1 de 10
DIADA 2022

​De quaranta a una desena d'autocars per la Diada: «La gent està desorientada»

Les territorials de l'ANC i Òmnium a la Garrotxa es mostren decebudes amb la classe política

Magda Ripoll i Lluís Colldecarrera | Martí Albesa
per Pau Masó, Olot, Catalunya | 6 de setembre de 2022 a les 13:18 |
Era el moment més àlgid. Quaranta autocars sortien de la Garrotxa direcció Barcelona. Era l'11 de setembre del 2017. El record encara es guarda a la memòria d'alguns dels dirigents de les entitats independentistes de la comarca, però els fets han acabat esborrant part del record, i també dels ànims de la gent.

"Abans els polítics es van sumar al moviment de les entitats. Hi va haver una unió política amb la societat civil, però això es va desfer", diu Lluís Colldecarrera, membre d'Òmnium Garrotxa. "Amb la pandèmia, la repressió i el conflicte polític entre partits, això s'ha desfet i la gent s'ha desorientat. Estem desorientats", rebla.


Des de l'ANC, la perspectiva també tomba en contra la classe política: "Hem notat que la gent està molt enfadada amb els polítics", diu Magda Ripoll, presidenta de l'Assemblea a Olot, que s'expressa en la línia dels dirigents nacionals de l'entitat. Ripoll assegura que "no hi ha una baixada de l'independentisme, sinó dels ànims dels independentistes", tot i això, creu que l'ANC no ha de deixar de ser el que és i cal "prémer molt més".
 

Magda Ripoll és la presidenta de l'ANC a Olot des del gener del 2020. Foto: Martí Albesa


Tot plegat ha fet que aquest any des de la Garrotxa s'espera que només surtin set autocars, mentre que fa cinc anys eren 38. Quatre sortiran d'Olot i la resta recolliran la gent de Sant Feliu, les Planes, la Vall d'en Bas, les Preses i Bianya.

La davallada del nombre d'autocars és un símptoma clar de la cobertura que ha perdut la Diada en el sector independentista. No només a la Garrotxa. També en altres comarques properes: al Bages i al Moianès el 2019 es van organitzar una seixantena d'autobusos; la setmana passada només projectaven organitzar-ne una desena.


La interpretació de la Diada


De fet, per Ripoll el problema, precisament també és de cobertura, de missatge. La presidenta de l'ANC d'Olot creu que la Diada es malinterpreta: "Pensem que si no anem a Barcelona estem fent un gest en contra dels polítics que ens han decebut. I és tot el contrari, a Barcelona s'hi ha de ser perquè és l'única manifestació que no organitzen els polítics".


Ripoll considera que els mitjans de comunicació han afavorit aquest punt de vista i fa una crida a revertir aquesta concepció de la manifestació de l'11-S: "És on nosaltres hem de fer valdre la nostra veu i força perquè és d'on els polítics en poden prendre nota. Si no anem allà, els polítics creuran que els ànims baixen".

Tot i que les dades demostren que aquest diumenge sortiran amb autocar deu vegades menys de garrotxins que fa cinc anys, les entitats garrotxines defensen que, més enllà dels ànims independentistes, també hi ha dos factors que influeixen: una tendència creixent d'anar a Barcelona a passar tot el dia (assistir a l'acte d'Òmnium del matí i fer turisme) i la coincidència, aquest any, de l'últim dia de les Festes del Tura que ha tirat enrere alguns olotins.
 

Lluís Colldecarrera és membre d'Òmnium Garrotxa. Foto: Martí Albesa


"Hem de passar d'històries polítiques"


De cara al futur, les entitats asseguren que continuaran persistint i organitzant actes i autocars a favor de la mobilització de l'independentisme. Per això, segons Ripoll, cal enviar un missatge positiu a la ciutadania: "Si la gent està il·lusionada i els missatges són positius, es mou i un encomana l'altre. Si tot el ventall d'inputs que arriben són negatius, la gent diu que no fa el pas, tot i no deixar de ser independentista".

A més, tant l'ANC com Òmnium de la Garrotxa coincideixen en el fet que cal posar una altra mirada a la Diada: "Es recuperarà quan es faci una jornada festiva com abans, ara és reivindicativa", diu Colldecarrera. En aquest sentit, Ripoll també ho té clar: "És la festa de la gent del poble. Hem de passar d'històries polítiques i és el poble qui ha de fer valdre el camí per on hem d'anar".

 

Participació