ha un percentatge de gent que no hi ha manera que ho faci bé. L'únic que demanem és que separin les escombraries".
De moment, els principals obstacles amb què s'ha trobat el nou sistema són les bosses a terra i alguns problemes amb el mecanisme d'obertura. "Hauríem de trobar una manera perquè la gent que ve el cap de setmana pugui tirar a algun lloc les escombraries", afirma l'Heura, veïna d'Argelaguer, ja que amb el nou sistema, els pobles s'han quedat sense contenidors oberts i els visitants no saben on llançar les escombraries, ni tampoc se les emporten. Això fa que acabin deixat la brossa fora el contenidor. "No hi ha papereres al poble i la gent que ve no s'emporta les seves escombraries. És l'única cosa que veig malament del nou sistema", diu en Miguel.
Artur Ginesta és l'alcalde d'Argelaguer, el primer municipi de la Garrotxa que va instaurar els contenidors tancats. Foto: Martí Albesa
El SIGMA segueix polint detalls com les zones de contenidors vora la carretera o a prop d'espais d'acampada de furgonetes. Pel que fa al mecanisme, en alguns pobles es va haver d'indicar bé com col·locar la targeta per obrir, sobretot el contenidor de l'orgànica. "El sistema funcionarà si tenim la col·laboració de la població. Hem tingut la col·laboració d'educadors que els hem distribuït a àrees conflictives. El problema de la bossa a fora ve d'un acte incívic o per ignorància. Aquests últims els hem anat corregint. La gent ha vist que passar la targeta és una cosa fàcil", assegura Llongarriu. Principalment, a més d'algun acte incívic, aquests han estat els principals hàndicaps que s'han anat trobant els municipis durant aquest darrer any de desplegament.
El nou model ja comença a donar fruits
L'augment de la selecció de residus és el principal objectiu del nou sistema. Això ja és una realitat a Argelaguer, on ha augmentat un 30% el reciclatge en els cinc anys que el model ha estat instaurat. Segons les dades recents del SIGMA, des de l'estiu del 2021 fins ara, el percentatge de reciclatge dels pobles que ja han instal·lat els nous contenidors ha pujat de mitjana un 6%, tenint en compte que n'hi ha que només fa dos o tres mesos que els tenen instaurats i altres que en fa dotze. El percentatge de reciclatge de la Garrotxa sense tenir en compte Olot i Besalú, ha passat d'un 47% el març del 2021 a un 53% avui. En els primers municipis on es va iniciar el desplegament d'aquest últim any (Sant Aniol, Beuda o Mieres) el percentatge de residus reciclats ha augmentat un 15% en dotze mesos.
David Llongarriu és tècnic del SIGMA Foto: Martí Albesa
Molt camí per recórrer
Actualment a la Garrotxa es recicla només la meitat del que es genera. La comarca està quatre punts per sobre del percentatge català (47%) i lluny de territoris que lideren la recollida selectiva com la Conca de Barberà amb un 80% (amb el sistema porta a porta) o Osona amb gairebé un 70 (on es combina el porta a porta i els contenidors tancats, segons el municipi). La Garrotxa aspira a arribar aquest índex aviat. De fet, Llongarriu es marca un termini de dos anys: "Tenim casos com Argelaguer on ja hi ha el 83%. Crec que al 75% ens hi hem de situar de manera ràpida, per exemple, el 2024".
Però complir els objectius, cal que la ciutat d'Olot acabi fent el pas. De moment, la capital està esperant fer el canvi de model i està desconnectada del procés comarcal. S'han fet proves pilot i l'Ajuntament té clar que cal apostar per contenidors tancats, tot i que no s'hi posarà fins, com a mínim, el 2023. Això suposa, però, que, tot i l'extensió que ja ha tingut el nou sistema de recollida arribant a 18 municipis, només hagi tingut impacte en menys d'un 40% de la població de la Garrotxa, ja que Olot té 36.200 habitants. Tot i el desplegament, la majoria de garrotxins encara no utilitzen el nou sistema.
Pagar més qui recicla menys
A l'espera del que faci Olot, la resta de municipis i el SIGMA continuen avançant cap al segon pas del desplegament: el pagament per generació. Un cop instal·lats els nous contenidors, ara cal que els Ajuntaments comencin a treballar amb les dades que obtindran i instaurin taxes més abusives per aquells que no reciclen i que es podran conèixer a través de l'ús que en fan de la targeta. "Cal definir una taxa més justa per aquella gent que ho fa bé. La gent ens ho demana: 'per què jo que ho faig bé, pago el mateix que aquell que ho fa malament?'. Tant de bo els residus tinguessin un comptador com té l'aigua, la llum o el gas. Avui ja podem saber si ho fas bé o no, per tant, ara hem de configurar quin és el preu per la gent que ho fa bé i la que ho fa malament", diu Llongarriu.
Per arribar a aquest objectiu, està previst que a la tardor del 2023 tots els ajuntaments aprovin una ordenança que regularà el funcionament i les sancions del nou model de recollida. A partir de l'aprovació de l'ordenança el SIGMA preveu instaurar les noves taxes: "Nosaltres ens hem donat un any per poder tenir una bona representació suficient de dades per poder definir un pagament per generació de cara el 2024. Ens donem el 2023 per treballar-hi", explica el tècnic garrotxí.
La nova taxa substituirà l'actual impost d'escombraries i es fixarà segons el reciclatge que facin els ciutadans i cada municipi. El nou impost servirà per pagar aquelles matèries que no se separen i es porten a l'abocador (com es fa ara), però el cost d'aquest servei es repartirà més equitativament entre els que reciclen i els que no.
El SIGMA ja ha començat a estudiar fòrmules per definir la nova taxa que sorgirà del nou model de recollida selectiva Foto: Martí Albesa
Tot i marcar-se el 2024, el SIGMA ja ha començat a mirar números i es calcula que l'impost d'escombraries es podria gairebé doblar per aquells que no reciclin com toca. El que sí que sembla que està clar és que tot i el nou repartiment, l'impost pujarà: "Baixar la taxa serà impossible. Cada vegada les necessitats de controls ambientals i de recollida són més exigents. El que hem de mirar és que la puja no sigui pronunciada i, sobretot, potenciar la gent que ho fa bé. Aquells que ho fan malament han de pagar el cost real de fer-ho malament", afirma Llongarriu.
El pagament per generació serà la segona part d'un partit que la Garrotxa tot just acaba de començar. La comarca fa temps que s'estava entrenant, però el xiulet inicial només fa un any que ha sonat. Queden minuts, mesos i anys de joc per aconseguir arribar a guanyar un títol que és obligat: reciclar millor del que ho fem avui. "La gent ens diu que abans no reciclava i ara, amb el nou sistema, ho fa", diu Llongarriu. "Hem d'entendre que hem de pujar a aquest carro perquè si no ho fem, estem fent mal per un altre costat. Si no ens preocupem nosaltres mateixos del medi ambient, ningú se'n preocuparà", diu l'alcalde de les Preses. "Val la pena que la gent es conscienciï perquè, a la fi, és un benefici per a tots", conclou Ginesta.