10
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
15:55h
Olot aspira a ser la capital de la sardana el 2025. Les tres entitats sardanistes que hi ha a la ciutat (Agrupació Sardanista, Flor de Fajol i Agrupació Sardanista de la Garrotxa) han decidit impulsar la candidatura perquè la capital garrotxina tingui aquesta distinció d'aquí a tres a anys.
El primer pas s'ha fet a l'últim ple municipal. Les tres entitats van presentar una moció per posar fil a l'agulla a la candidatura i anunciar públicament la intenció. La moció es va aprovar per unanimitat amb tots els grups polítics a favor i posant en relleu la tasca de les agrupacions sardanistes de la ciutat.
La Capital de la Sardana és una distinció que atorga la Confederació Sardanista de Catalunya i implica que la ciutat escollida és l'encarregada d'organitzar una sèrie d'activitats durant tot l'any en què ha estat designada. Entre les activitats, hi ha l'acte de proclamació, els premis Capital de la Sardana, un concurs de sardana, la trobada de centres cívics o la presentació de la guia sardanista, entre altres. La iniciativa es va iniciar el 2013 i, fins avui, onze municipis han estat designats, entre ells hi ha Arenys de Munt, Barcelona, Figueres, Montblanc, Perpinyà o Balaguer (actual Capital de la Sardana aquest 2022). També ja es coneixen les ciutats que ho seran el 2023 (Sant Cugat) i el 2024 (Manresa).
Volem portar la sardana a les places i carrers on hi ha la gent
El portaveu de la candidatura i president de l'Agrupació Sardanista d'Olot, Ignasi Riera, creu que la proposta permetria donar un impuls a la cultura popular olotina: "Es voldria implicar en aquest projecte el món associatiu per donar un ampli ressò a la cultura popular, mantenint i renovant les nostres tradicions i portant la sardana a les places i carrers on hi ha la gent i on hi fem vida".
Per altra banda, l'alcalde d'Olot, Pep Berga, ha acceptat la proposta i ha afirmat que, si s'acaba acollint, cal que serveixi com a punt d'inflexió: "Moltes persones pensen que el món sardanista és un món de persones grans i no és així. Sé que és una tasca difícil aconseguir el relleu generacional i seria desitjable que el 2025 fos un punt d'inflexió pel manteniment i la continuïtat d'aquesta dansa".
Una quarantena d'activitats sardanistes a l'any a Olot
A Olot i la Garrotxa, la sardana segueix viva amb tres entitats que fomenten aquesta dansa a través d'una quarantena d'activitats cada any. La primera sardana documentada a Olot va ser el 1552. Fins avui dia, es té constància de més de 200 sardanes que fan referència a la ciutat d'Olot. La capital de la Garrotxa ja va ser Ciutat Pubilla de la Sardana el 1968, una designació que va servir per fomentar la sardana a la ciutat i comarca i establir un programa d'actes permanent.
El primer pas s'ha fet a l'últim ple municipal. Les tres entitats van presentar una moció per posar fil a l'agulla a la candidatura i anunciar públicament la intenció. La moció es va aprovar per unanimitat amb tots els grups polítics a favor i posant en relleu la tasca de les agrupacions sardanistes de la ciutat.
La Capital de la Sardana és una distinció que atorga la Confederació Sardanista de Catalunya i implica que la ciutat escollida és l'encarregada d'organitzar una sèrie d'activitats durant tot l'any en què ha estat designada. Entre les activitats, hi ha l'acte de proclamació, els premis Capital de la Sardana, un concurs de sardana, la trobada de centres cívics o la presentació de la guia sardanista, entre altres. La iniciativa es va iniciar el 2013 i, fins avui, onze municipis han estat designats, entre ells hi ha Arenys de Munt, Barcelona, Figueres, Montblanc, Perpinyà o Balaguer (actual Capital de la Sardana aquest 2022). També ja es coneixen les ciutats que ho seran el 2023 (Sant Cugat) i el 2024 (Manresa).
Volem portar la sardana a les places i carrers on hi ha la gent
El portaveu de la candidatura i president de l'Agrupació Sardanista d'Olot, Ignasi Riera, creu que la proposta permetria donar un impuls a la cultura popular olotina: "Es voldria implicar en aquest projecte el món associatiu per donar un ampli ressò a la cultura popular, mantenint i renovant les nostres tradicions i portant la sardana a les places i carrers on hi ha la gent i on hi fem vida".
Per altra banda, l'alcalde d'Olot, Pep Berga, ha acceptat la proposta i ha afirmat que, si s'acaba acollint, cal que serveixi com a punt d'inflexió: "Moltes persones pensen que el món sardanista és un món de persones grans i no és així. Sé que és una tasca difícil aconseguir el relleu generacional i seria desitjable que el 2025 fos un punt d'inflexió pel manteniment i la continuïtat d'aquesta dansa".
Una quarantena d'activitats sardanistes a l'any a Olot
A Olot i la Garrotxa, la sardana segueix viva amb tres entitats que fomenten aquesta dansa a través d'una quarantena d'activitats cada any. La primera sardana documentada a Olot va ser el 1552. Fins avui dia, es té constància de més de 200 sardanes que fan referència a la ciutat d'Olot. La capital de la Garrotxa ja va ser Ciutat Pubilla de la Sardana el 1968, una designació que va servir per fomentar la sardana a la ciutat i comarca i establir un programa d'actes permanent.