27
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
18:33h
La sequera d'aquest estiu ha comportat diferents conseqüències a molts sectors. Un dels més perjudicats és el de la pagesia que ha vist com el bestiar es quedava sense pastures i farratges per alimentar-se. La calor ha deixat els camps secs i les pastures no han crescut com haurien, ni tampoc aquells farratges que s'havien plantat per tal de tenir aliment pels animals durant l'hivern.
"Tothom s'ha hagut d'espavilar com ha pogut. La sequera ens ha deixat les reserves buides per passar l'hivern", diu Lluís Sunyer, un dels portaveus d'Unió de Pagesos a la Garrotxa i ramader de Santa Pau. La collita de farratges que es va fer a la primavera es va haver de consumir a l'estiu i ara el sector es troba que no ha pogut recollir farratges i se n'ha quedat sense. Això obliga el ramader a triar dues opcions: comprar farratges a un preu molt elevat, o sacrificar bestiar i reduir l'explotació per passar amb les reserves de farratges que es tinguin guardades.
Sacrificar bestiar per falta d'aliment
Sunyer assegura que la situació ja ha portat a algun pagès a reduir l'explotació ramadera: "És una de les solucions. Treure nombre de caps i anar a escorxador per poder passar l'hivern amb els estocs que es tenen". És la solució més dramàtica a la falta d'aliment per vaques, ovelles o xais, entre altres. "El 2022 l'hem de passar com puguem i intentar oblidar-lo", diu Sunyer.
L'altra opció que els hi queda als ramaders és comprar bales de farratges com herba seca, civada en flor o userda. Aquí el problema és el preu. Es tracta d'un peix que es mossega la cua, ja que si no s'han pogut cultivar farratges, hi ha menys oferta, puja la demanda i també el preu. Avui, els pagesos es troben que una bala d'userda val el doble que mesos enrere i molts es tiren enrere a l'hora de comprar aquest aliment pel bestiar.
Una situació semblant a la del 2012
Sunyer recorda que el 2012 es va viure una situació semblant, però admet que aquest 2022 la cosa està pitjor: "Aquell també va ser un estiu molt sec. La collita de farratges i pastures va ser molt baixa i també hi va haver un increment de preus el 2013 a causa de les poques collites. Aquest any, però, és més accentuat".
Amb les últimes pluges que han caigut a la Garrotxa, alguns camps de pastura s'han anat recuperant, però, el problema continua a les portes de l'hivern. L'esperança que els hi queda als ramaders és que l'aigua caiguda l'agost i aquest setembre serveixi per cultivar algun farratge i que el fred tardi a arribar per poder allargar el cicle el cereal d'hivern com el raigràs o les herbes de prat. "Això ens permetria fer més pastura a l'hivern i ens ajudaria a travessar el que ara vivim i intentar tirar amb el mínim de reserva que tenim", explica el pagès garrotxí. Sunyer també espera passar com es pugui aquest any i esperar que l'any que ve no sigui com l'actual: "Si el 2023 és com el 2022 serà catastròfic".
Gairebé 900 explotacions a la Garrotxa, la xifra més alta dels últims 13 anys
Segons les últimes dades de l'Idescat, a la comarca hi ha 880 explotacions ramaderes, la majoria de boví (391), seguides d'oví (259), cabrum (139) i porcí (101). La xifra total és la més alta que ha registrat la Garrotxa des del 2008, primer any en que l'Idescat ofereix l'estadística. A diferència del global del país, la comarca ha aconseguit, malgrat el context dels últims anys, augmentar el nombre d'explotacions ramaderes.
"Tothom s'ha hagut d'espavilar com ha pogut. La sequera ens ha deixat les reserves buides per passar l'hivern", diu Lluís Sunyer, un dels portaveus d'Unió de Pagesos a la Garrotxa i ramader de Santa Pau. La collita de farratges que es va fer a la primavera es va haver de consumir a l'estiu i ara el sector es troba que no ha pogut recollir farratges i se n'ha quedat sense. Això obliga el ramader a triar dues opcions: comprar farratges a un preu molt elevat, o sacrificar bestiar i reduir l'explotació per passar amb les reserves de farratges que es tinguin guardades.
Sacrificar bestiar per falta d'aliment
Sunyer assegura que la situació ja ha portat a algun pagès a reduir l'explotació ramadera: "És una de les solucions. Treure nombre de caps i anar a escorxador per poder passar l'hivern amb els estocs que es tenen". És la solució més dramàtica a la falta d'aliment per vaques, ovelles o xais, entre altres. "El 2022 l'hem de passar com puguem i intentar oblidar-lo", diu Sunyer.
L'altra opció que els hi queda als ramaders és comprar bales de farratges com herba seca, civada en flor o userda. Aquí el problema és el preu. Es tracta d'un peix que es mossega la cua, ja que si no s'han pogut cultivar farratges, hi ha menys oferta, puja la demanda i també el preu. Avui, els pagesos es troben que una bala d'userda val el doble que mesos enrere i molts es tiren enrere a l'hora de comprar aquest aliment pel bestiar.
Vaques pasturant en un bosc. Arxiu ND
Una situació semblant a la del 2012
Sunyer recorda que el 2012 es va viure una situació semblant, però admet que aquest 2022 la cosa està pitjor: "Aquell també va ser un estiu molt sec. La collita de farratges i pastures va ser molt baixa i també hi va haver un increment de preus el 2013 a causa de les poques collites. Aquest any, però, és més accentuat".
Amb les últimes pluges que han caigut a la Garrotxa, alguns camps de pastura s'han anat recuperant, però, el problema continua a les portes de l'hivern. L'esperança que els hi queda als ramaders és que l'aigua caiguda l'agost i aquest setembre serveixi per cultivar algun farratge i que el fred tardi a arribar per poder allargar el cicle el cereal d'hivern com el raigràs o les herbes de prat. "Això ens permetria fer més pastura a l'hivern i ens ajudaria a travessar el que ara vivim i intentar tirar amb el mínim de reserva que tenim", explica el pagès garrotxí. Sunyer també espera passar com es pugui aquest any i esperar que l'any que ve no sigui com l'actual: "Si el 2023 és com el 2022 serà catastròfic".
Gairebé 900 explotacions a la Garrotxa, la xifra més alta dels últims 13 anys
Segons les últimes dades de l'Idescat, a la comarca hi ha 880 explotacions ramaderes, la majoria de boví (391), seguides d'oví (259), cabrum (139) i porcí (101). La xifra total és la més alta que ha registrat la Garrotxa des del 2008, primer any en que l'Idescat ofereix l'estadística. A diferència del global del país, la comarca ha aconseguit, malgrat el context dels últims anys, augmentar el nombre d'explotacions ramaderes.